Aquest març ha estat el més plujós en dos anys i les reserves d'aigua es recuperen tímidament gràcies als xàfecs. Aquesta situació "destacablement millor" a bona part dels embassaments catalans –tret de Darnius-Boadella, Siurana i Riudecanyes– encara millorarà una mica més els pròxims dies pel desgel de les nevades. Davant d'aquesta tendència, que trenca un encadenament de 24 mesos sense pluges, el Govern descarta aplicar noves restriccions generalitzades a l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques gironines que s'abasteixen del Sistema Ter-Llobregat (ATL). Almenys, de cara a l'estiu, segons han explicat aquest dijous la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el secretari general d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Josep Vidal, després de la Comissió Interdepartamental de Sequera.

A Catalunya falten pescadors. Tal com va explicar l'ARA fa unes setmanes, si el 1995 n’hi havia 5.579, ara ja només en queden 2.398. En el mateix període, la flota pesquera catalana també s'ha reduït un 46%. El relleu generacional del sector penja d'un fil. Ara el departament d'Acció Climàtica ha anunciat que finançarà una vintena de contractes en pràctiques de joves que acabin la formació de mariner pescador i de seguretat com a prova pilot per facilitar el relleu generacional. Segons ha concretat el Govern aquest dissabte, s'hi destinaran 20.000 euros per cada contracte durant un any. Tot i que són pocs, l'objectiu, ha dit el conseller David Mascort, és recuperar progressivament la figura de l'aprenent, una reivindicació històrica del sector, i que els joves que s'incorporin a l'ofici tinguin un sou des del primer dia i valorin la professió. Actualment, hi ha uns 200 mariners pescadors en formació.

Les agòniques reserves d'aigua als embassaments, que estan en mínims històrics a causa de l'excepcional sequera, han empès el Govern a declarar la fase d'emergència a Catalunya. El primer dia amb restriccions al consum d'aigua, el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, atén l'ARA per valorar una decisió inèdita al país.

A la zona del Baix Empordà que està en fase d'excepcionalitat per la sequera hi ha un viver que només ha hagut de reduir un 17% el seu consum d'aigua, malgrat que segons fixa el pla especial de sequera (PES), aquesta disminució hauria de ser de fins al 40%. Aquest viver fa servir una eina disponible des del febrer del 2023, però encara força desconeguda, que rep el nom de pla d'estalvi d'aigua i que el que fa és acreditar que l'empresa, amb anterioritat, ja ha pres mesures rellevants per reduir el consum d'aigua. Gràcies a aquesta mena de certificat d'eficiència hídrica, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha pogut flexibilitzar-li les restriccions que s'apliquen.

La meitat de l'aigua que surt de les aixetes a Barcelona ja no prové dels embassaments, cada cop més secs per la sequera que arrossega el país des de fa tres anys, la més greu de la història. Una part (35%) ve de les dessaladores i l'altra és aigua regenerada (15%). Aquest últim recurs és el que vol potenciar la Generalitat de cara als propers anys. La conselleria d'Acció Climàtica confia que a partir del 2027 Catalunya sigui capaç de reutilitzar el mateix volum d’aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant tot un any. Així ho ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, aquest diumenge en el marc de la COP28 de Dubai (Emirats Àrabs Units), que ha explicat que el seu departament té prevista una inversió de 126 milions d'euros en els pròxims tres anys, dins del Pla de regeneració de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

La primera assemblea ciutadana de Catalunya ja és una realitat. A partir d'aquest dissabte queda inaugurada l'Assemblea Ciutadana pel Clima, després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi assenyalat l'inici d'aquest "procés de deliberació i decisió ciutadana inèdit al nostre país" per resoldre "una emergència inèdita". Integrada per 100 membres escollits per sorteig, tindrà l'objectiu d'analitzar i fer propostes sobre com combatre el canvi climàtic.

Les plagues de senglars a Catalunya, cada vegada més descontrolades i agressives, representen una amenaça constant per a l'agricultura. Destrossen els sembrats dels pagesos rebolcant-se als camps amb les cries durant la nit, o malmeten i arranquen la collita buscant menjar. Aquesta situació, agreujada per la sequera, és crítica i insostenible sobretot a les comarques gironines, concretament als boscos i als conreus dels massissos de les Gavarres i de Rocacorba, on, ara mateix, hi ha aproximadament fins a 16 senglars per quilòmetre quadrat.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat manté activat des del setembre el procés de pagament del bo social tèrmic corresponent a l’any 2021. Es tracta d’un programa de concessió directa d’ajuts destinats a les persones consumidores vulnerables que tenen dificultats per pagar l’energia —gas, electricitat o butà— destinada a calefacció, aigua calenta sanitària o cuina. Aquesta actuació contra la pobresa energètica s’integra en el procés de transició energètica que ha engegat Catalunya i que compta amb la justícia i amb el compromís de no deixar ningú enrere com un dels seus eixos vertebradors.

Nou capítol que allunya encara més de ser una realitat el ja històric projecte de BCN World. Una dècada després que el Govern anunciés aquest macrocomplex d'oci i casinos en uns terrenys entre Vila-seca i Salou, el projecte, lluny d'avançar, només es troba nous obstacles. El pla director urbanístic (PDU) del 2016 semblava que havia de ser el definitiu, però la plataforma No Juguem, Aturem Hard Rock el va portar als tribunals i la justícia va dictaminar el 2020 que s'havia de modificar el projecte. El febrer del 2022 es va aprovar inicialment un nou pla que recollia totes les modificacions que demanava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest pla, però, de moment continua sense ser apte. Ara no ho diuen els tribunals, sinó el Govern mateix.

La cursa contra el canvi climàtic fixa l'objectiu ambiciós de reduir a zero les emissions de cara al 2050, però ara la Diputació de Barcelona ha posat una marxa més i vol assolir la neutralitat climàtica que fixa la UE i l’autosuficiència energètica l’any 2030 en tots els seus equipaments, accions i serveis. La vicepresidenta segona de la institució de govern local, Carmela Fortuny, ha presentat aquest matí en roda de premsa el Pla Clima, que promet 46 milions d'euros d'inversió per accelerar l'assoliment d'aquesta fita: "Hem d'avançar-nos vint anys perquè cal una reacció ràpida o ja serà massa tard", ha dit.