Una denúncia ha posat el Parlament de nou a l'ull de l'huracà. L'Oficina Antifrau ha iniciat el procediment per investigar presumptes irregularitats en la concessió de privilegis, com les llicències per edat destapades per aquest diari i diversos processos de selecció de personal. Una investigació que només podia tirar endavant si la mesa de la cambra ho autoritzava i així ha estat. Aquest dimarts l'òrgan rector de la cambra ha acordat per unanimitat donar llum verda a l'ens que presideix Miguel Ángel Gimeno perquè procedeixi a verificar la "versemblança dels fets" denunciats i a requerir la informació que necessiti per fer-ho.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va presentar la setmana passada a la mesa la seva dimissió pel fet que el seu fill obtingués una plaça interina d'uixer sense que ella comuniqués a la institució aquest parentiu. Andreu defensa que ella es va "inhibir" verbalment del procés de selecció i que no va considerar "pertinent" informar d'aquest possible conflicte d'interessos perquè no va participar "ni directament ni indirectament" en l'obtenció d'aquesta plaça. Ara bé, segons informa Efe, sí que una carambola va provocar que Andreu participés en el procés. Concretament, el llavors director de Govern Interior de la cambra, Ferran Domínguez, va deixar el seu càrrec enmig del procés de selecció, ja que va ser escollit com a nou secretari general de la Sindicatura de Comptes. Davant d'un buit de poder mentre no s'incorporava la substituta de Domínguez, Andreu va proposar un dels membres del tribunal que en aquell moment estava avaluant la plaça interina del seu fill.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va presentar la dimissió a la mesa de la cambra dimarts passat després que la majoria a l’òrgan decidís sol·licitar un informe a l’Oficina Antifrau. Al centre de la polèmica hi ha la plaça que ha aconseguit el seu fill com a uixer a la cambra i el fet que ella -tal com va avançar Efe- no va informar de la seva relació de parentiu. Fins ara hi ha hagut dos informes interns de la cambra que avalen l’actuació d’Andreu, un elaborat per la cap de recursos humans i l’altre pel lletrat i ex secretari general Xavier Muro. Ella defensa que es va inhibir al principi de tot el procés, però el cert és que no va comunicar a la mesa que el seu fill s’havia presentat a les proves. Què dirà l’Oficina Antifrau? Quina és la seva doctrina en aquests casos? El seu pronunciament serà clau, ja que la presidenta de la cambra, Laura Borràs, acceptarà la dimissió d’Andreu en funció de l’informe. L’Oficina ja ha rebut la petició de la mesa i li ha donat prioritat.

Esther Andreu no és cap nouvinguda al Parlament. Fa unes tres dècades que hi és tot i que mai havia format part del nucli decisori de l’alt funcionariat -dominat per l’omnipresent Imma Folchi fins al 2015- fins que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va ascendir a secretària general. Si bé durant la legislatura anterior, amb Xavier Muro, aquest càrrec ja va estar en el punt de mira per la retirada de l’escó a l’aleshores president Quim Torra, en el cas d’Andreu les polèmiques s’han multiplicat des que va prendre possessió. La darrera, la setmana passada, ja que com va avançar l’agència Efe el seu fill ha guanyat una plaça d’uixer al Parlament i Andreu no va informar a la mesa que hi mantenia una relació de parentiu.

El Parlament va decidir revocar les llicències per edat després que l'ARA destapés que pagava 1,7 milions anuals a 21 funcionaris que ja no treballaven i, per tant, cap funcionari actual de la cambra hi podrà accedir. Ara bé, va quedar en standby una decisió també important: què fer amb aquestes prejubilacions ja concedides. D'una banda, els 21 funcionaris que ja n'estan gaudint des de casa cobrant en alguns casos al voltant de 10.000 euros al mes i, de l'altra, les dotze persones a les quals la secretària general, Esther Andreu, va autoritzar aquestes llicències durant el 2021 però que encara no havien entrat en funcionament. Sobre això, la mesa del Parlament va encarregar un informe als serveis jurídics que ha generat un xoc sense precedents en el cos de lletrats de la cambra. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el lletrat major, Miquel Palomares, estava pilotant l'informe juntament amb altres lletrats al llarg de les últimes setmanes i, entre les seves conclusions, no només avalava la possibilitat de revocar les 12 llicències per edat concedides –però no executades– durant el 2021, sinó que també preveia l'opció que es revoquessin les 21 que actualment són vigents. Amb quin argument? Principalment perquè estan en una situació de servei actiu com a funcionaris i per això les llicències per edat no es poden considerar un dret ja consolidat. També hi afegia que l'eliminació de les llicències, després de diverses modificacions i de l'alarma social que van generar, no era imprevisible per als treballadors de la cambra.

Esther Andreu és una de les lletrades que porta més temps al Parlament, una veterana de l’administració. Hi va aterrar com a especialista en dret administratiu a principis dels anys noranta -havia sigut professora de la UAB i la UPF al voltant del catedràtic Enric Argullol- i s’havia mantingut com a lletrada rasa fins ara, quan el juny del 2021 la presidenta del Parlament, Laura Borràs, la va entronitzar com a secretària general amb el suport de la mesa. Qui ha treballat amb ella en té una bona opinió en l’aspecte tècnic -“És una jurista capaç”, diuen, i astuta-, però també parlen d’una “personalitat complicada” i un caràcter “impulsiu”, “heterodox” i “rebel” que sovint li genera conflictes.