En els tapissos i les teles pintades i cosides de Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) ressonen les nits de festa a la plaça Reial barcelonina de la seva joventut. També els llargs viatges en tren que feia per visitar els pares a Alacant, durant els quals podia fer peces de petit format. En la seva obra són igualment importants els teixits de l'Atles mitjà marroquí que la va marcar, i l'erudició i alhora l'estima per la cultura popular, tal com es constata en la gran exposició que li dedica el Museu d'Art Modern de Ceret (Vallespir) a partir d'aquest dissabte i fins al 2 de juny.

L'artista degana del tèxtil Teresa Lanceta (Barcelona, 1951) ha rebut avui el Premio Nacional d'arts plàstiques per "una pràctica artística sostinguda en el temps que rescata un llenguatge femení, vernacular i col·lectiu". El premi el concedeix el ministeri de Cultura i està dotat amb 30.000 euros. Entre les seves últimes grans exposicions hi ha les que li van dedicar el Macba i l'IVAM el 2022. Està previst que exposi al Museu Meadows de Dallas el 2024 dins la línia de mostres endegada per la Fundació Arco i el mateix museu.

Teresa Lanceta va viure al Raval entre els anys 1969 i 1985, i més endavant va ser professora de l’Escola Massana. Ara torna al barri amb motiu de la gran retrospectiva amb més de 200 obres des dels anys 70 que li dedica el Macba, Teresa Lanceta.Teixir com a codi obert. “El Raval és un barri que dona més del que rep, sempre ho he tingut clar –afirma Teresa Lanceta–. El Raval és un barri que sustenta Barcelona per molts motius, i altres barris no tolerarien amb el que ha de conviure el barri. Té una part molt positiva, sempre ha sigut refugi de l’emigració, que sempre aporta molta vitalitat, i hi ha molta confluència d’intencions, d’il·lusions, de vides i de cultures. He viscut en moltes ciutats i cap ha tingut un barri com aquest”, explica, al mateix temps que reconeix que hi ha molta pobresa, desigualtat i altres situacions greus que s’haurien de combatre.