Llei de mecenatge
Cultura 24/11/2022

S'obre la porta a una reforma de la llei de mecenatge

Els canvis s'haurien d'aprovar a principis del 2023

4 min
Actuacio de la Sant Andreu Jazz Band

BarcelonaNo ha estat un recorregut fàcil. Hi ha consens entre totes les forces polítiques que cal una nova llei de mecenatge. La reivindiquen i l'esperen tant empresaris com els sectors cultural, social o científic, però no acaba d'arribar mai. Tant els governs del PP com els del PSOE han anunciat al llarg dels anys que farien una nova llei, perquè l'aprovada el 2002 ha quedat obsoleta, però les promeses no s'han fet mai realitat. L'últim a parlar d'una nova llei de mecenatge va ser Pedro Sánchez, al juliol, durant el debat de política general.

"Però és impossible que l'aprovin abans d'acabar la legislatura; per això la nostra aposta és la reforma", assegura Maite Esteve Torró, directora de la Fundació Catalunya Cultura. Una reforma que, segons Sergi Miquel Valentí, diputat al Congrés del PDECat, és possible que sigui una realitat en els pròxims mesos: "En el pitjor escenari la reforma s'aprovaria a mitjans de l'any vinent, i en el millor, abans del febrer", assegura Miquel.

El primer pas hauria d'arribar el 30 de novembre, quan es reuneixi la ponència que ha de discutir les esmenes i l'articulat de la reforma de la llei. Ni tan sols arribar fins aquí ha estat fàcil. El 16 de març de l'any passat, Miquel va presentar la proposta de modificació de la llei. "Des del 17 de març de 2021, s'han aprovat 34 pròrrogues al període d'esmenes, i fins al 26 d'octubre no s'ha convocat la mesa de ponència; és inexplicable", lamenta Esteve. Aquesta vegada, però, tant Esteve com Miquel estan convençuts que es farà la ponència, perquè qui la convoca és el president de la comissió d'Hisenda, d'on penja la ponència, i diputat del PP Eloy Suárez. "A més, la ponència la formen 15 diputats, i el PSOE i Podem, que són els que poden bloquejar la reforma –Podem per motius ideològics i el PSOE perquè vol la seva pròpia llei–, tan sols en tenen 5; és a dir, una tercera part", precisa Miquel.

Quins canvis es proposen?

La reforma proposa, entre altres coses, una millora de les reduccions fiscals: en el cas de les persones físiques, el percentatge passa del 75% al 90% en el cas de donacions inferiors a 150 euros, i del 30% al 50% per a les que sobrepassin els 150 euros. Per a les persones jurídiques, la deducció passa del 35% al 50%. En tots dos casos, si en els dos anys anteriors hi ha hagut donacions, el percentatge de deducció augmenta fins a 5 punts. La reforma també amplia les entitats o activitats econòmiques que poden beneficiar-se del mecenatge. Així, per exemple, s'hi inclourien activitats públiques de difusió i promoció cultural, les prestacions de servei d'inserció sociolaboral de persones a l'atur o en risc d'exclusió social, l'ensenyament i formació professional o la prestació de serveis a entitats sense afany de lucre.

A més, el concepte de mecenatge tindria en compte els serveis: no només es tractaria de diners, sinó també d'hores de feina. D'altra banda, s'hi inclourien els consorcis promoguts o amb participació d'administracions públiques i els centres dedicats a la investigació de les comunitats autònomes. Entre ells, les institucions d'investigació d'excel·lència, els centres tecnològics, els centres de suport a la innovació tecnològica o les universitats privades i les residències universitàries sense afany de lucre. La reforma també preveu que siguin totalment deduïbles el micromecenatge o el crowdfunding.

"Quan parlem de mecenatge, parlem d'investigació de malalties, d'inversió en educació i cultura, de projectes mediambientals, de l'ajuda a les persones grans... uns sectors que donen feina a milers de persones i que atenen 44 milions de persones –afirma Esteve–. En els últims vint anys, l'administració pública ha anat reduint la inversió en tots aquests àmbits, i per això és tan important donar suport al mecenatge i tenir més donants i més donacions ".

Des de fa anys, la Plataforma pel Mecenatge, de la qual formen part 182 entitats, treballa per impulsar canvis en la llei de mecenatge. "El 2002, la llei de mecenatge espanyola va ser pionera, França la va aprovar el 2003, però la societat ha canviat molt des d'aleshores i la legislació espanyola s'ha quedat totalment obsoleta", afirma Esteve, que s'emmiralla en el model francès. "Abans del 2003, a França hi havia menys de 2.000 empreses mecenes; avui són prop de 44.000 i un 98% són pimes", afirma Esteve.

Els altres intents frustrats

No és la primera vegada que s'intenta una reforma, però fins ara ni tan sols s'havia aconseguit que s'acceptés a tràmit: hi va haver un intent de CiU, el 2014; i un altre de Ciutadans, el 2018. Al llarg d'aquests vint anys també s'han anat anunciant noves lleis: ho va fer el 2011 José María Lassalle, que aleshores era secretari d'estat de Cultura del govern espanyol, i es va presentar com el gran projecte cultural del PP. Mai va prosperar . El 2013, Andalusia també va intentar aprovar una llei de mecenatge autonòmica que mai es va fer realitat. A Catalunya tampoc han tirat endavant els diferents intents per tenir una llei de mecenatge autonòmica. Sí que ho va aconseguir, en canvi, Navarra el 2014, amb la llei foral 8/2014.

Des del 2002 no s'ha fet, doncs, cap reforma, però sí alguns petits canvis a la llei: "El 2014 es van fer unes tímides modificacions, però són clarament insuficients. Es va introduir el micromecenatge i el reconeixement de la fidelització, que es va traduir en un increment del percentatge de desgravació a partir del tercer any de donacions. Aquesta reforma va suposar un increment del 37,5% en donacions i aportacions de persones físiques, unes dades que constaten que si augmenten les desgravacions, hi haurà més aportacions", detalla Esteve.

stats