Successos

Un any retinguts cultivant marihuana a la força

Els Mossos d'Esquadra detenen vuit persones que obligaven deu compatriotes xinesos a treballar i viure en naus on plantaven droga

4 min
Algunes de les plantes que la organització cultivava en naus industrials de Catalunya.

BarcelonaQuan a finals de maig va ser alliberada d'una de les naus industrials on havia estat explotada cultivant marihuana durant mesos, una de les víctimes va relatar als Mossos d'Esquadra que feia tant de temps que estava tancada que quan en va sortir es va sorprendre perquè, de cop, a Catalunya, tothom duia mascareta. L'exemple evidencia la magnitud del cas: vuit persones membres d'una organització criminal xinesa havien introduït il·legalment deu compatriotes seus –vuit homes i dues dones– a Catalunya, per forçar-los a cultivar marihuana en quatre naus industrials, on vivien en condicions infrahumanes i d'on no podien sortir. Explotant les víctimes i venent la marihuana, el grup criminal va arribar a guanyar dos milions d'euros en set mesos, segons la policia.

La investigació va començar a finals del 2019 quan agents de la unitat central de tràfic d’éssers humans van descobrir l'organització, encapçalada per un conegut cap de la comunitat de Fujian, a la Xina. "Ens va arribar una informació que hi havia una màfia que cultivava marihuana i que podia estar tractant amb persones", explica a l'ARA l'inspector Antoni Salleras, cap de l'àrea central de crim organitzat. La investigació va confirmar les sospites i els agents van accelerar la feina per alliberar les víctimes com més aviat millor. "No sabíem quantes n'hi havia exactament, ho vam veure quan vam entrar a les naus, on vivien en un estat lamentable i insalubre, en unes condicions molt dolentes", afirma. Els tenien en habitacions petites, molt brutes, amb tots els matalassos junts, i només els donaven menjar un cop a la setmana. Alguns feia un any que no sortien a l'exterior.

Les víctimes, que tenen uns 30 anys, les havien captades a la Xina i arribaven a Catalunya enganyades amb la promesa d'una feina digna. Entraven a Europa amb visats fraudulents per assistir a fires internacionals de països de l'Est i, un cop allà, els acompanyaven i controlaven durant tot el trajecte fins a Catalunya. En territori espanyol, els membres de la xarxa criminal els prenien la documentació i n'abusaven explotant-les amb l'excusa que havien de saldar el deute contret pel cost del trasllat, que oscil·lava entre els 10.000 i els 30.000 euros. "Les víctimes no havien pagat pels bitllets, però sí que havien vingut enganyades i coaccionades", assegura Salleras. Un cop a les naus industrials, eren forçades a treballar en condicions de servitud i semiesclavitud, amb sous baixos o inexistents i entorns insalubres.

Els treballadors retinguts vivien en condicions de poca salubritat a les naus.

"Un dels aspectes novedosos d'aquest cas és que les víctimes tenen aquest tractament des del primer moment, perquè d'una altra manera algú que cultiva marihuana és autora d'un delicte", diu l'inspector. Amb la Fiscalia d'Estrangeria, l'Institut de Medicina Legal, el jutjat i les associacions que treballen amb víctimes de tràfic de persones, es va preparar un dispositiu per atendre els deu alliberats. Van tenir tres mesos del que s'anomena període de restabliment i reflexió, en què se'ls faciliten mitjans de vida i un domicili perquè pensin "com enfocaran la nova vida a Catalunya" i decideixin si s'hi volen quedar o no. "Alguns s'han traslladat a algun altre lloc", diu l'inspector, que lamenta "la doble vulnerabilitat" de les víctimes: "Si ja eren vulnerables abans d'arribar, un cop alliberades es troben que només coneixen qui les havia retingut".

"Plenament integrats a la societat espanyola"

En canvi, els membres de la xarxa criminal estaven perfectament estructurats i establerts a Catalunya i "plenament integrats a la societat espanyola". "No tenen comerços, però sí interessos en certs establiments", afirma Salleras, sense concretar de quins es tracta. De les vuit persones detingudes, quatre ja han ingressat a la presó arran de 13 entrades i escorcolls a finals de maig en quatre naus industrials on hi havia els cultius de marihuana –a Centelles, Abrera, Santa Coloma de Cervelló i Sant Andreu de la Barca– i en vuit domicilis a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. També es va fer una entrada i escorcoll en una gestoria de Santa Coloma de Cervelló on treballava un gestor, de nacionalitat xinesa, vinculat presumptament a les activitats delictives de l’organització.

Als pisos s'hi emmagatzemava i empaquetava la droga procedent de les naus de cultiu. S'envasaven al buit en paquets d'uns 8 o 10 quilos per enviar-los, amagats entre altres mercaderies, mitjançant empreses de paqueteria a Glasgow (Regne Unit) i puntualment als Països Baixos, a Amsterdam, la Haia i Eindhoven. Per fer els enviaments, els membres utilitzaven identitats falses o de les persones que tenien retingudes. "La pandèmia ha fet incrementar aquest mètode de tràfic de drogues", explica l'inspector.

De fet, els Mossos ja fa temps que alerten de la proliferació dels cultius de marihuana a Catalunya. "Hem canviat de paradigma: de ser un país on transitaven drogues, com l'haixix i la cocaïna, hem passat a ser-ne un país productor, també per la proliferació d'organitzacions que venen aquí a produir-ne", diu Salleras. Entre les organitzacions criminals més actives en aquest negoci n'hi ha de xineses, que formen part d'una comunitat que, segons l'inspector, ja és "molt tancada en si mateixa". "Difícilment s'obren a la participació d'altres persones que no siguin de la Xina, tenen un control molt ferri de la jerarquia", afegeix.

stats