Medi Ambient

I si les accions contra l'emergència climàtica les dictessin ciutadans?

Catalunya prepara la seva Assemblea Ciutadana pel Clima amb el repte que passi menys desapercebuda que la que es va fer a Madrid

3 min
Imatge d'arxiu d'una manifestació a Barcelona contra el canvi climàtic i l'escalfament global

Barcelona"Quasi invisible" i "sense compromisos clars" per aplicar a curt termini. Així és com qualifiquen entitats i experts ecologistes la primera Assemblea Ciutadana pel Clima que va culminar aquest estiu a Madrid amb un document de 172 propostes adreçades al govern de Pedro Sánchez per combatre l'emergència climàtica. Un resultat deslluït per a una iniciativa que, malgrat tot, pocs països han tirat endavant fins ara: sotmetre a la deliberació d'un Parlament ciutadà, divers però triat per sorteig, quina ha de ser la resposta d'un govern davant l'emergència climàtica. Catalunya ja prepara la seva pròpia assemblea ciutadana de cara al tercer trimestre de l'any que ve, una "gran oportunitat" per corregir els errors que es detecten en el precedent estatal: "Hi ha hagut una falta de voluntat política clara", lamenta a l'ARA l'expert en democràcia mediambiental Rafael Jiménez-Aybar.

Les assemblees d'aquest tipus, que ja s'han fet al Regne Unit i a França, estan pensades per donar veu als ciutadans –triats per sorteig, tot i que amb una estratificació prèvia que garanteixi la pluralitat– i dissenyar propostes que es converteixin en accions de govern. Aquí és on aquests precedents, de moment, no han reeixit, reconeixen Jaume Osete i Àlex Guillamón, membres d'Extinction Rebellion Barcelona, impulsors de l'assemblea ciutadana que s'ha compromès a fer la Generalitat. "La batalla política és moltes vegades un fre, per això cal que les propostes vinguin de la gent, del consens de la societat", proposen.

El caràcter vinculant del que acabi decidint la futura assemblea serà un dels termòmetres per valorar-ne l'èxit, segons els dos activistes, que llancen l'avís no només a la Generalitat sinó també a l'Ajuntament de Barcelona, que ja està immers en la primera assemblea ciutadana pel clima que es fa a escala local. El Govern, d'entrada, agafa el guant: "Tot s'ha de poder incorporar a l'agenda política o generarem frustració", afirma la secretària d'Acció Climàtica del Govern, Anna Barnadas, i per això diu que s'acotarà la temàtica d'aquesta primera experiència a només tres blocs. Un, avança, serà l'aigua i la seva gestió, que ja és "un factor limitant" molt evident en la crisi climàtica. El primer, però, és que el grup promotor d'experts independents defineixi de cara a finals d'any com serà l'assemblea (es treballa amb 100-150 membres) i els eixos en els quals es focalitzarà. També seleccionarà la pluralitat de veus del món científic i social que impartiran les sessions de formació a tots els escollits perquè, tinguin el coneixement que tinguin de partida, puguin afrontar les deliberacions.

La comunicació, peça cabdal

Com més concretes siguin les propostes finals, més fàcil serà demanar als governs que les assumeixin. Aquest ha estat, en part, el problema de l'assemblea estatal que va promoure el ministeri de Transició Ecològica, admet la directora general de Greenpeace, Eva Saldaña. "No era un procés de presa de decisions real i vinculant", lamenta, tot i que lloa el paper que va tenir la ciutadania durant els mesos de deliberacions. "Calen més assemblees, però millors, on les propostes puguin aterrar-se més", conclou.

La comunicació (per absent) és part de la crítica que ha rebut el procés estatal, segons l'expert Jiménez-Aybar, i no només pel que fa a la part que pertocava al govern, sinó també a les grans ONG ecologistes com Greenpeace o WWF, que considera que no s'han aprofitat prou del procés. "A França, és cert que el mateix govern d'Emmanuel Macron va destinar un pressupost important a donar-la a conèixer i aquí no va passar, però també hi va haver una intel·ligència col·lectiva de les ONG per fer que tot el procés servís a la societat com un curs accelerat de canvi climàtic", opina.

Saldaña explica que les regles del joc a l'assemblea estatal eren confidencialitat màxima de tots els integrants de l'assemblea i del contingut de les deliberacions, per impedir "pressions" de cap mena. Malgrat tot, reconeix que per a futures edicions caldrà treballar aquest equilibri perquè realment el que viuen els 100 ciutadans escollits "es contagiï a la resta de la societat" i els resultats prenguin molta més força.

stats