Societat 21/08/2021

Ja es fan dos narcoassalts violents cada setmana per robar marihuana

Els Mossos temen que la delinqüència associada al cànnabis es converteixi en cinc anys en un problema "estructural" a Catalunya

4 min
Un investigador dels Mossos en una intervenció per una plantació de marihuana interior.

Barcelona“Segurament no volem els problemes que tenen els països productors de droga, quan les organitzacions criminals creixen i s’empoderen. Però els estem començant a veure. És un horitzó que no és ficció”. L'avís el fa l’inspector Toni Salleras, cap de l’àrea central de crim organitzat dels Mossos d’Esquadra, i parla de la marihuana a Catalunya. L'activitat delictiva que envolta aquesta planta, que alguns encara qualifiquen de droga tova, va més enllà del tràfic i ja implica narcoassalts violents amb armes de foc, homicidis, segrestos i blanqueig de capitals. “Catalunya havia estat un lloc de trànsit de drogues, però amb els cultius i les plantacions de marihuana ens hem convertit en productors”, recorda Salleras.

Fa temps que els Mossos defineixen Catalunya com un territori que atreu la producció de molta de la marihuana que després es ven a Europa. I la pandèmia no ha frenat aquest negoci opac. El director general de la policia catalana, Pere Ferrer, admet que el nostre país està en el camí de consolidar els perills de la marihuana i avisa que cal “tallar el risc”. Salleras afegeix: “D’aquí cinc anys ens podem trobar com al camp de Gibraltar; que ens hagin envaït les organitzacions criminals i hagin fet les seves polítiques. No haurem estat a temps de dir que aquí no és un lloc per venir a plantar la marihuana”. Per això Ferrer alerta del perill que el fenomen “s’acabi convertint en estructural”.

Els grups criminals ja han causat “un pol d’inseguretat” en diverses zones –com l’Alt Empordà, el Llobregat i el Penedès– per les ocupacions il·legals, les discussions i els enfrontaments amb armes de foc. L’any passat els Mossos van comptar 102 incidents violents relacionats amb la marihuana, gairebé tots narcoassalts. De mitjana, dos per setmana. En el 68% es van utilitzar armes de foc i es van produir tres homicidis. Aquest any ja n'hi ha hagut un altre. “No és normal que tinguem tants incidents amb armes de foc”, exclama Ferrer. I aquesta violència no s'ha aturat amb la pandèmia. Dos exemples: al febrer, en un narcoassalt a Corbera de Llobregat, els lladres van lligar el propietari d’una plantació, el van colpejar i li van disparar al cap sense arribar-lo a matar. A l’abril, en un altre narcoassalt a Rubí, l’encarregat d’una plantació va apunyalar un dels lladres i el va matar.

“Les plantacions de marihuana porten associada la violència”, assegura Salleras, perquè les màfies s’armen per protegir els seus cultius i cometen narcoassalts als de les bandes rivals. Fins ara la violència ha sigut entre les organitzacions, tot i que l’inspector considera que “sempre hi ha el risc que aquesta barrera entre ells traspassi a la ciutadania”. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va admetre fa un mes en una entrevista a l’ARA que la marihuana “és una preocupació immensa” en què s’està fent “molta pressió”.

Els Mossos cada any requisen més plantacions que l'anterior.

Només en els cinc primers mesos d’aquest any els Mossos han fet 1.500 detencions –una mitjana de deu al dia– per aquesta activitat delictiva i tot allò que en deriva. També han intervingut 220 plantacions –més d’una al dia–, gairebé el doble que en tot el 2015. Ferrer dona per fet que aquest 2021 superaran el nombre de plantacions requisades en tot l’any passat, que van ser 393.

Sense punt d’inflexió

Les xifres d'intervencions de cànnabis per part de la policia catalana no han tocat sostre: cada any superen l'anterior. Salleras pronostica que la tendència es mantindrà a l’alça fins que no canviïn els factors que l’han “afavorit”. Les actuacions policials per plantacions de marihuana són tan habituals a Catalunya que cada dia se’n difon alguna, sobretot dels Mossos, però també de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les policies locals. Dos exemples recents d’aquesta llista eterna són 18.000 plantes amagades en un bosc del Solsonès que es van haver de treure en helicòpter per la dificultat d’arribar-hi, i el tros del Parc Natural del Montseny que van desforestar per cultivar-hi 10.000 plantes. Els Mossos requisen tanta marihuana que ja no la poden guardar tota als magatzems de proves. Segons va avançar SER Catalunya, han decidit que de cada operació només en guardaran una mostra per al judici.

Salleras explica que les plantacions exteriors –outdoor–, que s’instal·len en espais poc accessibles dels camps o els boscos, es combinen amb les interiors –indoor–, que acostumen a fer-se en naus industrials i són més sofisticades en la producció. També hi ha plantacions amagades en habitatges. Els Mossos expliquen que els grups de delinqüents més importants en aquesta activitat són sobretot d'origen serbi, albanès i xinès. Fa tres mesos van alliberar deu xinesos que vivien tancats a les naus en plantacions on els obligaven a treballar. El tràfic d’éssers humans és un altre dels delictes vinculats al fenomen. Els Mossos volen que les investigacions no es limitin a cada plantació, sinó que actuïn contra tota una xarxa, com es va fer en l’operació de fa un mes amb 78 detencions d'una trama dedicada al tràfic internacional.

La marihuana feta a Catalunya s’exporta per carretera arreu d’Europa, on es paga més cara, diu Ferrer, que afegeix que la demanda d’aquesta droga continua creixent mentre aquí els costos de producció “són baixos”. Segons el director de la policia, gent que no estava en la delinqüència s’hi veu “abocada” pels beneficis que en poden treure, malgrat el risc que els enganxin. Com que les penes pel tràfic de marihuana són baixes, Ferrer adverteix que s’obre “una finestra d’oportunitat” en aquest sistema “parasitari” amb un potencial de creixement a Catalunya que fa “un punt de basarda”.

Falta una reflexió global

“Podem ser esclaus dels grups criminals”, insisteix Ferrer, i avisa que una altra de les amenaces que el fenomen sigui estructural és que es creï “una economia paral·lela que impliqui moltes més persones”, com ara electricistes o enginyers que munten plantacions i propietaris que cedeixen locals. “Hem de fer una reflexió global que sigui més àmplia que la seguretat, també des de la salut i la societat”, considera. Ferrer pensa que com a mínim s’hauria de fer una reforma legal a l’Estat per endurir les penes pel tràfic de marihuana, però també aposta per treballar una estratègia “concertada” a tot Europa que serveixi per tenir en compte l’origen i el destí de la droga.

stats