El conflicte a l’educació ha fet evident el malestar que es viu en escoles i instituts. També les dificultats per trobar respostes. Una societat cada cop més desigualitària aboca greus problemes socials als centres educatius. Desigualtats creixents, pobresa extrema, violència social i malalties mentals generen conflictes que el professorat ha d’encarar sense disposar dels mitjans necessaris i amb sensació de solitud i abandonament. Els cartells a les portes d’algunes escoles ho expressen clarament: “Ens indigna que la psicopedagoga no formi part de la plantilla del centre”; “Ens indigna haver de formar-nos en el nostre temps lliure i amb els nostres diners en dislèxia, TEA, TEL, TDAH, discalcúlia...”.

"O negociació o dimissió". Aquest ha estat el principal missatge que els 35.000 mestres i professors –100.000 segons els organitzadors– que s'han manifestat aquest divendres a Barcelona han repetit per mostrar el seu rebuig a l'acord que el Govern va signar amb CCOO i UGT per millorar les condicions dels docents i la situació a les aules. La seva negativa s'ha traduït en el que els sindicats han qualificat de "vaga total": gairebé la meitat dels docents (43,77%) han secundat l'aturada –si bé els sindicats enfilen aquest percentatge fins al 85%–. La dada és lleugerament més alta que el seguiment que va comunicar el departament d'Educació durant l'última vaga que el sector va protagonitzar a Catalunya, el passat mes de febrer, quan al final del dia es va donar un balanç d'un 40,94% d'adhesió.

En la quarta jornada de vaga dels docents i un dia abans de l'aturada als centres educatius d'arreu del país, el Govern ha insistit que l'opció de millorar l'acord signat amb CCOO i UGT –però no amb la Ustec, que és el sindicat majoritari– no està sobre la taula. La consellera d'Economia, Alícia Romero, ho ha reiterat després d'aprovar un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros, que serviran per afrontar despeses un cop retirats els pressupostos per seguir negociant amb ERC. Romero ha advertit que "tenir més recursos és molt difícil sense pressupost" i també ha admès que en el cas que s'aprovessin els comptes seria "molt complicat" millorar l'acord amb els mestres perquè "és un increment molt i molt alt". "El Govern ha fet un esforç molt rellevant i tots n'hauríem de ser conscients", ha defensat.

Aquest dimarts han estat les comarques de Tarragona les que han viscut les protestes de docents, que no es conformen amb l'increment salarial que van acordar CCOO i UGT amb el Govern. La millora incloïa, entre altres aspectes, un increment d'uns 3.000 euros anuals. No està gens malament, però tres sindicats no ho veien gens clar (USTEC, Intersindical i CGT) i van organitzar una consulta. El 95% dels votants van rebutjar l'acord. Cal tenir en compte que hi van participar 40.000 docents, que són més de la meitat del total. Les vagues que han començat aquesta setmana i que acaben divendres amb una manifestació a Barcelona tenen, doncs, un suport molt ampli entre els professionals.

En el segon dia de la setmana de vagues al sector educatiu, la protesta dels docents no només no ha perdut força, sinó que ha augmentat. Aquest dimarts les aturades s'havien convocat als serveis territorials del Penedès, Tarragona i les Terres de l'Ebre i, segons el balanç facilitat pel departament d'Educació, el seguiment s'ha enfilat fins al 38,48%, sis punts i mig per sobre del que va tenir la vaga d'aquest dilluns al Barcelonès i al Baix Llobregat (31,87%). En canvi, de nou, els sindicats convocants de la mobilització (USTEC –el majoritari al sector–, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical) han fet un balanç molt més alt dels professionals que haurien secundat la vaga: asseguren que un 70% s'han aturat en aquesta segona jornada de protesta.

El pols entre els mestres i el govern de Salvador Illa ha viscut aquest dilluns el primer assalt al carrer en l'inici d'una vaga que s'allargarà durant tota la setmana en diferents punts del país. El rebuig a l'acord –"insuficient", segons Ustec– entre el departament d'Educació i CCOO i UGT per millorar les condicions laborals de les plantilles i la situació a les aules s'ha traduït en talls als accessos a Barcelona a primera hora del matí i una manifestació de milers de docents que han inundat la plaça Sant Jaume de la capital catalana.

Una setmana després que el Govern tanqués un acord per millorar les condicions salarials dels docents amb CCOO i la UGT però sense la USTEC —el sindicat majoritari—, aquest dilluns els docents tornen a estar cridats a mobilitzar-se en unes protestes que duraran tota la setmana. La vaga, que cada dia de la setmana es convocarà en un punt del país diferent i que acabarà divendres amb una manifestació a Barcelona, arriba en un moment de certa tensió dintre del sector educatiu —sobretot a les xarxes socials— i amb una clara desavinença entre sindicats després del trencament del moviment unitari.

"A partir del curs 2026-2027, deixarem de realitzar sortides escolars i/o colònies fins que el departament d’Educació implementi millores reals, estructurals i efectives al sistema educatiu públic". Aquesta és la premissa que defensa el manifest que des de fa uns dies corre entre whatsapps i correus de centenars de docents. L'objectiu de la iniciativa, que va sorgir a l'Assemblea Docents Maresme-la Selva, però que s'ha estès entre docents de tot el país, és trobar altres maneres de protestar i de pressionar el Govern perquè atengui les reivindicacions que van fer sentir als carrers amb la vaga del passat 11 de febrer: un increment de sous generalitzats per igualar les condicions dels docents catalans amb els de la resta de l'Estat, una reducció de les ràtios a les aules, més inversió per l'escola inclusiva i una desburocratització de la feina a escoles i instituts.

L'estira-i-arronsa entre els sindicats educatius i el Govern s'allargarà, com a mínim, una setmana més. Després de reunir-se aquest dijous amb el departament d'Educació, els sindicats han reiterat que no accepten la proposta de millora que els fa la conselleria i que, entre altres coses, contemplava un increment de sou de 1.500 euros en quatre anys, una pujada que implicaria que el 2029 els mestres i professors cobressin uns 100 euros bruts al mes més que ara.

Massiva, històrica o contundent són només alguns dels adjectius que s'han fet servir per qualificar la vaga d'aquesta setmana al sector educatiu. Després d'anys amb una capacitat de mobilització minsa, aquest mes de febrer molts docents han dit prou i han fet notar el seu descontentament amb el sistema amb més de 70.000 professionals manifestant-se arreu del país i amb una vaga que van secundar gairebé la meitat dels docents (40,94%) segons el balanç del Govern i un 85% segons els sindicats que la van convocar.

La vaga d'aquest dimecres s'ha saldat amb un ampli seguiment en defensa de l'educació. El seguiment de l'aturada ha estat elevat i la convocatòria ha reunit més manifestants, per exemple, que les protestes del cap de setmana anterior per denunciar el drama de Rodalies. El col·lectiu de docents ha demostrat al carrer un malestar que ve de lluny i que sembla enquistat. El més paradoxal de la qüestió és que el Govern s'ha mostrat no només comprensiu, sinó d'acord amb les demandes dels mestres: "Des d'Educació entenem i compartim les demandes per enfortir el sistema educatiu i mantenim la voluntat de diàleg amb els sindicats per poder arribar a un acord social que ens permeti contribuir a la millora educativa del nostre país", ha dit la consellera, Esther Niubó, des de la seva convalescència.

Els mestres han dit prou sortint al carrer de forma massiva en una jornada que els sindicats han qualificat "d'històrica". Aquest dimecres quatre de cada deu docents han secundat la vaga convocada de manera unitària pels sindicats, segons el recompte de la Generalitat. En canvi, les forces sindicals han enfilat fins al 85% el seguiment de l'aturada a les escoles i instituts d'arreu del país. Una contundent mobilització amb la qual els professionals de l'escola catalana –no només els docents, sinó també el personal d'atenció educativa i els professionals del lleure– han volgut fer sentir quatre reivindicacions molt clares: reclamen un increment de sous generalitzats per igualar les condicions dels docents catalans amb els de la resta de l'Estat, una reducció de les ràtios a les aules, més inversió per l'escola inclusiva i una desburocratització de la feina a escoles i instituts.

Dues manifestacions simultànies, amb un seguiment desigual però amb un missatge comú: els serveis públics necessiten canvis urgents. Més de 15.000 professionals sanitaris –eminentment metges– i docents han respost a la primera de les dues aturades convocades per protestar i reivindicar millores laborals i un augment del pressupost per a sanitat i educació. La resposta dels metges ha estat massiva malgrat els elevats serveis mínims que s'han fixat en hospitals i centres d'atenció primària (CAP): el seguiment de la vaga ha estat del 28% en el torn de dia i del 23% al de tarda, segons Salut, i més de 10.000 facultatius han sortit a protestar als carrers de Barcelona; un èxit "absolut i rotund", segons Metges de Catalunya, el sindicat promotor de la vaga de metges. També els sindicats educatius s'han felicitat per la resposta dels docents, malgrat que la capacitat de mobilització ha estat més descafeïnada que en convocatòries anteriors: els sindicats han xifrat el seguiment en un 20%, però Educació ha diluït aquest percentatge fins al 8%. 

Després de consultar els seus afiliats, la Intersindical ha decidit convocar tots els docents a la vaga els dies 25 i 26 de gener, els mateixos que ja havia anunciat el sindicat USTEC. El motiu és que, segons la Intersindical, el departament d'Educació ha incomplert l'acord que prometia negociar noves mesures durant el primer trimestre del curs. El pacte que es va firmar entre la conselleria i els sindicats al setembre va permetre desconvocar les aturades de l'inici de curs. Des del sindicat asseguren que l'última proposta que els va fer la conselleria a finals de desembre és insuficient i critiquen que no s'hagi convocat una nova trobada fins al 19 de gener. Un fet que, segons Gerard Furest, de la Intersindical, "demostra la manca de compromís i de resolució del departament i també una voluntat dilatòria que allunya la possibilitat d'un acord a curt termini". Entre les reivindicacions del sindicat hi ha la reversió de les retallades i la necessitat d'abordar urgentment la situació del català als centres. De fet, denuncien que, segons dades del mateix departament, el 40% de les classes de secundària i FP es fan en castellà, cosa que incompleix el model d'immersió lingüística.

El curs que ve tampoc serà fàcil a les escoles. Els sindicats educatius han convocat dues jornades de vaga les primeres setmanes de curs: hi haurà aturades el dia 7 de setembre (dos dies després que tornin els nens d'infantil i primària a classe i el mateix dia que comencen els d'ESO i batxillerat) i el dia 28. El dia 5 també hi haurà concentracions als ajuntaments i la setmana del 12 i la del 23 es preveuen més mobilitzacions. L'objectiu, han dit, és tenir un inici de curs "ingovernable".

Del 33% de docents en vaga que hi va haver el 15 de març, el primer dia de protestes, al 6,19% que s'han aturat aquest dimecres. Al carrer també s'ha notat que la mobilització ha perdut ritme: s'han manifestat unes 3.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 10 cops menys de les que ho van fer el primer dia. Segons dades comunicades per més del 81% de centres, Barcelona és el territori més mobilitzat (han fet vaga el 12,3% dels docents), després que les direccions dels centres públics de la ciutat publiquessin una carta en què avisaven el conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, que hi ha un "risc real que el sistema educatiu públic es col·lapsi". La xifra contrasta amb l'escàs 1,7% de docents en vaga a Lleida.

Quan falten menys de 48 hores per a una nova jornada de vaga a l'educació pública, les direccions de 300 centres educatius han signat una carta adreçada al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i a la qual ha tingut accés l'ARA, en què avisen que la situació a les escoles és "insostenible": "Hi ha risc real que tot el sistema educatiu públic es col·lapsi i no es pugui garantir el funcionament de l'escola pública amb uns estàndards mínims de qualitat". El manifest demana al conseller "mesures i no paraules" davant les demandes "reiterades" que els centres han fet arribar al departament.

Ja no hi ha més marge per buscar l'acord. La trencadissa entre sindicats i departament d'Educació s'ha materialitzat amb la resolució que s'ha publicat aquest dimarts al migdia al portal intern dels centres amb les plantilles que cada escola i institut tindrà per al curs que ve. En aquest document no hi consten els 1.463 mestres extres que la conselleria, en un gest in extremis, havia proposat incorporar al sistema a canvi d'acceptar una de les reclamacions que els sindicats consideraven irrenunciables, la reducció d'una hora lectiva de l'horari dels mestres d'infantil i primària el curs que ve. Però els sindicats exigien que aquesta mesura s'apliqués també a l'ESO, batxillerat i FP a partir del setembre, un punt que la conselleria manté que no és viable ni econòmicament ni tècnicament i proposava endarrerir-la fins al curs següent, el 2023-24. Els sindicats ho han rebutjat i, finalment, les plantilles seran més o menys les mateixes que aquest any, o fins i tot més curtes, si finalment l'Estat no renova els fons covid, que permeten pagar el miler de reforços que van tenir les escoles amb motiu de la pandèmia. A la conselleria ja preveuen un final de curs agitat.

El consell de ministres espanyol aprovarà avui que la benzina ens costi menys, vint cèntims menys per litre, a partir d’aquest divendres; que els lloguers no es puguin apujar més d’un 2% quan toqui revisar-los per l’IPC, i que tornin els ERTO perquè ja hi ha empreses que no poden suportar els costos de l’encariment de l’energia ni en la producció ni en la distribució.