La pujada excepcional dels tipus d’interès en general, i de l’Euríbor en particular, té un efecte directe sobre les hipoteques que ja es pot quantificar: els primers vuit mesos de l’any el preu dels crèdits per comprar un habitatge s'ha disparat un 41%. En concret, les hipoteques que es van firmar a l’agost tenien un tipus d’interès mitjà del 2,033%, mentre que al gener era de l’1,439%. 

El lector probablement recorda el dia en què José Montilla, aleshores president de la Generalitat, va anar a Madrid i va alertar de la “desafecció” i del risc d’un “allunyament irreversible” dels catalans envers Espanya. L’endemà d’aquell capítol, tan llunyà que sembla ara del juràssic, l’Íbex-35 tancava en el moment més àlgid de la seva història: 15.945,7 punts. Estàvem a l’avantsala de la Gran Recessió, que començaria en qüestió de mesos. 

Ha sigut una de les notícies de l'any al sector de les start-ups catalanes: Kantox, l’eterna promesa del fintech barceloní, ha fet el salt de ser adquirida per un gran banc. El comprador ha sigut el francès BNP Paribas, que ha pagat 120 milions per comprar el 85% que encara no controlava de la companyia, nascuda el 2011 a Barcelona (tot i que amb seu social a Londres). Els grans guanyadors, a banda dels fundadors, són els fons francesos Partech i Eurazeo (tenien un 23% del capital cadascun) i els fons de Luis Martín de Cabiedes i de Javier Santiso (Mundi Ventures), amb aproximadament un 6% cadascun.

La temptació hi és. En el moment en què s’havien de presentar els pressupostos de la Generalitat, Junts per Catalunya ha sortit del Govern i, en conseqüència, el conseller d’Economia, Jaume Giró, abandona el càrrec i els pressupostos que estava elaborant es queden a mig camí. A la nova consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, se li planteja ara, per tant, un repte difícil: elaborar uns nous pressupostos (aquesta és la part senzilla: hi ha temps per fer-los) i trobar suports parlamentaris per aprovar-los. Aquí és on es complica l'assumpte.

El debat sobre quin paper ha de tenir la iniciativa privada en l’espai públic acaba de rebre una nova sacsejada amb l’aparició de Catalunya Sense Límits, un nou think tank que pretén defensar els valors del sector privat i la seva col·laboració amb l’administració. “Darrerament, s’ha anat perdent la força de la iniciativa privada a la societat catalana i en els debats públics hi és poc present”, expliquen des d’aquesta organització, que s’autodefineix com a action tank perquè es dedicarà “més a difondre el pensament que a generar-ne de nou”. El seu objectiu és canviar el marc mental del debat públic perquè reculli millor la sensibilitat proempresa.

Els beneficis caiguts del cel no només existeixen per a les empreses elèctriques: també n’hi ha per a la banca. La irrupció de la pandèmia, seguida d’una inflació no vista en dècades, ha propiciat un escenari imprevist que es traduirà en milers de milions gratis de beneficis per a les entitats financeres.

Són només 33.000 euros: un petit pas per al món corporatiu, però un gran pas per a Moritz. Aquests són els beneficis que va obtenir l’any passat la companyia cervesera, suficients per sortir de pèrdues per primera vegada des del seu renaixement, l’any 2004.

L’excepcionalitat energètica ha fet que ens estiguem acostumant a mirar, amb freqüència gairebé diària, els mapes dels preus de la llum a Europa. Cada dia els mercats energètics del continent fixen les tarifes de l’endemà i així podem veure com evolucionen els preus a Espanya i a la resta de països. El problema és que les xifres que es publiquen diàriament no són els preus finals. Són els del mercat majorista. Però a aquest preu majorista després se li han d’afegir altres elements (com impostos, peatges o càrregues diverses). I d’aquí surt el preu final que paguem els consumidors.

Fa uns anys, no tants, el Partit Socialista era una opció irrellevant a Catalunya: el 2017, en les eleccions al Parlament convocades per Mariano Rajoy, va obtenir 17 escons. A les anteriors, 16. Ningú hi comptava per formar govern. La seva influència era escassa, per no dir inexistent.

El negoci de les motos compartides, o motosharing, ha viscut un boom a Barcelona des que es va implantar a la ciutat per primer cop el 2016. I avui, sis anys després, el sector viu una guerra oberta.

En els últims anys ens hem acostumat a veure la Comunitat de Madrid abaixant impostos. Des de fa dècades una política d’estat orientada cap a la capital espanyola (on es concentren el poder i les principals infraestructures) li ha permès xuclar nombroses empreses, residents i grans fortunes de la resta d’Espanya. 

La generalització dels peatges a tot Espanya està en via morta. Ho va admetre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, fa uns dies en unes declaracions que van passar força desapercebudes: “Ara no es donen les bases per facilitar el consens necessari”, va dir l'exalcaldessa de Gavà. “A curt termini difícilment podrem implantar aquesta mesura”. És la mateixa percepció que tenen els especialistes del sector: “La percepció política és que això pot restar vots”, diuen. Ara que, amb les eleccions andaluses d’aquest cap de setmana, s’inicia el cicle electoral a Espanya (en el pròxim any i mig hi haurà eleccions municipals, autonòmiques a moltes comunitats i, finalment, generals), ningú espera que el govern plantegi una qüestió d’elevada sensibilitat social.

La Cambra de Barcelona ho torna a intentar per tercera vegada. La institució ha ressuscitat el projecte per traslladar-se a una nova seu, en un edifici de 21 plantes al 22@ de la capital catalana. Per finançar-lo, la Cambra prepara un concurs per adjudicar a una empresa la concessió d’aquest espai durant 35 anys per un import que rondarà els 55 milions d’euros, segons confirma la institució a l'ARA. La seu actual, a la Diagonal, se seguirà utilitzant, però bàsicament per prestar serveis a les empreses.

Cada cop més gent inverteix els diners als mercats financers. El nombre de comptes d’inversió s’ha duplicat els últims cinc anys a Espanya i l’import invertit s’ha disparat un 47%, fins a acostar-se als 610.000 milions. Si sou inexperts en aquest camp, però, heu de tenir una cosa present: és molt probable que l’entitat a través de la qual invertiu us estigui cobrant comissions sucoses sense el vostre coneixement.

Celsa és una empresa important però poc coneguda que afronta un moment particularment delicat: els propietaris de la companyia i els seus creditors han d’arribar a un acord abans del 30 de juny. Tot i que és una de les empreses catalanes que més factura, com que se la coneix poc fins ara els problemes de Celsa han sigut material per als especialistes. Serveixi aquest article com a guia per entendre què està passant i per què ens ha d’interessar com acaba el conflicte.

Fa setmanes que Esquerra Republicana i el Partit Socialista acaparen portades per l’escàndol de l’espionatge amb el sistema Pegasus, fins al punt que en algun moment ha semblat –només semblat– que l’estabilitat parlamentària del govern espanyol corria perill. Mentrestant, però, hi ha una altra qüestió important que està passant inadvertida i que, sorprenentment, no està provocant guspires significatives entre aquests partits. Es tracta de la llei de seguretat nacional.

Els impostos no són “la causa determinant per al trasllat i la implantació de noves empreses i projectes de les comarques de Lleida a l’Aragó”. La secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, va incloure aquesta conclusió en una presentació recent sobre el possible impacte de la fiscalitat en la deslocalització d’empreses lleidatanes. La presentació acredita que la pressió fiscal és molt similar a Catalunya i l’Aragó i afirma que, tot i que la primera té més impostos propis, aquests recapten pocs diners i afecten “sectors molt concrets i difícils de deslocalitzar”.

Les últimes dades d’inflació que s’han publicat han acabat de carregar d’arguments als que pensen que el Banc Central Europeu ha d’acabar d’una vegada amb els tipus d’interès al 0%. A Espanya, per exemple, els preus es van frenar a l’abril (van passar de créixer un 9,8% a fer-ho un 8,4%), però hi ha un detall preocupant. La inflació subjacent –que exclou l’energia i l’alimentació– va créixer del 3,4% al 4,4%.

Al juny farà tres anys que Iniciativa per Catalunya Verds va presentar concurs de creditors: acumulava un deute de 9,2 milions d’euros i, per contra, tenia uns actius valorats en 8,2 milions d’euros, segons va explicar la formació en el seu moment. Aquesta distància d’un milió d’euros, però, s’ha eixamplat amb el pas del temps i, ara que el partit ja està oficialment en liquidació, tot fa preveure que els creditors del partit deixaran de cobrar part del que van prestar en el seu dia a ICV, segons expliquen a aquest diari fonts coneixedores del procés.

Florentino Pérez s’ha llançat els últims dies a una cursa per quedar-se Atlantia, el grup italià d’infraestructures actualment dominat per la família Benetton. Pérez va contractar bancs d’inversió perquè l’ajudin en l’ofensiva, i els Benetton –que no volen perdre la companyia– hi han respost de la mateixa manera. Aquests moviments han aixecat un gran núvol de pols, però si es mira amb deteniment, el que es descobreix és que la disputa té un protagonista: la catalana Abertis.