Societat  /  Educació 27/04/2022

Ruptura definitiva entre Educació i els sindicats: no hi haurà reducció d'una hora lectiva

La conselleria havia proposat aplicar el canvi a primària el curs que ve i a l'ESO el següent

4 min
Concentració de mestres davant de la Conselleria d'Educació

BarcelonaJa no hi ha més marge per buscar l'acord. La trencadissa entre sindicats i departament d'Educació s'ha materialitzat amb la resolució que s'ha publicat aquest dimarts al migdia al portal intern dels centres amb les plantilles que cada escola i institut tindrà per al curs que ve. En aquest document no hi consten els 1.463 mestres extres que la conselleria, en un gest in extremis, havia proposat incorporar al sistema a canvi d'acceptar una de les reclamacions que els sindicats consideraven irrenunciables, la reducció d'una hora lectiva de l'horari dels mestres d'infantil i primària el curs que ve. Però els sindicats exigien que aquesta mesura s'apliqués també a l'ESO, batxillerat i FP a partir del setembre, un punt que la conselleria manté que no és viable ni econòmicament ni tècnicament i proposava endarrerir-la fins al curs següent, el 2023-24. Els sindicats ho han rebutjat i, finalment, les plantilles seran més o menys les mateixes que aquest any, o fins i tot més curtes, si finalment l'Estat no renova els fons covid, que permeten pagar el miler de reforços que van tenir les escoles amb motiu de la pandèmia. A la conselleria ja preveuen un final de curs agitat.

El departament ha explicat que van intentar l'acord fins a l'últim moment, i durant les vacances de Setmana Santa van trucar als sindicats per plantejar-los una última oferta, un "gest d'acostament definitiu", que els van traslladar en una reunió el divendres 22 d'abril: consistia en reduir una hora lectiva a primària a partir del curs que ve (fer-ne 23 a la setmana i no 24 com ara), cosa que costaria 67 milions d'euros extra i la incorporació de 1.463 mestres, i fer el mateix a ESO, batxillerat i FP el curs 2023-24 (passar de 19 a 18 hores), fet que hauria suposat 103 milions d'euros per contractar 2.009 professors. Aquesta proposta, que a la pràctica suposa tornar a l'horari docent d'abans de les retallades, era un avenç respecte a la primera oferta de la conselleria , que plantejava recuperar l'hora lectiva a primària el 2023-24 i el curs següent a ESO. La conselleria ha negat que, a canvi, reclamés més hores de permanència als centres.

L'escalada del conflicte

Educació i sindicats es van citar dilluns a la taula sectorial que hi havia convocada, però els representants dels docents no s'hi van presentar i, unes hores després, van boicotejar un acte del conseller d'Educació , Josep Gonzàlez-Cambray, a la UB. És per això que la conselleria dona per trencades les negociacions i ja ha publicat la previsió de plantilles per al curs que ve, segons les quals els mestres finalment faran 24 hores lectives com fins ara. "Ho lamentem, ens dol molt", ha dit la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, que és qui ha liderat les negociacions. Collell s'ha mostrat preocupada per l'escalada del conflicte: "Tensiona molt el sistema i els claustres. Projectant tensió, crits i intimidació no es pot avançar", ha insistit, i ha demanat als sindicats que "reconsiderin" la manera de reivindicar perquè els mestres i els professors són "referents" per als alumnes. "Hi ha determinades actituds que no podem justificar", ha dit.

"Hem rebutjat l'oferta perquè no podem acceptar una proposta que només faci una millora a una part del professorat i a la resta no", ha explicat a l'ARA Iolanda Segura, portaveu de la USTEC. "Com explicaríem al personal d'ESO que no recuperaran el seu horari el curs que ve, quan és tant o més necessari que a primària? S'ha de fer a tothom per igual", argumenta. Segura reclama al departament un "sobreesforç" perquè tots els docents puguin recuperar les hores lectives prèvies a les retallades: "Ens mereixem recuperar les condicions laborals", ha dit.

L'altra gran reivindicació dels sindicats era ajornar un curs l'avançament del calendari escolar. Més que començar les classes una setmana abans –el cinc de setembre, i no el 12–, els representants dels docents s'havien mostrat visiblement enfadats perquè el Govern va anunciar que per preparar el curs els docents haurien d'anar a treballar presencialment als centres els primers cinc dies de juliol . Segons la conselleria, els sindicats van argumentar que el juliol es destina habitualment a fer formació, tot i que segons les dades del departament només un terç del professorat fa cursos de formació aquest mes (un 10% a través de les associacions de mestres i entre un 20 i un 25% a través de la mateixa conselleria). Vist el descontentament, Educació va proposar posar per escrit "blindar" que només fossin cinc dies i sempre per preparar el curs següent. Però l'oferta no s'ha arribat ni a negociar i està previst que l'ordre del calendari (amb l'avançament al 5 de setembre) es publiqui aviat.

CCOO denuncia la crida per treballar al juliol

Precisament en relació al debat del juliol, CCOO ha interposat un recurs de reposició contra el Departament per frenar la resolució que obliga a assistir als centres. El text estableix que el professorat amb nomenament vigent més enllà del 30 de juny que sigui destinat en un altre centre ha d'adreçar-se a la direcció de la nova escola perquè se'l pugui convocar en aquestes reunions preparatòries, però segons CCOO el personal docent "no pot ser obligat a anar amb anterioritat als nous centres" perquè fins el dia 31 d'agost de 2022 està vigent el nomenament de la destinació per al curs actual. Segons el sindicat, les direccions dels nous centres "no tenen potestat orgànica" de convocar reunions preparatòries, i critiquen que el departament les empenyi a "assumir el risc i les conseqüències legals que se'n puguin derivar".

Sense acord, s'ajorna la reducció de l'hora lectiva i s'enverina més encara el debat educatiu. Els sindicats han anunciat més mobilitzacions en el tram final de curs. La conselleria diu que vol revertir les retallades, però el més probable és que ho hagi de negociar amb uns nous portaveus o, almenys, una nova distribució del pes sindical, perquè hi ha eleccions el mes de març del 2023. De fet, aquesta cita és probable que hagi condicionat, en part, les negociacions i la importància de la batalla pel relat que durant les últimes setmanes ha marcat aquest conflicte. "Hem tancat una pantalla, però en vindran d'altres", ha augurat Collell. En l'horitzó hi ha l'aplicació dels nous currículums, el procés d'estabilització dels interins, la reducció de ràtios a P3 o el desplegament de la nova llei de FP.

stats