L'OPEP+ aprova una augment de l'oferta de cru al maig tot i la guerra

BarcelonaL'aliança OPEP+, liderada per l'Aràbia Saudita i Rússia, ha acordat aquest diumenge augmentar la seva producció de petroli en 206.000 barrils diaris a partir de l'1 de maig, tot i la guerra a l'Iran. De fet, l'acord no és gaire més que un gest simbòlic, perquè l'aplicació de l'increment no serà possible mentre segueixi la guerra i es mantingui bloquejat l'estret d'Ormuz, per on surt als mercats molt del petroli dels membres del càrtel petrolier.

La decisió l'han adoptat en una teleconferència els ministres d'Energia i Petroli de l'Aràbia Saudita, Rússia, l'Iraq, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, el Kazakhstan, Algèria i Oman, ha informat l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) en un comunicat.

Els vuit països "han expressat la seva preocupació pels atacs a la infraestructura energètica, assenyalant que la restauració dels actius energètics danyats perquè tornin a la seva plena capacitat és costosa i requereix molt de temps, cosa que afecta la disponibilitat general del subministrament".

En conseqüència, han destacat els països del càrtel, qualsevol acció que soscavi la seguretat del subministrament energètic, amb atacs a la infraestructura o la interrupció de les rutes marítimes internacionals, "augmenta la volatilitat del mercat i debilita els esforços col·lectius" de l'aliança petroliera per estabilitzar el mercat, han afegit. En aquest context, han subratllat "la importància crítica de salvaguardar les rutes marítimes internacionals per garantir el flux ininterromput d'energia".

La declaració de la reunió virtual fa referència, així, sense esmentar-la explícitament, a la greu crisi energètica mundial desencadenada per la guerra iniciada el 28 de febrer amb bombardejos dels Estats Units i Israel a l'Iran. El bloqueig iranià de l'estret d'Ormuz, per on normalment passa el 20% del petroli –i gas– comercialitzat al món, i els atacs creuats a instal·lacions del sector han minvat els subministraments de membres clau de l'OPEP, com ara l'Aràbia Saudita, l'Iraq, els Emirats Àrabs Units i Kuwait.

A això s'hi afegeixen els danys causats a instal·lacions petrolieres de Rússia per atacs ucraïnesos, i els tres països restants del grup –el Kazakhstan, Algèria i Oman– tenen capacitats molt limitades per elevar-ne la producció. En aquesta situació, i sense que de moment s'albiri un final dels conflictes bèl·lics, el grup no podrà implementar l'augment mensual acordat aquest diumenge, com s'estima que tampoc s'està aplicant el que va entrar en vigor el dia 1 passat, també de 206.000 barrils al dia.

Segons els analistes, la decisió de continuar amb un pla llançat l'any passat per revertir les retallades voluntàries del bombament que el càrtel havia adoptat el 2023 té, de moment, un valor merament simbòlic i és un intent d'enviar un missatge de calma als mercats, on el preu del cru s'ha disparat. El petroli Brent ha arribat a vorejar els 120 dòlars/barril al març i ha acumulat una pujada del 63%, el seu increment mensual més important des del 1988, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, va superar els 111 dòlars/barril.