Energia
Economia  /  Energia 10/07/2022

Com es prepara Espanya per a un hivern amb poc gas?

L'amenaça russa de tancar l'aixeta d'aquest combustible està obligant els països a tenir reserves i buscar altres proveïdors

4 min
Barcelona compta amb una de les sis plantes de regasificació propietat d'Enagas que té l'Estat.

Madrid“Hem d’estar preparats per a més interrupcions en el subministrament de gas, fins i tot per a un tall total per part de Rússia”. Aquestes paraules les va pronunciar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la setmana passada i són l'avís clar que aquesta tardor i hivern el mercat internacional del gas i, per tant, l'obtenció d'aquest combustible fòssil no viurà unes condicions favorables. Europa ja ha vist com Rússia no només ha disminuït la quantitat de gas que envia, sinó que directament ha tancat l'aixeta d'aquest combustible a països com Polònia, Finlàndia o Dinamarca com a represàlia a les sancions contra la invasió a Ucraïna, fet que ha posat entre les cordes la seva seguretat energètica .

Precisament, la por que la llista de països afectats creixi reviu aquest dilluns. El gasoducte Nord Stream, el més gran d'Europa i que connecta Alemanya amb Rússia, s'atura uns dies per motius de manteniment. La incògnita és si ho estarà més del previst. "És una possibilitat que hem de contemplar", va reconèixer divendres la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, assumint que una situació així produiria "màxima tensió, ja no a la tardor sinó les pròximes setmanes", i en particular a països com Alemanya, que depèn amb diferència del gas rus.

Per tot això, els estats membres fa setmanes que s'estan preparant. També Espanya. Malgrat que energèticament l'Estat no depèn tant de Rússia (per ara, és el quart proveïdor de gas d'aquest 2022 i aporta el 10,1% del total del combustible que ha arribat, segons les últimes dades publicades per Enagás), les tensions que hi pugui haver en altres països es tradueixen en una pressió damunt els preus, que ja s'han multiplicat per cinc l'últim any . "Necessitem consolidar proveïdors variats, pensar en un consum més intel·ligent i en tenir reserves per si necessitem contribuir en altres països de la Unió Europea", va destacar Ribera.

Reforçar l'emmagatzematge 

La principal mesura és tenir prou gas guardat per afrontar el consum de la tardor i l'hivern, quan la demanda creix pel fred. Aquí, Espanya juga amb molt avantatge perquè compta amb el 40% de les plantes de regasificació de gas natural liquat (GNL) de tot Europa (és el país que té més plantes). A més, té els deures molt avançats.

Amb el primer pla de xoc aprovat per fer front a la guerra , el govern espanyol va introduir l'obligatorietat d'emmagatzemar gas natural als magatzems subterranis. En concret, segons les últimes dades aportades per Enagás a l'ARA, aquests magatzems estan a un 72,9% de la seva capacitat total (el tercer país de la Unió Europea amb més reserva, només per darrere de Polònia i Dinamarca). Espanya ha sigut capaç de guardar tant gas natural gràcies a la capacitat de regasificació del GNL que compra a països com els Estats Units, Nigèria o Rússia . D'altra banda, per facilitar la recàrrega, el govern espanyol va rebaixar els peatges que han de pagar les companyies durant el procés.

Les diferents plantes de regasificació permeten guardar gas en superfície. Per accelerar l'augment de reserves de GNL, aquest mes de juny Rússia s'ha convertit en el segon proveïdor d'Espanya: ha aportat el 24,4% del total del combustible que ha arribat a l'Estat (tant en forma de gas natural com de GNL). Espanya compta amb sis plantes de regasificació repartides per tot el territori, que ara mateix també estan al 70% de la seva capacitat, segons Enagás. L'objectiu marcat pel govern espanyol és que els magatzems subterranis arribin al 90% l'1 de novembre i les plantes de regasificació al 80%.

Reactivació de la planta El Musel

S'espera que Brussel·les anunciï a finals d'aquesta setmana un marc general per a tota la Unió Europea amb l'objectiu d'establir "mecanismes de solidaritat" en cas que algun país necessiti abastir-se de gas amb urgència. En aquest sentit, l'executiu espanyol ha decidit reactivar la planta de regasificació d'El Musel, a Gijón (Astúries), amb una capacitat per rebre uns 100 metaners de GNL a l'any.

Aquesta seria la setena planta de regasificació de l'Estat i augmentaria fins al 50% la capacitat de regasificació de tot Europa. Ara bé, el seu ús serà sobretot "logístic", tal com es recull al document europeu REPowerEU. És a dir, l'obertura de la planta d'El Musel –que Enagás estima per a principis del 2023– no està pensada per injectar combustible a la xarxa, sinó perquè metaners de GNL hi descarreguin combustible i una altra embarcació el pugui enviar a un país tercer; com una mena de port. De fet, el gas que es guarda a les plantes de regasificació és més fàcil i ràpid de transportar. És una alternativa a les poques interconnexions amb França, l'altra via a través de la qual Espanya pot enviar gas a la resta del continent.

Aquest model energètic d'Espanya, però, no és flor d'un dia. A Alemanya, malgrat el desplegament de les interconnexions, es depèn d'un comprador, que és Rússia, i de l'arribada per tub del seu gas. A més, no compta amb una gran capacitat de regasificació. Espanya, en canvi, ha construït un model "d'illa energètica" similar al que tenen el Japó o Corea del Sud. Les illes o penínsules han hagut de reforçar la capacitat d'emmagatzematge per "evitar situacions d'emergència", comenta una font del sector.

Eficiència energètica

Amb tot, el govern espanyol també ha començat a treballar en mesures més "quotidianes", dirigides a l'estalvi i l'eficiència energètica. En l'àmbit públic, l'executiu ha aprovat una bateria de mesures per estalviar fins a un 20% del que es consumeix . D'altra banda, està estudiant com "reforçar" el pla d'actuació hivernal que aprova cada any, expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica a l'ARA, i en particular aplicar possibles mesures de contingència. Aquest pla recull com garantir el subministrament de gas davant situacions imprevistes com ara un augment de la demanda o, fins i tot, una pèrdua sobrevinguda del combustible o una avaria en les infraestructures.

Però què vol dir "contingència"? Si bé des del ministeri de Transició no entren en detalls concrets, Ribera ja ha indicat que es tracta de "consells de tota la vida". "Si pensem millor quan utilitzar el cotxe, el termòstat de la llar... Són mesures que no generen grans molèsties, però que ens serveixen per reduir el consum a escala nacional", va dir la ministra. Amb tot, fonts del ministeri que dirigeix Ribera reiteren que "és pràcticament impossible que [a Espanya] tinguem un tall en el subministrament de gas" i remarquen que en el cas espanyol "no és un problema de quantitat, sinó de preu". Les mateixes fonts, però, també apunten a un altre factor: "Si Alemanya de cop ha de parar les fàbriques per falta de gas, això [econòmicament] també ens afectaria".

stats