Societat  /  Educació 05/05/2022

Els sindicats d'educació anuncien quatre dies de vaga al maig i al juny

El 25 de maig i el 9 de juny les aturades duraran tot el dia, i el 17 de maig i el 2 de juny, dues hores

4 min
Representants dels sindicats educatius, davant del departament de Treball

BarcelonaMés vagues al sector educatiu. Els sindicats d'educació van avisar que el final de curs no seria tranquil si el departament d'Educació no revertia les retallades per al curs que ve i, un cop constatat el desacord, han anunciat quatre noves aturades en el tram final: hi haurà vaga al maig i al juny. El 25 de maig i el 9 de juny les vagues duraran tot el dia i hi haurà manifestacions a Barcelona, mentre que el 17 de maig i el 2 de juny les aturades seran de dues hores, de 8.00 h a 10.00 h, per no carregar econòmicament els docents que es mobilitzen.

Els sindicats USTEC, CCOO, UGT, Intersindical, Aspepc, CGT i USOC convoquen les protestes amb les mateixes reivindicacions que les vagues del març: retirar el nou calendari i el nou currículum; suprimir el decret de plantilles, perquè consideren una "agressió" als drets laborals i a la transparència que els directors puguin escollir alguns docents; equiparar els sous dels professors de FP o estabilitzar el personal interí i laboral, entre d'altres. Tot i això, ara els sindicats el que reclamen sobretot és que la conselleria rebaixi les hores lectives a primària (com el Govern havia proposat als sindicats) però també a l'ESO a partir del curs que ve (cosa que el departament diu que és tècnicament impossible). "Els dos cossos [primària i ESO] s'han manifestat i han fet les mateixes vagues, pateixen les mateixes retallades des de fa deu anys i tenen el mateix dret a recuperar les seves condicions", ha defensat Marga Romartínez, de Comissions Obreres.

Al departament, però, defensen que "tot no es pot fer el curs que ve" i que per això van proposar reduir una hora lectiva a primària el curs que ve i fer-ho a l'ESO el curs següent: "Volíem començar per infantil i primària perquè tenen 30 hores de permanència als centres, de les quals 24 hores són lectives. A l'ESO tenen 24 hores de permanència, de les quals 19 són lectives. No estem dient que no s'hagi de reduir una hora a l'ESO, però havíem de prioritzar", ha argumentat Dolors Collell, directora general de Professorat de Centres Públics. Collell, que ha dit que estaven disposats a reduir l'hora lectiva per "canalitzar el conflicte", ha tornat a reclamar als docents que tornin a les taules de negociació. "Hi ha un impediment per seguir avançant: els sindicats no seuen a les taules", ha lamentat, després que hagin plantat el departament en set ocasions. Fent un repàs a les mesures anunciades, Collell ha afirmat que el departament "no només té la voluntat de revertir les retallades, sinó que ho està fent": el curs que ve baixaran les ràtios a P3 (de 25 alumnes es passarà a 20), P2 serà gratuït a les llars d'infants públiques, s'incrementaran els grups de FP , s'eliminaran els terços de jornada...

Tot i això, els sindicats han avisat que si la conselleria "no es mou" i accepta les seves reivindicacions podrien fer una vaga indefinida després del 9 de juny i convocar mobilitzacions perquè l'inici de curs "no sigui normal". "Seran un maig i un juny calents", han avisat. També han volgut negar qualsevol fractura en la unitat sindical: "Hi som tots. Els mateixos que vam començar les mobilitzacions tancant-nos al departament, els que vam convocar les manifestacions al març. Les reivindicacions són les mateixes, els sindicats som els mateixos i la unitat és la mateixa". Aquesta setmana, UGT, CCOO i USOC s'han despenjat d'una manifestació en favor de l'educació pública per al pròxim 14 de maig perquè reclama eliminar els concerts educatius.

El calendari no ho explica tot

Les noves aturades arriben després de cinc jornades de vaga al març. L'espurna per convocar-les va saltar quan el Govern va anunciar l'avançament de l'inici del curs escolar sense consultar-ho abans amb la comunitat educativa. Els sindicats van fer pressió per ajornar un curs el canvi, però davant la negativa de Cambray van decidir anar a la vaga, sumant-hi altres reivindicacions sindicals. "La retirada del calendari no és el més important, sinó que ha estat la gota que ha fet vessar el got", han recordat un cop més els sindicats. Les jornades de vaga van tenir un seguiment molt destacat i van treure als carrers milers de docents per demanar la dimissió de Cambray: el detonant era el calendari, però les vagues van recollir un profund malestar entre els docents després d'anys de retallades.

Després d'aquelles protestes, sindicats i Educació van obrir un període de negociacions que no va acabar bé. Educació va plantejar una última oferta que passava per reduir una hora lectiva l'horari dels mestres a primària a partir del curs que ve i fer el mateix a ESO, batxillerat i FP el curs 2023-24. Les organitzacions sindicals van rebutjar la proposta perquè no afectava tots els docents alhora, i la conselleria va rubricar la manca d'acord publicant la resolució per a les noves plantilles sense incorporar les contractacions extres que suposava aplicar aquesta mesura ja a la primària.

Lluny d'afluixar, els sindicats han optat des d'aleshores per mostrar amb contundència la seva distància amb Cambray, i han boicotejat algun acte en públic , com el que el conseller havia de fer a la UB. Cambray va criticar les imatges de "persones violentes" i va dir que "no representen" els mestres, i en un article a l'ARA el conseller va avisar, en una referència velada als sindicats, que "qui s’oposa a les transformacions no està pensant en l’alumnat".

"No podem admetre que es criminalitzi els professionals de l'educació acusant-los de violents o que es digui que no pensem en l'alumnat", ha afirmat la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura, que ha argumentat que totes les demandes sindicals "reverteixen directament en la qualitat educativa".

stats