La capital catalana és un territori musical fèrtil, que acull des de les melodies del folk català i el flamenc fins a les noves influències llatinoamericanes. Aquesta barreja afavoreix que sorgeixin estils i artistes nous. The Scene Sessions: Barcelona, que ja es pot veure al 3Cat, vol mostrar l'escena musical de la Ciutat Comtal amb una mirada íntima i propera amb la col·laboració d'artistes com Rita Payés o el guanyador d'Eurovisió l'any 2017, Salvador Sobral. La sèrie, que pot recordar el famós programa de la ràdio pública dels Estats Units, Tiny Desk Concerts, consta de 15 episodis i compta amb la participació d'un total de 75 músics.

"Quin és el millor record que tens relacionat amb la música, i quin record t'agradaria oblidar?". Aquesta pregunta doble s'ha repetit en la majoria de les entrevistes amb músics (i gent vinculada amb la música) que s'han publicat a l'ARA sobretot en l'últim any i mig. Les respostes a vegades tenen a veure amb vivències professionals, però també n'hi ha que remenen records molt íntims i familiars. En aquest primer recull hi apleguem una selecció de les respostes sobre els millors records. En parlen Roger Mas, Julieta, The Tyets, Maria Hein, Raquel García-Tomás, Pau Vallvé, Mazoni...

Oques Grasses, Rita Payés, Albert Guinovart i Roger Mas i la Cobla Sant Jordi són alguns dels noms reconeguts en la sisena edició dels Premis Alícia, celebrada aquest dijous a la sala 2 de L'Auditori de Barcelona. L'Acadèmia Catalana de la Música ha reconegut onze artistes i projectes en una gala que ha reivindicat el talent català i que ha estat conduïda per la cupletista Glòria Ribera. L'acte, que també s'ha transmès en directe per la plataforma 3Cat, ha comptat amb la participació de personalitats com Joan Albert Amargós, Carme Canela, Judit Neddermann i Llum, entre d’altres.

L’estiu és època de grans festivals de música. Durant el juny, el juliol i l'agost, després del Primavera Sound, el Sónar, el Cabró Rock o el Cruïlla, comença la ronda d’esdeveniments musicals multitudinaris arreu del país, la majoria amb un cartell d'artistes famosos més o menys similars. Fora d'aquest circuit, però, també afloren propostes singulars i alternatives que aposten amb convicció per un model de petit format, al marge dels escenaris gegants i els patrocinis de les marques de cervesa. És el cas del Rizomes, a la Cellera de Ter (Selva), un festival creat per un grup d'amics barcelonins especialitzats en el món de la gestió musical i l'arquitectura, que el 2018 van idear una proposta sostenible i conscient amb el medi natural. Se celebra cada solstici d'estiu en un bosc de pollancres, apartat del bullici dels nuclis urbans, en un ambient de retir, pau i respecte vers la naturalesa. L'edició d'aquest any, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny, reunirà una cinquantena d'artistes, amb noms destacats com Alosa, Rita Payés o Tarta Relena.

Tenen menys de 30 anys i el seu impacte artístic o esportiu, però també mediàtic, els ha convertit en referents entre les noves generacions. Des de futbolistes com Aitana Bonmatí i Lamine Yamal fins a cantants com Bad Gyal i Julieta, passant per escriptors com Pol Guasch i actrius com Míriam Moukhles, hem fet una tria dels noms que més sonen entre els joves i que, amb trajectòries professionals sòlides i brillants d'àmbits molt diferents, marcaran tendència aquest 2025.

Hi ha alegria en el jazz de la pianista barcelonina Lucia Fumero. I encara n’hi ha més quan l’allita amb la cançó sud-americana, que és el que fa en el disc Folklore que acaba d’editar amb el segell Seed Music: un viatge que recorre tradicions diverses, d’Ernesto Lecuona a Violeta Parra, sempre amb aquella manera de tocar tan polida i exacta. No és Fumero una pianista que embruti o agafi dreceres capritxoses, sinó una instrumentista rigorosa i elegant, fins i tot quan més juganera és l’aposta, i potser per això mateix tan dotada rítmicament i harmònicament. La presentació en directe d’aquest material ha inaugurat aquest dimecres la 36a edició del Mercat de Música Viva de Vic, l’última sota la direcció artística de Marc Lloret i Oriol Roca després de catorze anys.

Rita Payés (Vilassar de Mar, 1999) fa un salt endavant de gran magnitud amb l'àlbum De camino al camino (Sony, 2024). Després de Como la piel (2021), el disc compartit amb la seva mare, Elisabeth Roma, la cantant i trombonista del Maresme assumeix personalment l'autoria de totes les cançons, que canta en castellà, català i anglès. Folklores diferents, jazz i cançó van del bracet en un treball notable en què, a més de la família, col·laboren artistes com Sílvia Pérez Cruz, Lucia Fumero, Toni Vaquet, Yerai Cortés i La Tania. El presenta el 17 de juliol al Teatre Grec de Barcelona, dins del Festival Grec. Rita Payés atén l'ARA en una cafeteria de Diagonal Mar, i en cap moment no se separa de la seva segona filla, que tot just té quatre mesos.

Encara amb ressaca pel Dia Internacional del Jazz al passeig de Gràcia de Barcelona, la promotora The Project ha revelat aquest dilluns un avançament del cartell de la 56a edició del Festival de Jazz de Barcelona, que es farà entre el 6 d'octubre i el 20 de desembre entre el Palau de la Música, L'Auditori, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Auditori Sant Cugat, La Paloma, Razzmatazz, Apolo, Paral·lel 62 i el Conservatori del Liceu. "La història del jazz i la ciutat de Barcelona van de bracet", ha dit el director del festival i cofundador de The Project, Tito Ramoneda. "Aquesta edició serà un punt de partida, ja comencem a visualitzar els 60 anys del festival", ha afegit. El saxofonista californià Kamasi Washington, un dels gegants de l'escena internacional del jazz, inaugurarà el festival amb la presentació del disc Fearless movement, que publicarà el 3 de maig. La programació d'enguany també inclou els guitarristes Pat Metheny i John Scofield, el pianista Fred Hersch, el Crosscurrents Trio, l'Anat Cohen Quartetinho, el Nduduzo Makhathini Trio i el Trio Tapestry, encapçalat pel saxofonista Joe Lovano.

La trombonista Alba Pujals (Terrassa, 1992) és un d'aquells talents que altres músics no es cansen mai de recomanar. La llista de projectes en què està implicada i els artistes amb què ha tocat és prou eloqüent: The Bop Collective, Lluc Casares Septet, Barcelona Art Orchestra, Hip Horns, The Penguins (i Reggae per Xics), The Gramophone Allstars, New Cool Collective, C. Tangana... Formada a l'Escola Oriol Martorell, l'Esmuc, el conservatori d'Amsterdam i la Juilliard School de Nova York, Alba Pujals actua aquest dissabte 27 de gener al Ponent Roots Fest de Lleida al capdavant del quintet que lidera i amb el qual ha publicat l'àlbum Apologia (2023) i l'EP Two slides. Vol. 1 (compartit amb la trombonista i cantant Rita Payés).

Seward ha estat un dels projectes musicals més interessants de Barcelona. Grup d'experimentació sonora, banda de rock, col·lectiu mutant i sobretot una colla de persones dedicades a l'art i a lluitar per la dignitat laboral dels músics i per la llibertat d'expressió; per exemple, van participar activament en la campanya No Callarem per la llibertat d'expressió i contra les condemnes a Valtònyc i Pablo Hasél i els judicis contra La Insurgencia. Ara, un dels membres de Seward, el cantant, guitarrista i performer Adriano Galante s'estrena tot sol amb el disc Toda una alegría (Halley Records, 2023). O no tan sol, perquè hi col·laboren Maria Arnal, Sílvia Pérez Cruz, Rita Payés, Pol Batlle, B1NO, Refree, Ana Tijoux, Lucía Fumero, Tarta Relena, Maestro Espada, Júlia Colom i les germanes Judit i Meritxell Neddermann, que també en són coproductores. "No puc entendre la música d'una altra manera. Crec que és una cosa irremeiablement col·lectiva i cal tenir ben present aquesta col·lectivitat quan escrivim les cançons", diu Galante, un madrileny que fa vida i art a Catalunya des del 2005.

Magnífic concert a la Sala Apolo de Pol Batlle i Rita Payés, integrats en un quintet de molta volada i amb convidats de categoria com Sílvia Pérez Cruz, Pau Figueres ("un dels guitarristes més grans del món", segons Batlle) i Kris Tena. En un sentit estricte, es tractava d'una actuació de Pol Batlle, ell mateix ocupava el centre de l'escenari i bona part del repertori van ser cançons del seu disc Salt mortal (2022), aquell interessant catàleg de folk metafísic i vulnerabilitats diverses. Tanmateix, el músic de Gavà i Rita Payés, parella i pares d'una nena, fan de l'art un afer en què les individualitats es dilueixen en una proposta familiar, com Fleetwood Mac però sense les catàstrofes. Ahir tocava remenar les cançons d'ell, i altres dies les d'ella.

Guillem Roma (Manlleu, 1984) dona continuïtat a una "feina de formigueta" amb el disc Postureo real (U98 Music), que presenta aquest dissabte 15 d'abril a la sala Apolo 2 de Barcelona. L'àlbum, de ressonàncies llatinoamericanes, de la cançó i de "músiques d'ànima antiga", té com a complement un llibre que explica la filosofia darrere aquest postureig real.

Més de 125 concerts del 23 al 26 de setembre. Aquesta és l'oferta musical de la Mercè 2022, la festa major de Barcelona. Més descentralitzada que mai, la programació de la Mercè Música, el BAM, Cultura Viva i les emissores de ràdio s'escampa per quinze escenaris. I entre tota l'oferta, destaquem 10 concerts especialment recomanables.

Després de dos anys de restriccions (l'any passat encara calia reserva prèvia i el públic estava assegut) la Mercè recupera la normalitat amb un centenar de concerts entre els espais del BAM, el festival Acció Cultura Viva i la Música Mercè, amb concerts a l’espai públic i de lliure accés del 23 al 26 de setembre.

La cantant Judit Neddermann i l'artista i activista Martí Sancliment s'han arromangat per aixecar un nou festival musical, el Floral, que se celebrarà del 20 al 22 de maig a Vilassar de Mar i a Vilassar de Dalt. "El nom és per les flors, una activitat molt important a Vilassar", informa Neddermann. El festival, pensat amb perspectiva de gènere, inclou les actuacions de Clara Peya, Rita Payés, Núria Graham, Claraguilar i el quartet vocal Seasons.

Pol Batlle (Gavà, 1992) viu un moment especialment dolç. Forma part de la banda de la seva parella, la cantant i trombonista Rita Payés, ha sigut pare i acaba de publicar Salt mortal (2022), el primer àlbum després de tancar etapa amb el grup Ljubliana and the Seawolf. El disc, en què col·labora Payés, avança gronxat per un folk metafísic que el fa certament únic.

Rita Payés (Villassar de Mar, 1999) està disposada a disfrutar del moment, tant el personal com el professional, i encara més atès un futur immediat ple de bones notícies. Als mèrits acumulats pel disc Como la piel (2021) i pel talent expressiu dels seus directes, cal sumar-hi l'impacte que va provocar en C. Tangana, que primer la va reconèixer com a inspiració per a la cançó Comerte entera i que després la va convidar a participar com a trombonista en la gira d'El madrileño i a cantar el bolero Te venero a la gala dels premis Goya. Rita Payés actua aquest dimecres a la Sala Barts, dins del cicle Cruïlla Primavera; dissabte ho farà al Teatre Auditori del Morell (Tarragonès), i el 5 d'abril començarà a França una gira europea que tindrà una segona part a la tardor. Tot plegat més de trenta concerts en una dotzena de països.