Els euskalduns fan servir la paraula arnasgun, que significa "espai de respiració", per referir-se a les zones de preeminència lingüística basca, és a dir, allà on saben que poden parlar la seva llengua amb la màxima normalitat i sense interferències. Oñati, una població guipuscoana de l'Alt Deba, era arnasgun, però alguns dels seus habitants creuen que això està canviant. "El canvi és molt visible fins i tot en aquesta plaça, on pots veure dues nenes de 10 anys parlant en euskera que, quan veuen un contingut en una pantalla en castellà, comencen a parlar-lo també entre elles", explica la poeta Itziar Ugarte, que rep l'ARA a la imponent plaça d'aquest poble d'aires senyorials.

Dilluns, al Telenotícies migdia, Xavi Coral anunciava a l’audiència que la proximitat de les eleccions al País Basc els feia posar el focus sobre algunes de les qüestions que centren el seu debat polític, i una d’elles era l’ús de l’euskera entre els joves. La problemàtica és similar a la de Catalunya. Tot i ser la llengua vehicular a les escoles i que la majoria d’alumnes el parlen, en el temps de lleure es passen al castellà. La notícia partia d’una dada rellevant: el 70% dels joves entre 16 i 24 anys parlen euskera. Però al marge del que diuen les estadístiques, el reporter Aitor Álvarez aprofundia en la realitat del que passa a les escoles. Professors d’ikastoles i instituts explicaven les seves vivències a les aules i a l’hora del pati. Es destacava l’esforç que dediquen els mestres a fer entendre als alumnes que a part del coneixement estricte d’un idioma amb el vocabulari i la gramàtica cal associar la llengua als valors de la cultura del país. La notícia explicava les dinàmiques de la immersió lingüística, la seva efectivitat i els programes especials per als alumnes nouvinguts. El Telenotícies entrevistava també adolescents que admetien aquesta situació. Nois i noies que reconeixien que tot i que parlen euskera no el fan servir fora de l’escola ni en les activitats d’oci. Recordaven haver mirat dibuixos animats en euskera quan eren petits, però ara, amb les xarxes socials, tot és sempre en castellà. També explicaven que a l’hora d’anar a comprar o relacionar-se entre ells fan servir el castellà.

El català, el basc i el gallec ja es poden parlar oficialment al Congrés. El ple de la cambra baixa ha validat aquest dijous la reforma del reglament que posa per escrit explícitament que aquestes tres llengües es podran utilitzar en tota l'activitat parlamentària. La normativa s'ha aprovat per lectura única amb els vots del PSOE, Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, el PNB, BNG i CC, mentre que el PP, Vox i UPN s'hi han oposat frontalment -una diputada del PP s'ha equivocat i hi ha votat a favor-. Les esmenes que havien presentat els populars i l'extrema dreta han quedat rebutjades –Vox ha votat a favor de la del PP; en canvi, els conservadors s'han abstingut a la del partit de Santiago Abascal–. Aquest cop, el diputat popular Borja Sémper no ha tornat a parlar en basc després de la polèmica que va generar dimarts i ha pronunciat tot el seu discurs en castellà.

L’estrena de les llengües oficials (no cooficials, insistim-hi fins que almenys els que en són partidaris deixin de caure-hi) al Congrés va suposar, com és de raó, un maldecap important per a la dreta nacionalista i ultranacionalista. Han estat ja prou comentades les entrades i sortides dels diputats de Vox, que van llençar els auriculars del servei d'interpretació a l’escó de Pedro Sánchez (“instruments d’odi i divisió”, va dir que eren Abascal, com si fossin invencions diabòliques), i el menyspreu dels del PP, que es van guardar molt de fer-los servir, perquè els consideren una humiliació i un símbol d’acatament del xantatge independentista. Així s’ha encarregat d’esbombar-ho, durant dies i dies i per terra, mar i aire, la seva premsa amiga, que no ha estalviat tota mena de penjaments supremacistes contra les “llengües regionals”. Tampoc contra el suposat sobrecost del servei de traducció, 54.000 euros que, de sobte, és un dispendi insuportable per a aquells que justifiquen, impàvids, trames de corrupció com Gürtel, Kitchen o Púnica.

Borja Sémper va descol·locar l'hemicicle, i també el seu propi grup parlamentari, quan aquest dimarts va pronunciar algunes frases en euskera en el debat sobre la reforma del reglament per permetre parlar català, basc i gallec al Congrés. D'entrada, perquè ell mateix havia dit el dia abans que el PP no faria "el passerell" ni "coses estranyes" i que tots els seus diputats parlarien en castellà a la cambra baixa. L'estratègia que va adoptar el portaveu del PP no va agradar a part del grup parlamentari, que no va entendre el fet d'utilitzar el basc quan t'oposes a permetre que es puguin fer servir les llengües cooficials al Congrés. Sémper s'ha hagut de justificar aquest matí en una entrevista a Onda Cero i s'ha refermat en la seva posició assegurant que va ser una "bona idea", malgrat les crítiques que ha admès haver rebut de companys de grup.

Dimarts al matí, el nou magazín matinal de Telecinco, La mirada crítica –el que substitueix El programa de Ana Rosa–, obria de manera molt original. La seva presentadora, Ana Terradillos, nascuda a Sant Sebastià, es dirigia en euskera a l’audiència. “Egun on!”, començava dient. I la veu d’un traductor simultani la traduïa: “Buenos días. Hoy llega al Congreso el uso de las lenguas cooficiales. Bienvenidos al día del pinganillo en el Congreso para traducir las lenguas de nuestro país”. Després d’aquesta breu introducció, Terradillos recuperava el seu castellà habitual per aclarir el que estava passant: “No. Lo que están escuchando, señores, no es un error técnico. Su televisión funciona bien. Así, con traducción simultánea, van a ser desde hoy las intervenciones de los diputados en la Cámara Baja. Pero todo esto no es gratis. Polémica por el coste de una medida que muchos ven innecesaria. ¿No es así Claudia Collado?” I aleshores connectava amb la redactora que estava en directe a les portes del Congrés. I Claudia Collado contestava en català: “Què tal, Ana? Molt bon dia des del Congrés dels Diputats. I benvinguts al dia del pinganillo aquí a les Corts”. Feta la breu introducció va repetir tot el que havia dit en castellà. I aleshores afegia: “Esto que estoy haciendo yo, esta nueva era que se inicia aquí, va a tener un coste adicional que asciende a 300.000 euros desde hoy hasta finales de año”. A continuació, Terradillos aprofundia en el cas, especificant la tecnologia emprada, les contractacions i la despesa de tot plegat. En un reportatge demanaven a la gent del carrer que escoltés antigues intervencions de diputats catalans, gallecs i bascos i la veu en off subratllava l’enorme dificultat que suposava entendre aquestes llengües: “A sus señorías se les quedará esta cara”, deien. I mostraven una senyora gran fent ganyotes mentre escoltava una diputada parlar en euskera. També un home fent que no amb el cap i dient “no entiendo nada” quan escoltava una diputada en gallec i una altra en català.

El PSOE va retenir la presidència del Congrés gràcies, entre d'altres, a accedir finalment a permetre que a la cambra baixa s'hi pugui parlar català, basc i gallec. Els socialistes tenen previst reformar el reglament per materialitzar aquest compromís i fer-ho de manera immediata: volen presentar una proposta aquesta mateixa setmana perquè es pugui debatre i aprovar per la via d'urgència –escurçant al màxim els terminis– en un ple de la setmana del 19 de setembre. D'aquesta manera, en el debat d'investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, previst per als dies 26 i 27 de setembre, ja es podria fer servir el català, el basc i el gallec.

Des del moment que la nova presidenta del Congrés de Diputats, Francina Armengol, va anunciar que en la nova legislatura obriria la cambra espanyola a l'ús de les llengües que són oficials a l'Estat (res de cooficials, gràcies) va esclatar un veritable festival de filologia recreativa. Aquesta és una disciplina de saber tosc a la qual té molta tirada el nacionalisme espanyol, i s'expressa a través del supremacisme, el negacionisme i altres -ismes de la ignorància militant i rabiosa.

(El títol és irònic, ho aclaresc d'entrada). L'esquerra espanyola, i també la catalana, i diria que l'esquerra en general, tenen molts deures pendents pel que fa a drets lingüístics. En general, les posicions diguem-ne oficials de l'esquerra en aquesta matèria van endarrerides: no veuen encara els drets lingüístics com drets fonamentals, quan ho són, ni equiparen la lluita per la diversitat lingüística amb la diversitat de gènere, religiosa, ètnica, etc. El punt de partida és molt clar: tan injust i inacceptable és discriminar una persona pel seu gènere, creences religioses o color de pell com discriminar-la per la llengua que parla. A partir d'aquí, qualsevol estat que es digui democràtic i que sigui plurilingüe ha d'assumir aquesta diversitat i promoure-la com un valor cultural i cívic. L'estat espanyol es troba tan lluny de fer això que de fet va en sentit invers. La prohibició de parlar català, gallec, euskera o asturià al Congrés de Diputats (i el fet de poder fer-ho un dia a l'any al Senat, i encara perquè és “la cambra de representació territorial”) és un exemple clar del jacobinisme centralista que domina a l'estat espanyol pel que fa a les llengües diferents del castellà.

Ni per les xarxes ni per correu electrònic ni verbalment. La via que va fer servir un anestesista de l'Hospital Alto Deba d'Arrasate (País Basc) per instar un altre metge a no fer servir l'euskera va ser l'historial clínic d'un pacient. L'anestesista expressava així la seva indignació perquè els historials estaven escrits en euskera: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès), va escriure el juny del 2022. El següent es va registrar el setembre del 2022: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English, that is the European official language and can be understood by all the fellows of the center" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès, que és una llengua oficial europea i la poden entendre els companys del centre). El darrer missatge, molt similar als anteriors, també va ser escrit al setembre.

Investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi han descobert el text més antic escrit en llengua bascònica (antecedent de l'euskera) en una làmina de bronze amb forma de mà que data del segle I aC, fa més de 2.000 anys. L'han trobada a l'excavació d'un habitatge de l'antic poblat d'Irulegi, situat al municipi de Lakidain, a la serra d'Aranguren navarresa. La troballa, que situa l'antiguitat de l'èuscar escrit en més de dos mil anys, ha convulsionat la cultura i el món de la llengua basca. Fins ara els textos més antics trobats en bascònic eren noms de persones i divinitats que apareixien en inscripcions escrites en llatí, típicament romanes, i es remuntaven als segles II i III dC. A més, les anteriors eren simplement paraules i no textos complets.

El govern basc està treballant en la nova llei d'educació que substituirà la que està vigent des del 1998. Les bases sobre les quals se sostindrà la nova legislació són les consensuades al Parlament basc fa tres mesos i que van comptar amb el suport del PNB, EH Bildu, PSE i Elkarrekin Podem, cosa que suposa més del 90% de la cambra basca. S'han quedat fora del pacte educatiu el PP, Ciutadans i Vox, que denuncien que la llei limita l'elecció de centre per part de les famílies. S'espera que la llei s'aprovi la primavera del 2023.

La lectura de la novel·la d’Edurne Portela, Mejor la ausencia, publicada per Galaxia Guttenberg, va despertar-me, ja fa uns mesos, un gran interès per l’onada de novel·les que –encara ara, tants anys després– fan de la violència que hi va haver al País Basc matèria literària. Una dècada després que ETA anunciés el final definitiu de la seva activitat, sorgeixen veus que tenen la necessitat de reflexionar sobre el rastre que deixa la violència en una societat.

Avui dia, a prop de Santa Maria del Mar es poden sentir mil i un idiomes, fruit de la globalització i el turisme massiu. Però al segle XIV hi havia una llengua clarament dominant: el català. En canvi, l'espectador que vagi a Netflix per reviure aquella època remota, veient la sèrie Los herederos de la tierra, podrà, amb un parell de clics, fer parlar els personatges en castellà, portuguès, anglès o alemany... però no en català. L'única opció d'escoltar els diàlegs en la llengua que es parlava aleshores passa per viure a Catalunya i esperar fins l'any vinent, quan TV3 podrà estrenar la versió doblada al català d'aquesta seqüela de L'església del mar que ha coproduït.

Una jutge de Vitòria ha ordenat a l'Ajuntament de la localitat alabesa de Laudio readmetre una treballadora interina que no va aconseguir assolir el nivell d'euskera exigit per al seu lloc sota l'argument que aquest idioma és el cinquè més difícil del món. Curiosament, segons ha avançat Noticias de Gipuzkoa i ha pogut comprovar l'ARA, la sentència reprodueix fil per randa les mateixes paraules que la web d'una acadèmia colombiana que el 2016 feia un llistat amb les llengües que més costaven aprendre per a una persona no nativa.

No és que faltin notícies, però aquest matí n’he llegit una que per un moment he pensat que era una broma. Però no, era una notícia de veritat, i per tant no era una anècdota, era una categoria. La notícia diu que una jutge de Vitòria ha ordenat a l’Ajuntament de Laudio (Àlaba) que readmeti una treballadora interina que van acomiadar perquè no va assolir el nivell d’euskera requerit per tenir aquella plaça. I l’argument de la jutge és (espero que estiguin asseguts) que la llengua basca és "el cinquè idioma més difícil del món". I afegeix: “En algunes llistes és la primera”. I qui les fa, aquestes llistes? El nivell científic del comentari és impropi d’una sentència judicial.

El govern basc considera que es pot parlar d'èxit de la seva política de normalització lingüística. En el Diagnòstic del Sistema Educatiu del 2021, detalla que dels 300.000 nous bascoparlants que existeixen des del 1981, dos de cada tres ho són gràcies a les escoles. Actualment, segons les enquestes del govern basc, un 71,4% de la població de 16 a 24 anys sap parlar euskera (és euskaldun o bascoparlant), una xifra tres vegades superior respecte a les dades que es tenen del 1991. A aquest ritme, segons l'Institut Basc d'Estadística (EUSTAT), el 2036 el percentatge d'euskalduns menors de 24 anys arribarà al 83,4%.