Energia
Economia 27/03/2022

Sonatrach, la clau algeriana del gas que arriba a Espanya

El 2021 l'Estat es va gastar 2.600 M€ en la compra de l'hidrocarbur del país africà

4 min
Façana de la seu de Sonatrach a Algeria

MADRIDÉs un dels pilars econòmics d'Algèria —controla el 82% del gas natural que produeix el país— i, alhora, un company de viatge imprescindible per a Espanya —l’any 2021 va ser el primer subministrador d'aquest hidrocarbur a l'Estat—. Es tracta de l’empresa estatal algeriana Sonatrach, la principal energètica del país, però també la companyia amb més pes a l'Àfrica, que aquests últims dies ha acaparat totes les mirades.

Sonatrach s’ha convertit en un dels protagonistes col·laterals de la guerra a Ucraïna i les consegüents decisions d’Occident sobre els seus vincles amb Moscou, entre les quals començar a deslligar-se a llarg termini del gas rus . Però Sonatrach també ha captat l’atenció d’uns i altres arran de la decisió d’Espanya de posar-se al costat del Marroc i donar suport a la seva proposta d’autonomia per al Sàhara Occidental . Un gir polític que al país algerià, enemistat amb Rabat i considerat un dels protectors dels sahrauis, no ha caigut en gràcia: “És una segona traïció històrica”, apuntaven dies després de l’anunci del govern espanyol fonts diplomàtiques algerianes.

Origen del gas natural i gas natural liquat (GNL) que rep Espanya
Percentatge sobre el total des del març del 2021 (les dades del mes de feber són anticipades)

Pam a pam. El camí que la Unió Europea ha començat a traçar per deixar de dependre del gas rus (és l’origen del 44% del combustible fòssil que arriba a Europa ) no ha posat en el mateix nivell d’alerta a Espanya en comparació amb països com Alemanya. Com a tall d'exemple, només el 5,7% del total del gas que Espanya va importar aquest febrer provenia de Rússia, segons les últimes dades publicades per Enagas. Per això, malgrat que l’esclat de la guerra hagi posat en el punt de mira la dependència europea cap a Rússia, el fantasma de la inseguretat energètica ha passat de puntetes per Espanya.

Ara bé, en el cas algerià la situació ha sigut diferent. El 42,7% del gas que va arribar a l’Estat l’any 2021 era d’origen algerià i portava la petjada de Sonatrach. Per tot aquest gas, Espanya va pagar un total de 2.591 milions d’euros, segons dades facilitades pel ministeri d’Indústria i Comerç a l'ARA. A més a més, només aquest mes de febrer es van importar fins a 8.801 GWh (gigawatts l’hora) de gas natural, un 23,2% del total del combustible que va arribar a l'Estat. És un soci clau, assumeix públicament el govern espanyol. I és per aquest motiu que la decisió sobre el Sàhara ha fet saltar totes les alarmes.

Malgrat que el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat els últims dies que "Algèria és un soci fiable i ha demostrat que la seva associació estratègica és sòlida", el gir polític d'Espanya ha fet reviure l’ensurt de l'estiu passat. Fins al novembre del 2021, Sonatrach enviava gas a Espanya a través de dos tubs o gasoductes : el del Magrib, que travessa el Marroc i connecta amb la península Ibèrica a través de l’estret de Gibraltar, i el gasoducte del Medgaz, que connecta la ciutat algeriana de Béni Saf amb Almeria. El govern algerià, però, va decidir clausurar el primer per les males relacions precisament amb el Marroc.

Això va suposar una anada i tornada de l'executiu de Sánchez, en particular de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, al país africà per renegociar uns contractes que permetessin a Espanya compensar el tancament del tub. La solució va passar per ampliar la capacitat del gasoducte operatiu i traslladar, quan calgués, gas liquat a través de metaners. Fonts del sector energètic sostenen que de moment “Algèria compleix i [el gasoducte] va al màxim”, expliquen, i asseguren que des del mes de gener ja no es transporten 8.000 milions de metres cúbics, sinó 10.000 milions, com van consensuar els dos països.

Ara bé, les mateixes fonts reconeixen que en els últims mesos la importació de gas natural liquat dels Estats Units ha agafat “més protagonisme”. De fet, durant els mesos de gener i febrer la tendència dels últims anys ha canviat i els EUA superen Algèria com a proveïdor espanyol gràcies a la compra de més gas natural liquat. Segons les últimes dades d'Enagas, un 33,8% del gas que va arribar aquests dos mesos provenia dels EUA, mentre que un 24,3% provenia del país africà. El sector energètic ho vincula al tancament del gasoducte del Magrib, però també a l'objectiu de buscar, ja abans de la guerra, proveïdors que no fossin Rússia pels alts preus del país. Ara tot indica que aquest escenari es mantindrà motivat per l'anunci de Washington de facilitar l'enviament de més gas liquat a la Unió Europea .

Naturgy, la més afectada

Malgrat que Sonatrach té vincles comercials amb diferents empreses espanyoles, són quatre les comercialitzadores que juguen un paper més important: Iberdrola, Repsol, Endesa i Naturgy. Diferents fonts del sector energètic consultades per l’ARA coincideixen en el fet que el paper de l’empresa algeriana és “molt important” per a Espanya . No creuen, però, que la decisió del govern espanyol sobre el Sàhara Occidental afecti les relacions amb la companyia. Al mateix temps, el paper de Sonatrach per a l'economia algeriana és clau: significa el 60% del pressupost nacional i un 95% dels ingressos del país per l'exportació dels hidrocarburs. Ara bé, les seves finances públiques no passen per un bon moment. La davallada dels preus dels hidrocarburs l'any 2020, arran dels confinaments a escala mundial per frenar la propagació del covid-19, va donar més ales a la recessió que vivia el país i que avui s'ha acabat traduint en un empobriment de la població.

De totes les comercialitzadores, la de Francisco Reynés, Naturgy, és la que hi té més a perdre. Per començar, és l'empresa que més gas compra a la companyia algeriana, amb qui fa més de 40 anys que hi té una relació comercial. A més a més, té el 49% de la participació del gasoducte del Magrib (el 51% restant és de Sonatrach). I un 4,1% del capital de l'energètica d'origen català està en mans de l'empresa africana. Precisament, Reynés va viatjar a l'octubre al país africà per renegociar els contractes. A més, no tots els titulars de l'hemeroteca són positius. L'any 2008, quan la inflació va despuntar, les dues empreses es van veure les cares a la Cort d'Arbitratge de París. El tribunal va acabar reconeixent el dret de Sonatrach a augmentar els preus, cosa que Naturgy no volia.

Al sector insisteixen que "no hi ha preocupació". Però, en un moment en què Europa també està posant la lupa en potencials exportadors, "[Sonatrach] pot fer valer la seva posició estratègica", apunten fonts del sector elèctric, ja sigui amb els preus o buscant altres compradors. Aquí el rival principal és Itàlia, l'altre únic país europeu que, com Espanya, té un gasoducte compartit amb Algèria.

stats