El PDECat ha decidit posar punt final a la seva història. El president del partit, David Bonvehí, ha anunciat la decisió a tots els militants a través d'una carta remesa aquest dissabte, després que el congrés de la formació hagi decidit "deixar aturada i no continuar" l'activitat política per una àmplia majoria. La determinació arriba després d'un procés de reflexió que va obrir el mateix Bonvehí després de les eleccions espanyoles del 23-J, en què el PDECat es va quedar sense representació. La candidatura encapçalada per l'exdiputat Roger Montañola, anomenada PDECat-Espai CiU, va obtenir només 31.687 vots. Un resultat que ell mateix va qualificar de "derrota sense pal·liatius".

El finançament de Vox està en el punt de mira. El Tribunal de Comptes ha assenyalat en els seus informes del 2018 i del 2019 que el partit liderat per Santiago Abascal hauria rebut més de 300.000 euros a través de caixers automàtics de ciutadans sense identificar. La formació ultra justifica els ingressos sota l'epígraf d'"activitats promocionals" o venda de loteria, però l'ens fiscalitzador considera que no està prou argumentat: no pot dirimir si es tracta realment de la compra de productes del partit o si suposen donacions anònimes que estan prohibides per llei. És per això que el Tribunal de Comptes li adverteix que s'arrisca a una infracció greu, perquè és l'única formació de les 32 analitzades de les quals no ha identificat les donacions.

La patacada electoral del 23-J ha fet moure el PDECat, que es planteja cessar les activitats com a formació política. El partit convocarà una assemblea extraordinària al setembre per decidir si abaixen del tot la persiana, després de quedar sense representació al Congrés, on van obtenir 31.000 vots (el 0,9% dels suports del Principat) i van quedar per darrere del Pacma, si bé aquesta davallada se suma a la nul·la representació al Parlament i ja només conserva cert pes al món local, on tenen 200 regidors i 13 alcaldes. Tal com ha avançat Europa Press, l'opció de l'adeu definitiu és ara ben real, malgrat que situen l'agost com un mes per pensar perquè no tenen excessiva "pressa", però amb l'objectiu d'analitzar què cal fer políticament. A hores d'ara hi ha diferents parers sobre aquesta qüestió.

Després d’uns resultats catastròfics, Roger Montañola pujava una fotografia a les xarxes on se’l veia navegant cofoi cap a un horitzó de vacances i, com va recordar no pocs cops en campanya, sous ben lucratius esperant-lo al sector privat. Al text que acompanyava la imatge parlava de “principi de realitat”, deia que “Catalunya no té ni vol un espai catalanista pragmàtic” i reblava amb una frase insuperable: “Ben mirat, es viu de conya en la paperera de la història!”. Les particularitats del panorama català ofusquen que, darrere de la desaparició anecdòtica del PDECat, podem estirar el fil d’un canvi d’època profund i inexorable, i que potser sí que el neoliberalisme hagi arribat per fi a la paperera de la història.

Nit de cares llargues al PDECat. La llista liderada per Roger Montañola no va aconseguir ahir rascar ni l’1% dels vots a Catalunya i va quedar lluny de les seves previsions d’entrar al Congrés, on ara tenia quatre escons. L’estratègia de recuperar les sigles CiU i reivindicar-se com a convergents no ha calat i, després que el 2021 el partit ja fracassés a les eleccions autonòmiques, els resultats del 23-J el redueixen a un partit únicament municipalista.

El PP té coll avall que sortirà guanyador aquest diumenge –totes les enquestes, menys la del CIS, així ho apunten–, però la incògnita d'aquesta nit electoral no és menor. Sumaran les dretes o encara hi haurà una escletxa per a la reelecció de Pedro Sánchez? Tots els partits es posen a examen aquest 23-J i des de l'ARA us oferim un manual per poder llegir-ne els resultats.

Si la campanya del 23-J havia de ser la primera prova per a una hipotètica recomposició de la unitat independentista, el debat d’ahir a la nit a TV3 va evidenciar que encara és lluny. Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP van demostrar un cop més la dificultat per trobar una posició unitària a Madrid, amb Gabriel Rufián defensant l’estratègia del diàleg que han dut a terme els republicans els últims quatre anys mentre Míriam Nogueras i Albert Botran li retreien haver-se allunyat del camí de la tardor del 2017. Ni tan sols a l’hora de debatre quines condicions posarien a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez hi va haver entesa. Nogueras va proposar a Rufián no investir cap president que no traspassi a la Generalitat les competències per fer un referèndum, i aquest va evitar subscriure-ho al·legant que, a més del referèndum, cal parlar de moltes altres coses. “Nosaltres el que no farem és una jugada mestra per acabar investint el PP”, va avisar Rufián.

Al PDECat es reivindiquen tan convergents que han recorregut a les històriques sigles de CiU per intentar donar la sorpresa el 23-J. Recepten moderació enfront de les estridències d’una part del moviment independentista i es consideren políticament hereus del pujolisme –jurídicament ja va quedar clar que no, per esquivar les multes del cas Palau–. Però l’estratègia per aconseguir fer arribar el seu missatge és si més no curiosa. Van triar de cap de llista un tertulià en auge amb multitud de vídeos virals a les xarxes, Roger Montañola. Qui més qui menys l’haurà sentit defensar conceptes com el “ja n’hi ha prou”, que, tot i ser l’eslògan de JxCat, ell feia i fa servir per referir-se precisament a l’estratègia dels dirigents d’aquella formació.

Si hi ha alguna ciutat convergent a Catalunya és Sant Cugat del Vallès. A excepció d'un mandat –el passat– sempre hi ha governat CiU o un dels seus successors. Junts per Catalunya va tornar a l'alcaldia al guanyar les eleccions del passat 28-M amb Josep Maria Vallès al capdavant. No obstant això, Espai CiU, que es presenta a aquestes eleccions reivindicant la federació nacionalista, ha considerat que era el lloc més adient per fer el seu acte central de campanya, en què si alguna cosa han posat en valor és tot el que té a veure amb Convergència. "Nosaltres farem de convergents de tota la vida", ha clamat el cap de llista, Roger Montañola, en un discurs encès. "No es tracta de viure de la nostàlgia, aquest és un projecte que mira endavant", ha proclamat també Genís Boadella, membre de la candidatura.

Girona és, juntament amb Tarragona, una de les demarcacions que aporta més diputats, més enllà de les grans ciutats de l'estat espanyol. Té així la clau per fer decantar la balança en funció dels resultats. En les darreres eleccions generals, les del 10 de novembre del 2019, ERC va ser la primera força en vots frec a frec amb Junts. Els dos partits van aconseguir dos diputats, mentre que els socialistes només un. El darrer va ser per a En Comú Podem, però molt frec a frec amb la CUP.

Roger Montañola (Barcelona, 1986) és el candidat d’Espai CiU aquest 23-J. Malgrat que fins ara no aconsegueixen treure el cap a les enquestes, és optimista.

Vuit setmanes. Aquest és el temps que ha durat Sant Feliu Sasserra a la comarca del Lluçanès. Només dotze dies després de la investidura, el nou govern municipal va convocar dijous al vespre un ple monogràfic per acordar el retorn del poble al Bages. Ho va fer amb el suport dels quatre regidors d'Ara Sant Feliu i el vot en contra dels tres d'ERC. La formació vinculada al PDECat s'havia compromès a fer sortir aquest municipi de 600 habitants del Lluçanès si guanyava els comicis, cosa que va fer i va posar fi a 24 anys de govern dels republicans. "Es va prometre i s’ha complert", assenyala l'alcalde, Joan Ramon Domènech, que va impulsar aquesta candidatura només tres setmanes abans de les eleccions per fer complir la voluntat dels veïns, que el 2015 es van oposar a entrar al Lluçanès en una consulta molt ajustada, en què el no es va imposar per una vintena de vots. ¿De què serveix fer una consulta si no se'n respecten els resultats? ¿Si a altres pobles on va sortir tant el sí com el no amb resultats encara més ajustats que a Sant Feliu es va respectar el vot del poble, per què aquí no es va fer?", lamenta Domènech.

La separació –no amistosa– entre Junts per Catalunya i el PDECat és una llosa que arrossega des de fa temps l'espai postconvergent i en cada contesa electoral es repeteix la mateixa discussió: qui s'ha de quedar els drets electorals. Doncs bé, la Junta Electoral Central (JEC) ha conclòs que de cara a les eleccions del 23 de juliol li pertoquen tots al Partit Demòcrata, també en relació a les subvencions electorals que se'n deriven, i deixa sense cap d'aquests drets Junts per Catalunya. Roger Montañola, cap de cartell electoral del PDECat, és el beneficiat per aquesta decisió de la JEC en detriment de l'actual diputada i líder de JxCat a Madrid, Míriam Nogueras.

Als anys 2000 hi havia un cambrer amb molta desimboltura a la discoteca Set59 del Maresme, propietat de la família de Josep Sánchez Llibre: encara no tenia la vintena, estudiava ciències polítiques i era votant de CiU. Roger Montañola (Barcelona, 1986) no va passar desapercebut al llavors dirigent d'Unió –ara president de Foment del Treball– i mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida, i de seguida el va fitxar per al partit. Passant per la presidència de les joventuts democristianes, va anar escalant fins a arribar al Parlament per CiU el 2010, i es va convertir en el diputat més jove de la cambra. Tretze anys més tard–ara en té 37–, serà el cap de llista per al proper 23-J d’una de les formacions hereves de la federació nacionalista: el Partit Demòcrata.

La reivindicaven i l'esperaven els empresaris, però també el sector cultural, social o científic. Ara, després de molts mesos de negociació, sembla que la nova llei estatal de mecenatge arribarà a bon port. Aquest dijous el PDECat ha anunciat un acord amb el govern espanyol per modificar alguns dels elements de l'actual norma, aprovada fa més de 20 anys. En concret, la formació catalana ha aconseguit desencallar la proposició de llei que va registrar al Congrés dels Diputats l'any 2021 i que, entre altres coses, incrementa les deduccions per micromecenatge.

El retorn de Xavier Trias a primera línia –amb opcions de recuperar l’alcaldia de Barcelona– ha suscitat una pregunta que plana entre els quadres exconvergents: ¿seria possible això en el cas d’Artur Mas? L’expresident fa temps que està retirat de la primera línia i la seva relació amb Junts va quedar tocada a les eleccions del 14 de febrer del 2021 pel seu suport al PDECat. Ara bé, en els últims temps això ha canviat: diverses fonts consultades del seu entorn descarten un retorn seu a la política activa, però sí que li atribueixen un rol a l’hora d’intentar recosir l’espai electoral de Junts i el PDECat.

Les possibles aliances que pugui teixir Junts per Catalunya amb el PDECat a les eleccions municipals estan generant molt debat intern al partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Mentre l'alcaldable per Barcelona, Xavier Trias, busca un acord amb els postconvergents i afirma que "no té cap sentit que els dos partits vagin separats", la portaveu de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, ha endurit aquest divendres el to contra els seus excompanys –va ser vicepresidenta del Partit Demòcrata– i ha rebutjat qualsevol acord amb la formació de David Bonvehí perquè "és un partit que no existeix". "El PDECat és un partit que no existeix, fa temps que va desaparèixer. El que queden són persones que formaven part d'aquest partit. És un partit que no va aconseguir cap representació a les últimes eleccions autonòmiques. No crec que vagi de sigles, va de persones", ha reblat en una entrevista a l'agència Europa Press.

Junts per Catalunya i el PDECat es van enfrontar electoralment el 14 de febrer del 2021 i des de llavors han mantingut una relació distant. Són rivals polítics. Ara bé, això podria canviar excepcionalment a les eleccions municipals de Barcelona: les dues formacions no signaran cap acord global a Catalunya –això ja fa temps que es va descartar–, però hi pot haver un pacte circumstancial a la capital. De què depèn? De Xavier Trias, exalcalde i candidat a les eleccions del 2023. Tal com explica aquest dilluns l'ARA, Trias estudia presentar-se amb una plataforma que vagi més enllà de JxCat i això es pot traduir en fórmules que incorporin el PDECat.

La Fiscalia vehicula el càstig del cas 3% en les figures d'Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer de Convergència i exgerent del partit, respectivament, en l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Són dos dels processats que han negat els fets i la seva participació i per a qui el ministeri públic reclama les penes de presó més altes. Viloca s'enfrontarà a una petició de 21 anys i deu mesos de condemna –un any més si no paga 253 milions d'euros– i Gordó a una de 18 anys i deu mesos, amb 4,6 milions d'euros de multa. Anticorrupció ha presentat el seu escrit d'acusació –avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés l'ARA– més de dos anys després que l'Audiència Nacional dictés el processament d'una trentena de persones investigades i una quinzena d'entitats jurídiques, entre les quals CDC i el PDECat. Als dos partits els reclama tres milions d'euros de multa. En total, reclama 374 milions d'euros a tots els actors investigats: 267 a les persones físiques i 107 a les empreses.

Junts per Catalunya i la CUP presentaran esmena a la totalitat als pressupostos del 2023 del govern espanyol. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha convertit aquest dijous en el seu principal argument el fet que els diners que es pressuposten cada any "no arriben a Catalunya". Per la seva banda, els anticapitalistes, segons el text al qual ha tingut accés l'ARA, demanaran retornar els comptes perquè el govern del PSOE i Unides Podem "no compleix, avala l'espionatge a l'independentisme i no assumeix l'amnistia i l'autodeterminació".