El català s'estrena al Congrés enmig de protestes del PP i Vox

El ple de la cambra baixa ha començat a tramitar la reforma del reglament per permetre-hi parlar català, euskera i gallec

4 min

Un treballador del Congrés recull les pinganetes que han deixat els diputats de VOX a l'inici d'una sessió plenària a la qual s'aprova l'ús de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats, a 19 de setembre de 2023 — Un treballador del Congrés recollint els auriculars que han deixat els diputats de Vox Eduardo Parra/ Europa Press

MadridPer primera vegada a la història, al Congrés s'ha pogut sentir parlar català, basc i gallec sense que ningú fos interromput ni expulsat de l'hemicicle. El ple de la cambra baixa ha començat a debatre la reforma del reglament que ha de permetre utilitzar les llengües catalana, basca i gallega en tota l'activitat parlamentària. La reforma es tramitarà per lectura única i veurà la llum aquest mateix dijous. Gabriel Rufián, Míriam Nogueras, Mertxe Aizpurua, Joseba Agirretxea, Marta Lois, Néstor Rego, Gerardo Pisarello i José Ramón Besteiro han parlat el català, el basc i el gallec. El PSOE, que s'hi havia oposat fins ara, ha defensat la reforma com una manera de visibilitzar la pluralitat lingüística de l'Estat. Els grups sobiranistes, amb Sumar, són els que han posat més en valor el ple d'aquest dimarts, perquè han vist com es complia una reivindicació històrica, mentre que la dreta ha volgut visibilitzar la seva protesta: Vox ha abandonat l'hemicicle i el PP ha intentat suspendre el ple.

Vox abandona el ple del Congrés en protesta per l'ús de les llengües cooficials

"Demano que el ple es desenvolupi d'acord amb el reglament", ha exigit només començar la sessió la portaveu dels populars, Cuca Gamarra, que ha demanat que se suspengués fins que no es resolgui la seva petició de reconsideració. La presidenta de la cambra, Francina Armengol, ha tallat de soca-rel la demanda de la secretària general del PP: "Saben perfectament que complim el reglament, no hi ha cap reconsideració que pugui parar els tràmits del procés de tramitació". Els populars creuen que no es pot aplicar una reforma abans d'aprovar-la, però Armengol s'escuda en el fet que l'actual reglament no prohibeix explícitament parlar en català –amb aquesta reforma volen que quedi per escrit que se'n permet l'ús–. Tot seguit, els diputats de Vox s'han aixecat i han abandonat l'hemicicle deixant sobre l'escó de Pedro Sánchez –absent perquè és encara a Nova York, on participa en l'Assemblea General de l'ONU– els auriculars i les petaques.

Els diputats de Vox dipositen els seus auriculars de traducció sobre la taula de Pedro Sánchez i abandonen el ple Juan Carlos Hidalgo / EFE

El diputat gallec del PSOE José Ramón Gómez Besteiro ha estat el primer a utilitzar una llengua diferent del castellà per fer la seva intervenció. Ha fet servir el gallec, combinant-lo amb el castellà, per defensar una reforma que ara els socialistes han fet seva, però que neix de la negociació amb l'independentisme per fer Francina Armengol presidenta del Congrés. "No hi ha res que impedeixi parlar català, basc i gallec [...]. La diversitat no va en detriment de la unitat, la uniformitat no garanteix la cohesió", ha afirmat. "Les llengües no competeixen entre si, la possibilitat de parlar una llengua no nega les altres", ha afegit la portaveu de Sumar, Marta Lois, que també ha combinat el gallec i el castellà.

Rufián i Nogueras, en català

"Parlaré en català perquè puc fer-ho gràcies a l'escola catalana", ha començat el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, la seva primera intervenció íntegrament en català al Congrés, on ha recordat també els seus orígens: "És un honor per al meu grup, el meu partit i el meu fill, com a orgullós fill i net d'andalusos, fer un discurs íntegrament en català". El portaveu republicà, a més, ha negat que el català sigui "patrimoni" de l'independentisme i que el castellà estigui "amenaçat". L'ha seguit la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha volgut agrair la feina i la "valentia" d'Armengol, a més de reivindicar, igual que Rufián, la lluita de l'independentisme per poder utilitzar el català al Congrés. "Tenim el dret de parlar català, com també a l'autodeterminació, però d'això ja en parlarem d'aquí a unes setmanes", ha afegit.

Rufián diu les primeres paraules en català al Congrés

Els dos diputats catalans han fet íntegrament les intervencions en català, mentre que Gerardo Pisarello, d'En Comú Podem, ha parlat en català i castellà, reivindicant la llengua catalana com un element de cohesió. Mertxe Aizpurua, d'EH Bildu, ha barrejat el basc i el castellà i el diputat del PNB Joseba Agirretxea ha utilitzat només l'euskera.

Nogueras: "Tenim el dret a parlar català, com també a l'autodeterminació, però d'això ja en parlarem en unes setmanes"

El PP combina el castellà i l'euskera

El PP no s'ha posat els auriculars durant tot el ple i el partit ho ha defensat a posteriori com un gest de protesta. Més enllà d'això, la intervenció que ha fet el diputat Borja Sémper ha descol·locat l'hemicicle. El conservador ha defensat que al Congrés només s'hi parli castellà intercalant frases en basc. Un gest que contrasta amb el que ell mateix va dir dilluns, quan va assegurar que tots els diputats del PP parlarien en castellà i no farien "el passerell". "Amb la meva intervenció bilingüe he volgut reflectir el que ja es podia fer en aquesta cambra", ha justificat. Sémper ha aprofitat l'ocasió per acusar l'independentisme de "patrimonialitzar" l'ús de les llengües.

Els diputats de Vox havien marxat de l'hemicicle, però han tornat per escoltar la intervenció de Sémper. Quan han vist que utilitzava l'euskera, han tornat a sortir més enfadats i només han desfet els passos per escoltar el discurs de la seva portaveu, Pepa Millán, que ha dit que no utilitzaran el servei d'intèrprets. Un sistema que ha estrenat aquest dimarts el ple del Congrés i que s'ampliarà a tota l'activitat parlamentària perquè el català, l'euskera i el gallec es puguin parlar a la cambra baixa.

53.500 euros de material i una dotzena de traductors

El Congrés disposava fins ara de 200 auriculars i n'ha comprat 450 més per valor de 7.600 euros per a tots els diputats i el personal de la cambra que els pugui arribar a necessitar en algun moment. Ara n'hi haurà 650 en total. La secretaria general del Congrés també ha llogat tot el sistema de radiofreqüència –antenes i petaques–, amb el manteniment inclòs, que ha costat 45.900 euros. El dispositiu se situarà als escons dels diputats cada vegada que hi hagi ple o als seients de les comissions i es recollirà al final. En total, entre auriculars i sistema de radiofreqüència, la cambra baixa hi ha destinat fins ara 53.500 euros.

El Congrés tindrà, provisionalment, un directori de dotze intèrprets homologats que ja han treballat per al Senat i als quals s'anirà contractant segons les necessitats de cada setmana. Per al primer ple se n'han contractat sis, tres dels quals per a la traducció de les intervencions. Cobraran per hores, entre 50 i 100 euros, i el límit de contractació seran 15.000 euros fins a final d'any per a cada intèrpret. Les traduccions les farà cadascú des del seu lloc de treball, és a dir, no seran físicament al Congrés. A l'hemicicle s'hi situaran dues pantalles grosses on es podrà llegir la traducció dels discursos en castellà i també es podrà seguir de forma subtitulada a través d'internet.

Tot aquest sistema funcionarà per als diputats que vulguin parlar en català, basc o gallec. Els que vulguin utilitzar altres llengües pròpies –que no són oficials– com l'aragonès i l'asturià ho podran fer, però hauran de fer servir el sistema d'autotraducció, és a dir, ells mateixos s'hauran de traduir la intervenció. Pel que fa a l'aranès –que és oficial a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya–, la mesa garanteix que tindrà traducció a la llarga, però de moment si algun diputat el vol fer servir –hi ha un parlamentari del PSC que el parla– s'haurà de recórrer també al sistema d'autotraducció.