Un cop situat com a primera força a Castella i Lleó amb un Vox menys fort del que pronosticaven les enquestes, el PP té el repte d'aconseguir formar govern. I la seva aspiració és fer-ho en solitari. Ara bé, poc després que el candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, hagi expressat que prefereix un executiu monocolor amb el suport extern del partit d'extrema dreta, Santiago Abascal ha refredat aquesta possibilitat. El líder de Vox ha respost que volen governar. I no només a Castella i Lleó sinó també a Extremadura i l'Aragó. "Si hi ha un acord programàtic de govern, mesura a mesura, sí [que entrarem]", ha assegurat Abascal en una roda de premsa aquest dilluns en la qual ha advertit que pretén entrar en els executius de "les tres regions". ¿Aquesta exigència serà un escull? Malgrat defensar que en solitari governen millor, els populars tampoc han tancat la porta a les coalicions per evitar agafar-se els dits.

El PP va avançar les eleccions a Extremadura i a l'Aragó per evidenciar la davallada electoral del PSOE i desfer-se de Vox. Han aconseguit la primera fita, però no la segona: tant María Guardiola com Jorge Azcón es veuen abocats a entendre's amb l'extrema dreta per mantenir el poder. I no els és fàcil, sobretot a Extremadura, on Guardiola s'ha caracteritzat per l'estira-i-arronsa amb els de Santiago Abascal: de dir que prefereix una abstenció del PSOE a abraçar el "feminisme de Vox". Després que aquest dilluns des de la direcció estatal desautoritzessin la baronessa extremenya i l'instessin a fer "menys soroll i més treball seriós", aquest dimarts el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, ha demanat avançar per tancar ja els pactes amb Vox a les autonomies i tornar a Espanya "al Primer Món": "Treballaré perquè el que vingui després sigui motiu d'orgull i no de decadència", ha assegurat el líder del PP. Afegint: "La gent està fent la seva part del canvi, però no podem permetre que fallin els partits. Hem d'ordenar la majoria que ha sortit de les urnes, no fragmentar-la".

El sistema polític espanyol fa que la gestió dels serveis que afecten el ciutadà en el seu dia a dia depengui gairebé exclusivament de les comunitats autònomes. Tot i això, la paradoxa és que el debat públic se centri gairebé exclusivament en el Congrés dels Diputats i en el govern central. Fins que passa alguna cosa com la dana o els cribatges del càncer de mama. Llavors és quan els votants del PP descobreixen que no tota la culpa és de Pedro Sánchez.

La Fiscalia de Castella i Lleó investigarà finalment la qüestionada gestió d'Alfonso Fernández Mañueco dels incendis del mes d'agost, arran de la denúncia que ha presentat l'Associació Bierzo Aire Limpio contra el president de la Junta castellanolleonesa i també contra el seu conseller de Medi Ambient, Juan Carlos Suárez-Quiñones. La Fiscalia, segons l'escrit al qual ha tingut accés l'agència Efe, ha obert la investigació pels presumptes delictes de prevaricació per omissió, contra el medi ambient, del deure de socors i altres il·lícits vinculats a la inacció i deficient actuació de l'administració autonòmica.

Amb desenes de bombers exigint la seva dimissió a les portes de les Corts autonòmiques, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha intentat defensar-se aquest divendres de la seva gestió davant els incendis que han cremat milers d'hectàrees a la seva comunitat. "Hauria preferit comparèixer amb el balanç complet. El que està passant és massa important i real per fer càlculs polítics", ha dit el dirigent territorial del PP adreçant-se a la bancada del PSOE, que és qui ha promogut la seva compareixença al Parlament aquest matí i qui, juntament amb diversos partits, li ha demanat la dimissió. Mañueco ha situat en 141.000 les hectàrees afectades pels incendis, que sobretot s'han acarnissat amb les províncies de Lleó i Zamora, després de 348 incendis en 23 dies i tres víctimes mortals; el ple ha fet un minut de silenci en record seu.

La carretera per arribar a Lusío, a la comarca lleonesa d'El Bierzo, és estreta i el paisatge pel qual s'obre pas, abans verd i frondós, és ara esgarrifós. Les grans muntanyes s'han tenyit de negre, dels arbres només en queden branques socarrades i s'hi acumula la cendra. Molta cendra. A l'entrada del poblet, el cartell que indica el seu nom està carbonitzat, i fer una volta pels carrers és gairebé impossible; estan coberts de runa i encara es respira el fum dels focs que durant dies han anat revifant constantment. Fins on arriba la vista, tot és foscor.

La política a Castella i Lleó ha viscut una jornada marcada pel gest del president, Alfonso Fernández Mañueco, d'aixecar el dit del mig quan abandonava l'hemicicle i mentre intervenia una procuradora del PSOE. L'agència Efe i TVE van capturar el moment: la parlamentària Rosa Rubio retreu al cap de l'executiu autonòmic que estigués parlant amb un conseller del govern fent cas omís al seu discurs –"Suposo que al president li deu importar escoltar els problemes dels malalts celíacs", es queixa–, moment en el qual Mañueco finalitza la conversa i marxa, tot fent la figa d'esquena a l'hemicicle, però de cara a les càmeres. "No li importen gaire [els problemes dels malalts celíacs] perquè abandona l'hemicicle en aquest moment", lamenta Rubio, que des de la seva posició no ha pogut veure res.

En el joc d'equilibris per no desautoritzar un dels seus presidents autonòmics i alhora desmarcar-se de qualsevol aliança amb Vox, Alberto Núñez Feijóo ha decidit deixar sol aquest dimarts el ja president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, en la seva presa de possessió -tampoc hi va ser en el debat d'investidura de la setmana passada-. Ha volgut evitar, així, la imatge assegut al costat del líder de Vox, Santiago Abascal, i ha fet que la fotografia fos per a la seva número dos, la secretària general del PP, Cuca Gamarra. Feijóo, això sí, ha enviat el seu "suport total" a Mañueco des de la seu dels populars a Madrid, on durant tot aquest dimarts s'ha posat a l'agenda una bateria de reunions amb agents econòmics i socials: aquest matí hi han desfilats representants de la patronal -la CEOE i Cepyme avalen la rebaixa d'impostos que defensa el PP- i aquesta tard, els sindicats -que s'han oposat a la baixada de tributs-, amb qui el nou líder popular es reuneix per presentar-los la seva proposta econòmica per fer front a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna.

Acabaré parlant del futur del català, però fixin-se per on hi arribarem. Hi arribarem per l'impacte del moment: el Front Nacional francès va passar el tall i pot guanyar les eleccions presidencials, i a Castella i Lleó l’extrema dreta de Vox ja és al govern presidit pel PP. Tot això són senyals preocupants, però, aleshores, agafem el toro per les banyes i anem a la pregunta que avui es fa Carme Colomina a la contraportada de l’ARA: “Si més de la meitat dels votants d’un país com França voten candidats que els politòlegs etiqueten com a «antisistema», ¿el problema és dels votants o del sistema?”.

Preocupació a Europa per l'auge de l'extrema dreta francesa. Ahir, tot just saber-se que passava a la segona volta de les presidencials, els partits perdedors van cridar a votar Emmanuel Macron o, en tot cas, a no votar sota cap circumstància Marine Le Pen. El cordó republicà, tot i que desgastat, encara es manté, i malgrat l'auge en vots i suport popular de Le Pen hi ha consens entre les forces tradicionals que s'ha d'evitar com sigui que posi un peu a l'Elisi. Ja veurem què passa, però, en tot cas, no serà perquè des de l'entorn mediàtic i polític francès en general no hi hagi una crida clara a deixar-la sense aire. A Espanya, en canvi, ahir vam veure com Santiago Abascal s'asseia tot cofoi al costat de la vicepresidenta del Congrés de Diputats, la popular Ana Pastor, per assistir a la votació del govern de coalició entre el PP i Vox a Castella i Lleó. El líder ultra espanyol va explicar clarament que era un primer pas, un assaig, de cara al que pot passar aviat a Andalusia, on hi podria haver eleccions aquest estiu, i segurament també al govern espanyol, si és que els dos partits aconsegueixen la majoria.

Els capricis del calendari han volgut que aquest dilluns França i Espanya simbolitzessin la cara i la creu en el tracte a la ultradreta. Mentre a Castellà i Lleó naixia el primer govern de coalició entre el PP i Vox amb la investidura d'Alfonso Fernández Mañueco, a França es bastia un cordó sanitari contra Marine Le Pen després de la primera volta de les eleccions a l’Elisi. Per evitar una fotografia incòmoda, el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, no ha presenciat el debat a Valladolid i s'ha limitat a fer una piulada sense referències al nou soci. Ha cedit així el protagonisme al president de Vox, Santiago Abascal, que ha fet una crida a reproduir l’entesa a escala estatal. Canvien les cares a la sala de comandament de la seu de Génova, però no els reptes de futur.

Que Alfonso Fernández Mañueco hagi permès que Vox entri al primer govern autonòmic de l'Estat va camí de convertir-se en una llosa per al mandat encara no oficialment estrenat d'Alberto Núñez Feijóo. Encara que el president de la Xunta i aspirant a liderar el PP a partir de l'abril intenti deslligar-se d'aquest pacte i culpabilitzar el PSOE de no haver-se abstingut per evitar que l'extrema dreta entrés a l'executiu de Castella i Lleó, la realitat és tossuda. El gallec és la cara visible del nou PP des de fa ja gairebé dues setmanes, quan els barons van forçar la sortida de Pablo Casado –qui manté la presidència del partit, però no s'ha deixat veure més públicament–. Conscient que haurà de lidiar amb aquest pacte com si l'hagués firmat ell, aquest divendres Feijóo ha començat la seva campanya per dirigir el PP intentant deslligar-s'hi. "S'estrenen els castellanolleonesos", ha contestat des de València quan els periodistes li han preguntat si estrenava campanya amb un pacte amb Vox.

El PSOE sosté que votar les seves candidatures és "garantia" que Vox no entri a les institucions, però ni tan sols es plantejarà facilitar un govern del PP per impedir-ho a Castella i Lleó. L'abstenció dels socialistes és una fórmula que possibilitaria que el candidat del PP, Alfonso Fernández Mañueco, pugui governar en solitari i no lligar-se al partit de Santiago Abascal. Hi ha fins i tot veus dins del PSOE i dins de Castella i Lleó que ho plantegen obertament, com la de l'alcalde de Valladolid i exportaveu de l'executiva del PSOE, Óscar Puente, mentre que Ferraz ho descarta. "Aquest escenari l'ha propiciat el PP portant els ciutadans a unes eleccions interessades on buscava governar en solitari a risc que l'extrema dreta entrés al govern", ha argumentat l'actual portaveu, Felipe Sicilia.

Castella i Lleó parlarà a les urnes diumenge i acabarà amb la incertesa: Alfonso Fernández Mañueco va avançar les eleccions amb el convenciment que en sortiria reforçat i ara el PP aguanta la respiració perquè no només no està garantit un govern en solitari, sinó que en el pitjor dels escenaris el PSOE li podria arrabassar el poder. Les enquestes indiquen que està tot obert. En canvi, el que es dona per segur és el creixement de Vox. Tant se val si són els socialistes –repetició electoral a Espanya el 2019– o els conservadors –anticipades a Madrid i Castella i Lleó– els que posin les urnes perquè hi ha una constant inalterable: l’extrema dreta guanya espai a l'Estat, amb el que això suposa. Un exemple clarivident és la por a investigar els abusos de l’Església en una comissió al Congrés pel tractament que en pugui fer Vox, però també el PP, cada vegada més condicionat pel monstre que ajuda a construir.

L'encara president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, va seguir el patró de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i abans de les vacances de Nadal va decidir trencar amb el seu soci de govern, Ciutadans, i convocar eleccions anticipades. "Em pregunten si m'estic ayusoitzant. M'ho prenc com un afalac", ha contestat aquest dilluns a les preguntes dels periodistes sobre si cada vegada té més coses en comú amb la presidenta madrilenya. "Ayuso és el model d'èxit del PP", ha afegit. Mañueco no només ha seguit la seva tàctica electoral, sinó que ara també es fa seu el seu model polític. Però encara tenen una altra cosa en comú: són conegudes les seves discrepàncies amb la direcció del PP de Pablo Casado, les mateixes que ha exhibit Ayuso en els últims mesos arran del futur congrés dels populars a Madrid. Ara bé, aquest dilluns, el partit ha volgut deixar de banda aquesta guerra interna i escenificar, almenys de cara enfora, unitat per evitar que tot plegat els acabi passant factura en la propera cita electoral.

Fa dos anys, en les primeres eleccions autonòmiques en què es presentava, el popular Alfonso Fernández Mañueco (Salamanca, 1965) es va quedar molt lluny de revalidar les tres majories absolutes que el seu predecessor, Juan Vicente Herrera, havia aconseguit en els divuit anys que va estar al capdavant de la Junta de Castella i Lleó. Mañueco, de fet, va perdre les eleccions, però un pacte amb Ciutadans li va permetre arribar a presidir la comunitat lleonesa. Emulant l’estratègia de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, aquesta setmana Mañueco ha decidit trencar amb el partit taronja i avançar les eleccions al 13 de febrer. Temia una aliança entre Cs i el PSOE per impulsar una moció de censura després d’un primer intent fracassat dels socialistes el març passat.