Política 18/03/2022

Espanya es posa al costat del Marroc i dona suport a la seva proposta d'autonomia per al Sàhara

Unides Podem es desmarca de la decisió de la Moncloa i defensa respectar la "voluntat democràtica del poble saharaui"

5 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el rei Mohamed VI del Marroc durant una trobada l'any 2018.

MadridEspanya es posa al costat del Marroc i dona suport per primera vegada a la seva proposta d'autonomia per al Sàhara Occidental. Acaba, d'aquesta manera, amb la seva neutralitat davant del conflicte del Sàhara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al rei Mohammed –difosa per la casa reial marroquina–, en què accepta la fórmula d'autonomia que proposa el Marroc. Ho veu com la "base més seriosa, realista i creïble per a la resolució" del conflicte. El Marroc va presentar el 2007 davant les Nacions Unides un pla d'autonomia per al Sàhara Occidental que segueix defensant avui dia i que suposa enterrar de facto qualsevol perspectiva d'independència del Sàhara Occidental, que quedaria sota el mandat de Rabat en qüestions com ara la seguretat.

En un comunicat posterior, la Moncloa ha assegurat que des d'aquest divendres Espanya inicia una "nova etapa de la relació" amb el Marroc que es basa en el "respecte mutu, el compliment dels acords, l'absència d'accions unilaterals i la transparència i comunicació permanent", un fet que es pot interpretar com un gest de suport al pla marroquí per dotar d'una autonomia limitada el Sàhara Occidental. "Tot això per garantir l'estabilitat, la sobirania, la integritat territorial i la prosperitat dels nostres dos països", afegeixen en el comunicat. Espanya es compromet, a més, a la "cooperació en la gestió dels fluxos migratoris en el Mediterrani i l'Atlàntic". Per visualitzar aquesta aliança, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, viatjarà a finals de mes, just abans que comenci el Ramadà, al Marroc. Seria la primera visita oficial que fa des que va prendre possessió del càrrec. Segons la casa reial marroquina, també està previst que Pedro Sánchez visiti més endavant aquest país, on no hi viatja des de l'any 2018.

Unides Podem s'oposa al canvi de postura

Unides Podem ja s'ha desmarcat de la posició de la Moncloa. Segons confirmen fonts consultades, els ministres liles no tenien coneixement d'aquest canvi, sinó que Albares s'ha posat en contacte amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, un cop ja s'havia fet pública la carta de Sánchez. El mateix ministre ho ha explicat en roda de premsa des de Barcelona, on també ha dit que havia conversat amb els presidents de Canàries, Ceuta i Melilla.

Fonts del partit lila expliquen que "no comparteixen la proposta perquè el pla autonomista que defensa Rabat suposa abandonar la posició de neutralitat i consens de les resolucions de Nacions Unides". Les mateixes fonts remarquen que la postura que ha adoptat Sánchez "rebutjaria de facto el mutu acord, perquè ni el Front Polisario ni Algèria acceptarien la solució". Des de la coalició lila expliquen que "l'única solució" passa per implementar el dret internacional i les resolucions de les Nacions Unides, que assenyalen la necessitat de celebrar un referèndum. Qui ha defensat ja aquesta posició públicament és Yolanda Díaz a través del seu perfil de Twitter, així com la secretària general de Podem, Ione Belarra .

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha intentat treure ferro a la posició d'Unides Podem i, de fet, ha emmarcat les diferències en aquesta qüestió en "matisos". "Però hi ha una unitat total en el si del govern en què s'han de defensar els interessos dels espanyols en temps tan convulsos com aquests", ha afegit. La realitat és, però, que la qüestió ha tornat a tensar les relacions entre els dos socis de coalició. En les darreres setmanes, les divergències han aflorat en qüestions com l'enviament d'armes o l'augment del pressupost de Defensa.

Al PP tampoc ha agradat la posició de la Moncloa, sobretot per la manera com s'ha comunicat. Els populars es queixen i qualifiquen "d'intolerable" que una decisió d'aquestes característiques no s'hagi fet saber al principal partit de l'oposició i, en un comunicat, ja han demanat la compareixença de Sánchez al Congrés perquè doni explicacions. "La nova postura s'ha amagat i no està consensuada amb el principal partit de l'oposició", apunten els conservadors en el text. A més, el PP també posa el focus en la divisió a l'executiu espanyol, per l'oposició de Podem a aquesta decisió: "La imatge exterior d'Espanya de nou està en el nivell més baix de la història de la democràcia". Albares, però, ja ha dit que demanarà comparèixer a la comissió d'Exteriors del Congrés de forma urgent i a petició pròpia per explicar aquesta qüestió.

Rebuig del Front Polisario

Després de conèixer la carta de Sánchez, el Front Polisario ha lamentat que el govern espanyol "sucumbeixi davant la pressió i el xantatge del Marroc". El delegat de l'organització a Espanya, Abdulah Arabi, ha afirmat en declaracions a Europa Press que l'executiu "porta anys intentant agradar constantment al Marroc", jugant amb "ambigüitat" i que l'anunci d'aquest divendres no li correspon com a "potencia administradora" d'un territori que està pendent de descolonitzar-se.

La pregunta és com reaccionaran ara els països que donen cobertura al poble saharaui i en especial Algèria, de la qual Espanya depèn per proveir-se de gas. Precisament, aquest país va clausurar el novembre passat el contracte de subministrament de gas amb el Marroc per les seves males relacions (l'anomenat gasoducte del Magrib), una decisió que va afectar parcialment Espanya, que també rebia energia a través d'aquest gasoducte. Aleshores, Algèria es va comprometre davant el govern espanyol a ampliar el subministrament a través del gasoducte que es manté obert (Medgaz) i que no passa per territori marroquí, així com per mar, enviant gas liquat a través de vaixells metaners. Precisament, el PP també demana al govern espanyol si han comunicat a Algèria la decisió de posar-se al costat del Marroc. De moment, Albares ha assegurat que Algèria continua sent un "soci fiable" amb qui Espanya manté una "comunicació fluida" i que "l'associació estratègica està cridada a perdurar en el temps". És a dir, segons el ministre, el subministrament de gas a Espanya no perilla.

Crisi diplomàtica per l'acollida de Ghali

Amb la carta d'aquest divendres, el govern espanyol tanca la crisi diplomàtica oberta amb el Marroc des de l'abril passat, arran de la topada sense precedents i motivada per l'acollida a Espanya del cap del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid. Després de dos mesos ingressat, Ghali va tornar a Algèria, però la seva acollida va ser el pretext de l'última crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que intenta pressionar Madrid perquè reconegui, com van fer els Estats Units de Donald Trump, la sobirania marroquina sobre l'excolònia espanyola. La crisi va tenir com a carn de canó els milers de joves que, animats per les autoritats del regne alauita, van entrar a finals de maig a Ceuta, en la crisi migratòria més greu dels últims anys entre tots dos països .

Malgrat la crisi, el Marroc va reprendre els controls a la frontera amb Ceuta i la relació es va distanciar, sobretot pels missatges que la Casa Reial espanyola i marroquina han tingut els darrers mesos. Un exemple és l'acostament de Felip VI i Letícia al Marroc en el marc de la Fira Internacional del Turisme, Fitur, celebrada a Madrid, quan tots dos monarques es van acostar a saludar les autoritats marroquines.

stats