Ja falta menys per a l'inici de les classes a Catalunya. Repassem les dates clau del curs escolar 2025-2026, que es presenta amb un important descens d'alumnat a les escoles i instituts del territori i la prohibició total dels mòbils a les aules.

Des que França va qüestionar la presència dels mòbils a les aules el 2018, ens l’hem mirat com a referent pioner d’educació digital. L’any passat van fer un pilot a més de 200 centres imposant la “pausa digital diària” en horari lectiu, i el curs vinent s’estendrà per a tot l’alumnat de menys de 16 anys. Els mòbils no entraran a cap classe francesa, tampoc del Regne Unit. No obstant això, un estudi de la Universitat de Birmingham conclou que la prohibició com a mesura aïllada no millora el benestar de les criatures ni augmenta el rendiment acadèmic, i només redueix 30 minuts el temps de pantalla diari.

Nou revés a l'escola en català. La justícia ha suspès cautelarment una de les normes que ha de blindar el català com a llengua principal a les aules: el decret de règim lingüístic del sistema educatiu. Dos mesos després d'aprovar-lo, el departament d'Educació ha rebut aquest divendres l'acord del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de congelar la vigència del text, tal com va demanar en un recurs l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Aquesta entitat capitaneja els atacs al model d'escola catalana mitjançant denúncies per reclamar que es faci un 25% de castellà a les aules, i la seva presidenta, Ana Losada, ja ha celebrat la decisió, adduint que la norma del Govern en funcions "vulnera drets fonamentals" en "excloure" el castellà de les aules.

Fa més de vint anys que la Sandra Uve, il·lustradora, escriptora i divulgadora científicoartística, va començar a fer classes a infants i joves, primer de còmic i des del 2005 imparteix tallers i conferències sobre dones rellevants de la història que han canviat la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques. Uve considera que al llarg dels anys la participació dels joves és similar, la situació no ha millorat: “Manca coeducació i hi ha un excés d’estereotips de gènere que es manté. En general, les noies tenen por al ridícul, no donen la seva opinió en públic, deixen d’exercir el dret a opinar davant la classe. Elles mateixes s’exclouen i s’autocensuren”, lamenta.

El primer que sobta quan s’entra a l’escola Lola Anglada, d’Esplugues de Llobregat, és que a les aules els infants circulen lliurement a l’hora de fer les activitats que li proposen les docents. Ho fan en un únic espai que comparteixen els alumnes de diversos cursos. Així, a Infantil, els alumnes d’I3, I4 i I5 estan subdividits en quatre grups de 16 alumnes, una ràtio que permet no només una atenció més individualitzada, sinó també atendre molt millor la diversitat coexistent en el si del grup. Passa el mateix als cicles inicial, mitjà i superior de primària, en els quals els alumnes de primer i segon, tercer i quart, i cinquè i sisè, respectivament, treballen junts.

"El meu nivell de suamenta és tal que vaig a la universitat amb el mòbil com única eina per escriure". "El temps d'ús del meu mòbil ha augmentat des que he començat la universitat". "A batxillerat: Espero que el professor no sàpiga que m'he deixat de fer un exercici. A la universitat: ¿Tu creus que el professor m'ha dit que deixi de fer servir el mòbil dintre de l'aula? No sé què s'ha cregut". Aquests són només alguns exemples dels missatges que apareixen a Twitter quan busques "mòbil" i "universitat", però l'anècdota d'uns quants tuits graciosos a les xarxes socials demostra un problema real: l'addicció al mòbil i les pantalles que aquest inici de curs ha inundat de preocupació escoles i instituts ja fa temps que afecta les universitats. De fet, un estudi fet l'any passat amb 16.000 universitaris a l'Estat mostrava com el 45% dels universitaris pateixen nomofòbia, la por irracional a estar sense el mòbil. El mateix estudi fet per la Red Española de Universidades Promotoras de Salud (REUPS) amb estudiants d'una vintena d'universitats també concloïa que un 59% estan més enganxats al mòbil del que els agradaria i que gairebé un 70% dels universitaris reconeixen que el fan servir quan haurien d'estar fent una altra cosa.

La batalla judicial sobre el català a les aules continua. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena que es mantingui el 25% de castellà en sis centres educatius més, malgrat que la normativa aprovada pel Govern i pel Parlament impedeix aplicar percentatges a l'ensenyament de llengües, segons ha avançat RAC1. Amb aquests sis centres ja són vuit els que, segons el jutge, han de seguir complint amb el 25% de castellà perquè tenien sentències prèvies que ho avalaven. En total, 27 escoles a Catalunya aplicaven el 25% després que la família d'algun alumne ho hagués demanat amb èxit a la justícia. El canvi legal del Govern feia pensar que els percentatges de castellà a l'aula ja no podrien continuar aplicant-se, però el TSJC no ho veu així.

Les escoles i instituts tindran ventiladors per suportar la calor que està fent aquests dies d'inici de curs. Després de les queixes de famílies i docents, el departament d'Educació ha decidit enviar aparells "als centres on s'ha detectat una exposició a temperatures més altes", que es començaran a distribuir entre aquest dijous a la tarda i aquest divendres, tot i que el departament no confirma quants aparells ha comprat. Els ventiladors encara podrien ser necessaris uns dies més, perquè les restes de l'huracà Danielle tornaran a disparar la calor i la xafogor els pròxims dies a Catalunya. Aquests dies s'han superat els 30 ºC dins les aules en diverses localitats.

El curs ha començat amb relativa tranquil·litat a infantil i primària (sense vagues i, finalment, amb monitors en la majoria de casos) i s'espera que passi el mateix a partir d'aquest dimecres als instituts, que també comencen el curs abans del que era habitual. Les queixes se centren, aquests primers dies, en dos temes: la calor que fa a les escoles, poc condicionades per a les altes temperatures, i les obres inacabades, que faran que alguns centres comencin les classes amb paletes amunt i avall.

El curs que ve serà un curs de novetats. Al nou currículum, el nou calendari i el nou model lingüístic se li han d'afegir els anuncis que aquest dijous ha presentat el departament d'Educació: hi haurà menys alumnes per classe, es donaran uns diners extres per als alumnes vulnerables (per primera vegada als centres públics i més dels que rebien fins ara les concertades) i, tot i que el servei educatiu tindrà en global més grups, se'n tancaran mig centenar a l'escola concertada. Segons el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, tot plegat forma part del desplegament del decret d'admissió, aprovat fa un any, i servirà per "eliminar la segregació escolar a l'entrada del sistema". "Establim les bases d'un nou camí: mai abans s'havien reduït les ràtios de manera estructural i mai abans s'havia fet una aposta clara per distribuir de manera equilibrada els alumnes vulnerables amb un acompanyament econòmic", ha afegit.