Els sindicats d'educació seguiran amb les protestes si no obtenen millores per al curs que ve
Els representants dels docents acusen el departament de "falsejar" el relat sobre les negociacions
BarcelonaAvís dels sindicats d'educació: "El tercer trimestre no serà tranquil ni l'inici del pròxim curs tampoc". Els representants dels docents han avisat, sense concretar dades ni format, que seguiran fent mobilitzacions "sense excloure la vaga" si la conselleria d'Educació no anuncia mesures per revertir les retallades "a partir del pròxim curs". Els cinc dies de vaga del mes de març van ser convocats amb el detonant de l'avançament del curs escolar, però han sabut recollir un malestar entre el professorat que s'arrossega des de les retallades de fa 10 anys. Vist que la conselleria no ajornarà els canvis al calendari, els sindicats han anunciat que una de les seves prioritats ara és aconseguir l'horari lectiu previ a les retallades, és a dir, fer una hora menys de classe tant a primària (23 hores a la setmana) com a l'ESO (18).
En una roda de premsa unitària, els sindicats han qualificat d'"èxit" els cinc dies de vaga, que han servit per mostrar que els docents "no perdonen el menyspreu ni les formes impositives" de la conselleria. De fet, han dit que la mediació després de la vaga ha sigut "una pèrdua de temps" i un "engany absolut" perquè Educació no es va moure. Tot plegat s'emmarca en una batalla entre els sindicats i la conselleria per dominar el relat del conflicte sobre l'opinió pública. De fet, els sindicats han convocat la roda de premsa per afirmar que "és fals" que el departament hagi donat resposta a 10 de les 14 demandes de les organitzacions, tal com ha assegurat el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. Aquests són els punts de la discòrdia.
Punts negociables
- Què reclamen els sindicats? De manera "irrenunciable" volen tornar a l'horari previ a les retallades a partir de setembre. Fa més de deu anys, el Govern va obligar a fer dues hores lectives més a tots els docents. Una ja l'han recuperat però ara demanen la segona. També volen retornar al caràcter lectiu de les dues hores de reducció als docents majors de 55 anys per al curs que ve.
- Què els ofereix el departament? La conselleria diu que "tècnicament no és possible" tornar a aquest horari al setembre perquè les plantilles "ja estan calculades" i perquè suposa una inversió de més de 170 milions d'euros. Proposen que el setembre del 2023 es tornin a les 23 hores lectives a primària i el curs següent a l'ESO. Sobre els majors de 55 anys, proposen fer-ho el curs 2024-25.
- Què reclamen els sindicats? Volen que es redueixin les ràtios a P3 i a 1r d'ESO i que en tres o sis cursos la reducció hagi arribat a totes les aules del país.
- Què els ofereix el departament? La conselleria ja ha anunciat que el curs que ve es reduiran les ràtios a P3 –els sindicats alerten que "no serà real en el 100% dels centres"–, i la idea és fer-ho progressiu a la resta de cursos en 9 anys.
- Què reclamen els sindicats? Volen més personal a les aules d'acollida, un infermer per centre, internalitzar les vetlladores, un integrador social a cada institut i una tècnica d'educació infantil a cada aula.
- Què els ofereix el departament? Hi haurà 216 dotacions de personal d'atenció directa més i 890 docents. Segons els sindicats, aquestes places que el departament proposa de més surten de reduir les ràtios a P3 i, per tant, no impliquen un augment real de la plantilla.
- Què reclamen els sindicats? Aquest és un dels temes que s'arrosseguen des de fa més anys. El 2012 es va decretar que el primer estadi de promoció pels serveis prestats passava a cobrar-se als 9 anys de feina, i no als 6 com fins aleshores, cosa que va retallar el sou a més de 6.000 docents que ja tenien cinc anys treballats. Els sindicats demanen recuperar el poder adquisitiu perdut i tornar a cobrar el primer estadi als 6 anys de manera "immediata", així com cobrar el deute amb caràcter retroactiu.
- Què els proposa el departament? La conselleria al·lega que aquesta mesura suposa "molt impacte econòmic". Segons han dit els portaveus sindicals, la mesura costaria 30 milions d'euros cada any, una xifra que consideren que "no és elevada", i han assegurat que es van avenir a calendaritzar el pagament dels 120 milions que costa tornar el deute contret amb els docents fins ara.
- Què reclamen els sindicats? Reclamen per al curs que ve més professors i més hores per coordinar, tot i que sense concretar xifres. També volen l'equiparació salarial de tot el professorat de FP.
- Què els ofereix el departament? La conselleria ha dit que incrementarà les dotacions del professorat en 852 el curs que ve i que l'equiparació salarial serà efectiva amb la nova llei de FP. Els sindicats diuen que la proposta és "insuficient".
- Què reclamen els sindicats? Volen que es maximitzi el nombre de places fixes a través del concurs de mèrits i que es faci un "pacte d'estabilitat" per al personal que no superi ni el concurs de mèrits ni el d'oposició i que fa anys que treballi per al departament.
- Què els ofereix el departament? Segons els sindicats, res, però la conselleria ja ha dit que es durà a terme "un procés extraordinari i excepcional" –amb concurs de mèrits i oposicions– que representarà l'estabilització més gran que s'ha fet mai i que permetrà que els interins se situïn per sota del 10%.
- Què reclamen els sindicats? Volen arribar a una inversió equivalent al 6% del PIB en educació abans del 2025, tal com marca la llei d'educació de Catalunya. Ara s'hi destina aproximadament un 3%.
- Què els ofereix el departament? Es plantejarà als grups del Parlament un pacte per assolir aquesta xifra. Però els sindicats critiquen que el Govern els digui que la inversió en educació és "voluntat del Parlament" i diuen que un acord que no té rang de llei "és paper mullat".
- Què reclamen els sindicats? Volen que es retiri la proposta del nou calendari i que el mes de juliol sigui per formar-se, i no per preparar el curs (durant 5 dies) com ha anunciat el departament.
- Què els proposa el departament? La conselleria al·lega que es tracta d'una política educativa que no afecta els drets laborals i que no farà cap moratòria.
- Què reclamen els sindicats? Els sindicats demanen derogar el decret de plantilles, que des del 2014 permet a les direccions dels centres públics seleccionar una part del personal docent i la seva continuïtat al centre. Almenys, ha dit, que es deixin de fer entrevistes, un tràmit que consideren que "no és necessari per demostrar que pots ser professor".
- Què els ofereix el departament? El departament no vol derogar el decret de plantilles, però s'ha compromès a millorar la publicitat i la transparència en els llocs que queden vacants i també crear un grup de treball per actualitzar el decret d'acord amb la llei catalana i la nova llei espanyola d'educació.
- Què reclamen els sindicats? Volen ajornar els nous currículums i que el curs que ve no es facin canvis als centres.
- Què els proposa el departament? La conselleria ha d'aprovar la normativa perquè així ho marca la Lomloe, però ja ha dit que permetrà un desplegament progressiu en tres anys als centres. Els sindicats, tot i així, critiquen que es deixi aquesta aplicació en mans dels centres.
- Què reclamen els sindicats? Volen que el departament aprovi "un projecte lingüístic únic i comú" per a tots els centres que mantingui la immersió i critiquen que Cambray hagi acceptat la sentència del 25% "per la porta del davant". Tot i això, no han demanat explícitament que desobeeixi.
- Què els ofereix el departament? La conselleria ja ha dit que està elaborant un decret per desplegar el règim lingüístic que atorgarà seguretat jurídica als centres educatius, que podran donar el pes que considerin a cada llengua en funció del seu entorn sociolingüístic.
Sembla, per tant, que l'únic punt d'entesa entre sindicats i conselleria és el de convertir els terços de jornada en mitges jornades a partir del curs que ve, una mesura que els sindicats han inclòs en les seves demandes tot i que el departament ja havia anunciat que ho faria el curs vinent. El problema, han insistit, és que no hi ha cap garantia que s'acabin complint les mesures programades per al curs 2024-2025 o la pròxima legislatura. "El Govern potser ni hi arriba", han vaticinat. Per això, han assegurat que no tornaran a les meses sectorials fins que la conselleria no es plantegi una proposta "amb cara i ulls" que suposi canvis reals per al curs que ve. "Estem en guerra amb el departament", han afirmat.
