La darrera Jornada dels Economistes, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i celebrada el divendres 11 de novembre, es va dedicar a “Els reptes per a la sostenibilitat de l’economia catalana”. Com cada any, és l’ocasió de posar-se al dia del que fan altres economistes. Va haver-hi nombroses oportunitats d’aquesta mena. En comentaré una que em sembla particularment il·luminadora en el debat global en què estem, amb preus de l’energia que han viscut episodis explosius, fins al punt de provocar un brot inflacionista important que ha obligat tots els bancs centrals a desplegar el seu instrumental de lluita contra la inflació, essencialment encarir el crèdit.

El preu del gas s’ha desplomat l’última setmana respecte als màxims històrics del mes d’agost. Una caiguda en picat que, de retruc, rebaixa automàticament el preu de l’electricitat. Així, divendres el MWh de gas en el mercat ibèric Mibgas se situava al voltant dels 46 euros, mentre que a l’índex de referència europeu, el TTF dels Països Baixos, se situava cap als 111 euros. Uns preus ben allunyats dels del mes d’agost, quan al TTF el MWh de gas va arribar a cotitzar a 349 euros, mentre que al Mibgas es van assolir gairebé els 223 euros.

El preu de la llum al mercat majorista serà aquest dimecres el més barat de tot l'any i, per primer cop des que va entrar en vigor la denominada excepció ibèrica, el 15 de juny, la compensació a les centrals de cicle combinat pel topall al preu del gas no suma al preu final mitjà, sinó que resta. De fet, el preu de l'electricitat en el mercat majorista d'aquest dimecres és el més barat des del 31 d'octubre de l'any passat.

Gazprom va anunciar divendres passat que tallava sine die el gasoducte Nord Stream 1, que subministra Alemanya amb el gas rus. El tall del gasoducte, que havia de ser de tres dies per manteniment, s’està allargant, i no sembla que es pugui resoldre a curt termini. Rússia mantindrà interromput el subministrament de gas fins que la Unió Europea no aixequi les sancions contra Moscou. Així ho ha assegurat aquest dilluns el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una compareixença recollida per l’agència de notícies russa Interfax. 

Fa una pila d’anys em van convidar a sopar en un club anglès exclusiu a l’elitista barri de Mayfair. El meu amfitrió era un americà excèntric, fill de la vella aristocràcia del dòlar. Ens assemblàvem com un brownie a un calçot, però apreciàvem mútuament les amistats circumstancials que ens permeten tafanejar altres mons amb mirada pròpia. El Savile Club era el súmmum de l’estil old british, el de les sastreries de Jermyn Street o la natura morta del restaurant Rules. En aquella època acceptava dones (convidades, no membres) només els divendres. Confesso que servidora, que l’únic club que freqüentava era l’Ateneu amb incursions voyeur al Círculo Ecuestre, es va empassar el gripau per pura curiositat. Al santuari victorià dels artistes encara s’hi ensumava el glamur il·lustrat de Rudyard Kipling o Henry James i s’hi podia albirar Le Carré i altres escriptors clàssics repapats als chesters de cuir de la sala de fumadors. Elles, des del llindar. Els modernets (i les modernetes) de casa bona preferien les maneres mixtes i relaxades del Chelsea Arts Club. Deia Groucho Marx que mai entraria en un club on l’acceptessin com a soci. Les dones no ens elevem, ni de broma, a certs estadis de lliure elecció. Fins i tot David Cameron va abandonar el White’s (el club més exquisit de la ciutat) perquè va rebutjar obrir les portes a les fèmines el 2008. Potser volia purgar les festes casposes al Bullingdon, el club d’Oxford on coincidia amb Boris Johnson i altres delfins fatxendes cridats a dirigir el món. Al Savile, la gran revolució ha estat mantenir com a "soci" una dona trans, tot i la transició, i ampliar el radi de visites femenines a totes les sales. Wow, quin vertigen! 

Pla de xoc per protegir Europa de les conseqüències de dependre excessivament dels combustibles fòssils russos. La Comissió Europea ha posat aquest dimecres sobre la taula un amplíssim paquet de mesures a curt, mitjà i llarg termini per aconseguir que la Unió Europea es pugui desfer definitivament d'aquesta llosa que està provocant una alça de preus a nivells històrics a tot el continent. En el cas més immediat i davant l'eventual emergència que podria suposar que el Kremlin decideixi tallar del tot el subministrament de gas a Europa, Brussel·les preveu la possibilitat de fixar un límit comú al preu d'aquest combustible , coordinar racionaments de subministrament i també mecanismes de solidaritat per a aquells països que es veurien més afectats.

L'Agència per a la Cooperació dels Reguladors Energètics (ACER), organisme europeu que vigila el mercat de l'energia, ha defensat el funcionament dels mercats elèctrics europeus i ha alertat sobre possibles intervencionismes dels governs que els puguin desvirtuar. En aquest sentit, ha demanat que s'actuï "amb prudència" quan s'intervingui en els mercats elèctrics de la Unió Europea "en situacions d'extrema pressió" i que, en tot cas, s'opti per abordar les "causes fonamentals", que identifica amb l'encariment del gas.

La guerra d'Ucraïna ha disparat encara més els preus dels carburants, que ja feia mesos que escalaven per la sortida de la crisi del covid. El litre de gasolina de 95 octans ha arribat al seu màxim històric l'última setmana, més d'1,6 euros, i s'encamina cap als 2 euros. El gasoil, per la seva banda, ja frega els 1,5 euros el litre, també una xifra rècord. Uns preus que, a més, no es preveu que es moderin les pròximes setmanes, ja que el barril de petroli Brent, de referència a Europa, no ha deixat d'encarir-se els últims dies i ja cotitza al voltant dels 120 dòlars. El barril de cru no arribava a aquests nivells des de l'abril del 2012, amb la crisi del deute.