Últim capítol del serial sobre la Casa Orsola de Barcelona. Aquesta setmana l'Ajuntament i Habitat 3 han fet oficial la compra de l'immoble per 9,2 milions d'euros arran de la pressió veïnal per frenar fins a dos intents de desnonament a un dels veïns del bloc a principis d'any. La mobilització ciutadana va forçar el consistori a trobar una sortida al conflicte, que finalment s'ha resolt amb la compra milionària d'uns pisos que ara gestionarà "sota criteris d'habitatge social i assequible" juntament amb l'entitat social. Ara l'antic propietari de l'edifici, Albert Ollé, ha volgut posar punt final a la seva història amb una carta en què ha carregat durament contra el govern municipal –l'actual i l'anterior– i ha defensat els propietaris de la ciutat.

Catalunya està en un procés –que ha de ser decidit, però que serà llarg– de constitució d’un parc d’habitatge públic, entès com aquell on el propietari, públic o privat (amb un conveni amb el sector públic), té per norma personalitzar el lloguer a les característiques del llogater, de manera que no superi una fracció raonable (també personalitzada) de la seva renda. Els lloguers poden estar per sota del mercat i típicament ho estaran per a les rendes més baixes. Com més recursos –via compra, concessions de sòl o construcció– aporti el sector públic, més important podrà ser el component orientat cap a les rendes més baixes. Idealment, però, la composició del parc d’habitatges hauria de ser variada en renda, cosa que és bona tant per ajudar a finançar els immobles com per fomentar l’equilibri social. A grans trets és el model de Viena.

Estimat alcalde de Barcelona, felicitats. Ja és propietari i ja podrà fer la broma aquella: “No, la casa no és meva, és del banc!” He llegit que es compra la Casa Orsola, la que havia de ser desnonada, i així, doncs, els veïns que encara hi eren no seran moguts.

Aquest matí ens hem llevat amb la notícia que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat la Casa Orsola. Com han sentit manta vegades aquests dies, es tracta d’un edifici de l’Eixample de Barcelona, situat en un xamfrà per on hi passa l’eix verd del carrer Consell de Cent, la qual cosa ha disparat l’interès voraç de les immobiliàries per aconseguir els pisos i destinar-los a lloguer de temporada, pel qual poden guanyar quatre vegades més que el que ara es pugui estar pagant. Per això, no es va renovar el contracte als llogaters que feia anys que hi vivien. Doncs bé, l’Ajuntament de Collboni ha comprat la casa a través d’un instrument que n’han dit “fórmula social col·laborativa”. 

Gir de guió en el serial sobre la Casa Orsola de Barcelona. Després que la pressió veïnal aturés fins a dos intents de desnonament a un dels veïns del bloc, el professor de 49 anys Josep Torrent, l'Ajuntament ha anunciat aquest divendres un acord per la compra de l'emblemàtica finca, propietat del fons d'inversió Lioness Inversiones, per 9,2 milions d'euros. "Cap llogater ni llogatera haurà de marxar de la Casa Orsola", ha sentenciat l’alcalde, Jaume Collboni. El consistori i l'entitat social Habitat 3 adquiriran l'edifici a través d'una "fórmula social col·laborativa pionera", tal com han explicat Collboni i la presidenta d'Habitat 3, Carme Trilla, en una roda de premsa conjunta.

Fa dies que penso en l’aparició del Sindicat de Llogateres als premis Gaudí: en un moment de la gala, un actor del públic s’aixecava indignat de la butaca, es treia l’americana i, ensenyant la samarreta amb el logo del sindicat, prenia el control del xou, en un gest d’aparença revolucionària. Aleshores, van canviar el faristol elegant on els premiats recollien l’estatueta per un de ciment, d’estètica brutalista, van eliminar els focus de cinema per unes bastides d’obra i el nou presentador es va situar d’esquena al públic perquè, des de casa, la platea plena de gent fos el nou fons, en un símbol del Poble. Tot això, interpel·lant els polítics que, indemnes, seien observant el número teatral. Durant la gala, diversos premiats van reivindicar el dret a gaudir d’un habitatge digne i, fins i tot, van esperonar els espectadors a assistir al desnonament de Casa Orsola. 

El conflicte a l'emblemàtica Casa Orsola de Barcelona ha tornat a posar els focus en la lluita social pel dret a l'habitatge a la ciutat. El desnonament del Josep en aquesta finca —que divendres va aglutinar més d'un miler de persones al portal i que aquest dilluns s'ha ajornat per segon cop fins al 18 de febrer— s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, un exemple entre molts veïns obligats a marxar de la capital catalana.

Nova victòria veïnal, la segona en pocs dies a la Casa Orsola. El desnonament que es va parar divendres i que es va ajornar per a aquest dimarts a la matinada s'ha tornat a aturar. Així ho ha anunciat el Sindicat de Llogateres i ho ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'ajorna, però no s'atura: la nova data fixada pel jutge és el dia 18 de febrer.

Aquest divendres al matí, després d’unes hores d’espera, enmig d’una gentada que exercia de mur democràtic, de mur solidari i de mur humà per defensar un veí a punt de ser desnonat, el Sindicat de Llogateres va anunciar des d’un dels balcons de la Casa Orsola que el desnonament havia quedat aturat. El veí, un veí que podríem ser qualsevol de nosaltres, i aquí rau l’allau d’empatia i de solidaritat, és en Josep, que hi viu des de fa 23 anys i cada mes paga el lloguer. Va faltar poc, que les bones notícies s’esvaeixen d’hora, perquè des de la mateixa balconada comuniquessin que la comitiva judicial havia assenyalat, amb la celeritat de la injustícia, un nou intent de desnonament per al cap de 88 hores. L’argument judicial, que ja venia escrit en ordinador, adduïa que hi havia massa gent i massa premsa –excés de democràcia, potser– per executar el llançament. No deixa d’haver-hi un punt sàdic, de traïdoria i nocturnitat per dir-ho en termes penals, en la ràpida decisió de reprogramar el desnonament per dimarts a les cinc de la matinada. I alhora hi ha també un punt ingenu, gairebé ignorant, com si la nova hora alterés gaire res –alterarà la son i l’espera d’uns molts, sí, però no pas una vigília integral de solidaritat–. Continuarà havent-hi, per decisió popular, massa gent i continuarà havent-hi, contra la voluntat d’apagada, massa premsa. Des d’aquell proverbi africà tan exacte que aclareix que si ells tenen el rellotge nosaltres tenim el temps. I des de l’evidència política, socioeconòmica, ètica i cultural que la Casa Orsola ja ha esdevingut un símbol, un exemple i una alerta.

"Van tenir l'opció de comprar el bloc sencer de Casa Orsola i no ho van fer". Passaven pocs minuts de les 10 del matí quan, enmig d'un dur intercanvi de retrets amb la líder de BComú, Janet Sanz, la primera tinent d'alcalde, Laia Bonet, ha deixat anar aquesta acusació. Amb el carrer mobilitzat per evitar el primer desnonament de la Casa Orsola, les paraules de Bonet situaven el debat quatre anys enrere, el 2021, quan el PSC i els comuns compartien el govern municipal però eren els d'Ada Colau els que tenien l'alcaldia i pilotaven la cartera d'urbanisme. Aleshores hi va haver la possibilitat de comprar aquest bloc de pisos de l'Eixample, ara convertit en símbol de la lluita per l'habitatge. Per què no es va fer?

Casa Orsola s'ha convertit en el símbol de la mobilització social pel dret a l'habitatge. El desnonament que s'ha ajornat fins dimarts no afecta només una persona que fa dues dècades que hi viu i paga el lloguer d'aquell pis. En una ciutat –i un país– que ha viscut milers i milers de desnonaments els últims anys, aquest és diferent.

Avui és un d’aquells dies d’actualitat dual. A la mateixa hora que el president Illa pronunciava una conferència solemne per explicar la seva visió econòmica del país, milers de persones es concentraven a Barcelona per aturar el desnonament d’un veí, pagador puntual del seu lloguer, en un edifici, la ja famosa Casa Orsola, comprat per un fons d’inversió. 

"Quan ens organitzem no poden amb nosaltres; avui hem guanyat". Amb aquesta sentència el Sindicat de Llogateres agraïa als milers de persones que s'han concentrat aquest divendres al matí davant de la Casa Orsola la seva implicació per aturar el primer desnonament de l'edifici, el del Josep Torrent: un veí de 49 anys que en fa 24 que viu al bloc. La comitiva judicial que ha acudit aquest matí a la Casa Orsola per executar el desallotjament del seu pis no l'ha pogut tirar endavant, al·legant que hi havia massa persones i massa premsa i no s'hauria pogut dur a terme "en condicions de seguretat", segons ha comunicat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Poques hores abans de conèixer quin serà el futur de la Casa Orsola, que viu sota l'amenaça del primer desallotjament a la finca, el de Josep Torrent, un miler de persones –segons dades de la Guàrdia Urbana– entre ells veïns, activistes i personalitats catalanes han sortit al carrer per reivindicar l'aturada del desnonament de l'emblemàtic edifici modernista. El que antigament va ser una fàbrica de rajoles s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, i així ha quedat demostrat amb la "marató" cultural que s'ha celebrat des de les 18 hores a la cantonada entre el carrer de Calàbria i Consell de Cent.

Un amic m’explica que havia assegurat la compra d’un pis sobre plànol al barri del Poblenou de Barcelona i que la promotora li va retornar el doble de l’import de les arres perquè li sortia més a compte vendre el pis més car a una tercera persona que no pas vendre’l pel preu pactat amb el meu amic. Fins i tot havent-lo de compensar amb el doble de l’import de les arres. El meu amic no va trobar un altre pis al mateix preu que havia pactat, i va haver de buscar-ne un de nou al mercat; tots havien pujat moltíssim de preu respecte a l’any anterior, més de 40.000 € des del moment que ell havia començat a buscar. El meu amic té un bon salari i una molt bona feina, motius pels quals ha acabat trobant una alternativa, però l’anècdota explica com està esdevenint de salvatge el mercat de l’habitatge a Barcelona; no només el de lloguer, sinó també el de compra.

"Volen fer negoci i voldrien que tot fos discret. Però jo penso que la resta de ciutadans han de saber què està passant aquí". El Josep Torrent, de 49 anys, s’ha convertit en el primer veí del ja mític edifici de l’Eixample, la Casa Orsola, que té data de desnonament. Aquest professor de matemàtiques fa 22 anys que viu al bloc i mai havia participat en l’activisme per un habitatge digne. Però ara li ha "tocat". "Prefereixo no pensar-hi, no imaginar-m'ho. Però, si venen, el 31 de gener em trobaran a casa meva sense oposar resistència, però amb el suport d'entitats, les veïnes i el sindicat", assegura. La seva serà, doncs, la primera expulsió per la força després de tres anys de lluita veïnal en aquest bloc. El Josep serà el primer desnonat però no pas el primer que marxa. Abans que ell, assegura, molts veïns han marxat a contracor perquè no els han renovat el lloguer i no s'han vist amb cor de lluitar: són les anomenades expulsions invisibles.

La comitiva judicial ha aconseguit executar aquest dilluns el primer desallotjament d'un pis a la Casa Orsola, un edifici de l'Eixample (situat a la cruïlla entre Calàbria i Consell de Cent, en plena superilla) que s'ha erigit en símbol contra la gentrificació des que el 2021 el va comprar el fons Lioness Inversiones. Malgrat la mobilització veïnal, avui el Pau i els seus dos companys de pis, que havien ocupat un dels habitatges, han estat desallotjats.

En any electoral, no podia faltar un anunci important en la trobada anual de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb la premsa: l'acte batejat com l'Alcaldessa Respon, que organitza el Col·legi de Periodistes. I en plena voràgine de conferències i decisions com la de Jaume Collboni de deixar el govern per centrar-se en la campanya, Colau s'ha centrat a treure pit de la feina feta i a vendre el projecte. Ha repetit el que serà, segur, un dels mantres de campanya del seu partit: que els comuns són, diu, "els únics" que tenen clar quin model de ciutat volen (amb els eixos verds i el tramvia com a projectes estrella) i que la resta, o hi fan matisos o bé, en el cas de Xavier Trias, ho volen desmuntar tot i "tornar al passat". El missatge busca la polarització entre comuns i Junts. De fet, ha deixat clar que amb qui no pactaria en cap cas és amb Trias, però sí amb ERC i el PSC, tot i les turbulències de les relacions amb els socialistes en el tram final de mandat. I ha reiterat que la decisió de Collboni d'abandonar les responsabilitats la va "decebre" tant en l'àmbit personal com en el polític.

Els pisos que han estat reformats a l'edifici conegut amb el nom de Casa Orsola, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, ja es lloguen per fins a 2.800 euros al mes, segons ha pogut comprovar l'ARA. El preu és quatre vegades el que paguen la majoria dels antics veïns, a qui la nova propietat ha informat que no els renovarà el contracte de lloguer.

"És el pis de la seva vida, ho porta molt malament", així resumeix la Meritxell a l'ARA el cas de la seva mare, la Josefa, una pensionista de 80 anys que ha de renovar el contracte del seu pis d'aquí uns mesos i el fons d'inversió que s'ha quedat l'edifici on viu pretén apujar-li el lloguer fins a un preu que ella, diu, no pot pagar. Així ho denuncia el Sindicat de Llogaters, que assegura que Lioness Inversiones –l'empresa que recentment ha adquirit l'edifici de la Casa Orsola, on viu la Josefa, i que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample Esquerre– ha demanat una pujada del 90% del preu a aquesta veïna. "La Josefa paga 450 euros per un pis de 53 m² adaptat i rep una pensió que no arriba als 500 euros mensuals. Apujant-li el lloguer a 800 euros, l'empresa d'Albert Ollé pretén infringir la llei de regulació de lloguers", asseguren des del Sindicat. Segons la seva filla, la Josefa depèn completament d'ella i de l'assistència social per viure, i porta tota la vida en aquest pis.