La Costa del Sol, amb l'epicentre situat a la ciutat de Marbella, és la porta sud de l'entrada de la droga a Europa i un autèntic hub on conflueixen màfies de tot el món, fins al punt que les forces policials reconeixen la seva inferioritat respecte a organitzacions que mouen centenars de milions i no tenen pràcticament límits. L'ARA ha volgut conèixer de prop l'impacte del negoci de la droga a la costa andalusa amb dos grans reportatges, un centrat en Marbella i un altre, que es publicarà demà, en Barbate. Marbella és sinònim de luxe i glamur, però també de corrupció, des de fa moltes dècades. Barbate, en canvi, representa l'altra cara de la moneda, la de les antigues poblacions de pescadors on la pobresa ha empès cap al narcotràfic molts joves, que no són més que peons dels càrtels internacionals.

Una Glock 19, una pistola semiautomàtica que solen portar els cossos policials, una Beretta 92, una arma curta molt semblant, i un kalàixnikov, el mític fusell d'assalt soviètic. A més de munició, passamuntanyes i silenciadors. Era diumenge 27 de juliol i dos agents de la Guàrdia Urbana van veure un cotxe que conduïa erràticament, el van intentar aturar, i el cotxe es va intentar fugar. La persecució va baixar per l'avinguda Vallcarca de Barcelona i va acabar al carrer República Argentina, quan els agents van aconseguir frenar el cotxe. Al maleter, hi van trobar aquest arsenal. Conduïa un home d'origen turc que va acabar detingut, però que al cap d'uns dies ja tornava a estar al carrer, acusat d'un delicte de tinença d'armes.

Un clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

Cada decomís de droga és només la punta de l'iceberg. Però és molt significatiu: mostra noves realitats, tendències i rutes. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil calculen que cada any intercepten entre el 10% i el 20% dels estupefaents que circulen a l'Estat. És així com la troballa diumenge d'una furgoneta dins de l'aigua amb 2,3 tones d'haixix a la cala d'Aiguafreda (Begur) ha tornat a posar de manifest l'augment els últims anys, sobretot des de la pandèmia, de la presència de narcollanxes a la Costa Brava. Són llanxes semirígides d'entre 7 i 8 metres d'eslora –també se'ls diu gomes– amb uns motors molt potents per poder travessar a tota velocitat l'estret de Gibraltar des del Marroc, d'on prové l'haixix, i arribar fins i tot al litoral gironí.

El crim organitzat és difícil de retratar i perseguir perquè viu, en bona part, amagat i camuflat en tota una trama de negocis que combinen la legalitat amb la il·legalitat. En això coincideixen gairebé tots els experts consultats amb motiu del dossier sobre màfies que trobareu avui, que apunten com aquest procés de transformació de les principals màfies en una mena d'empreses transnacionals amb interessos a les dues bandes s’ha accelerat amb la pandèmia. 

Fa temps que es repeteix que Catalunya s’ha convertit en un país productor de marihuana, i aquest fenomen serveix per explicar l’impacte que pot tenir el crim organitzat en un territori. El principal canvi que ha suposat el cultiu massiu de la marihuana ha sigut haver passat de ser una via d’entrada de les drogues a Europa –sobretot de la cocaïna i l’haixix– a ser una zona que alguns grups veuen com una oportunitat per produir-hi el cànnabis que després exportaran. Però l’amenaça no és només la violència que implica el cultiu de la marihuana entre les bandes que s’hi dediquen –a Catalunya s’han sumat tretze homicidis en els últims quatre anys–, amb un augment de la circulació de les armes de foc, sinó les “transformacions socials” que se’n deriven.

Un matí d'agost del 2013 els transeünts del carrer Mac Mahon, en ple Barri Xino de Milà, van observar incrèduls com tres dones asiàtiques completament nues, amb les mans i els peus parcialment lligats, saltaven des d'un balcó. Van explicar que havien estat segrestades durant 24 hores en un apartament, al qual havien acudit atretes per una suposada feina. Va ser el penúltim episodi d'una guerra entre grups rivals de la temuda màfia xinesa.

Joan Queralt fa 33 anys que investiga el crim organitzat; com a periodista sempre s’ha interessat pels poders paral·lels, a l’ombra. Als anys 70 va viure a l’Amèrica Llatina i va molestar prou el règim argentí del general Videla per haver de tornar a Barcelona amenaçat. Enyorat, es va fixar en Itàlia, i allà hi va trobar el doble estat, les clavegueres dels serveis secrets i el crim. Investigant la lògia P-2 va topar amb la màfia i des de llavors la combat explicant-la, un acte “de militància”, diu. L’últim llibre que ha publicat és Mafias & economía & política. Ilegalidad económica y crímen organizado en la era de la globalización.

Com funcionen les màfies? Com han evolucionat? Al dossier d'aquest diumenge ens dediquem a respondre aquestes preguntes i posem el focus en el món del crim organitzat. Radiografiem el funcionament de les màfies a escala mundial, situant els principals grups internacionals al mapa, i mirem com s'han adaptat a la pandèmia mentre busquen maneres d'infiltrar-se a les institucions i noves oportunitats amb el cibercrim. També hem posat la lupa a casa nostra per abordar l'amenaça de la marihuana a Catalunya i d'altres activitats il·lícites amb què operen les organitzacions criminals. Per poder entendre-ho tot millor també hem parlat amb el periodista Joan Queralt, que fa 33 anys que es dedica a investigar el món del crim organitzat.

Vivia a Barcelona sense ostentació, però quan sortia de la ciutat es gastava els diners en iots, cotxes d’alta gamma i portava rellotges de luxe. La Guàrdia Civil va entrar fa un mes a casa seva i el va enxampar al menjador amb cinc mòbils i dos quaderns d’anotacions mentre estava coordinant operacions a alta mar. Se’l va definir com un dels narcotraficants més buscats internacionalment i, segons la investigació, va aprofitar la seva experiència en el tràfic d’haixix del Marroc a Espanya per muntar també una altra ruta africana de cocaïna. Aquest és un exemple que en un món globalitzat les organitzacions criminals no es queden al marge i busquen la manera d’estendre’s tot i les adversitats. Amb el covid han demostrat la capacitat d’adaptar-se a una pandèmia, continuar-se lucrant i mantenir l’afany de corrompre les institucions.