Art
Cultura 06/04/2022

Teresa Lanceta: "El Raval és un barri que dona més del que rep"

L'artista torna a Barcelona amb motiu de la gran retrospectiva que li dedica el Macba

3 min
L'artista Teresa Lanceta al Macba

BarcelonaTeresa Lanceta va viure al Raval entre els anys 1969 i 1985, i més endavant va ser professora de l’Escola Massana. Ara torna al barri amb motiu de la gran retrospectiva amb més de 200 obres des dels anys 70 que li dedica el Macba, Teresa Lanceta.Teixir com a codi obert . “El Raval és un barri que dona més del que rep, sempre ho he tingut clar –afirma Teresa Lanceta–. El Raval és un barri que sustenta Barcelona per molts motius, i altres barris no tolerarien amb el que ha de conviure el barri. Té una part molt positiva, sempre ha sigut refugi de l’emigració, que sempre aporta molta vitalitat, i hi ha molta confluència d’intencions, d’il·lusions, de vides i de cultures. He viscut en moltes ciutats i cap ha tingut un barri com aquest”, explica, al mateix temps que reconeix que hi ha molta pobresa, desigualtat i altres situacions greus que s’haurien de combatre.

A l’exposició, que inclou tapissos, teles, dibuixos, fotografies i vídeos de l’artista, aquesta fascinació pel Raval es tradueix en un muntatge bigarrat dels tapissos de Lanceta al cor del recorregut que recorda els carrers estrets i la trama atapeïda del barri, en els quals el color negre no té una connotació negativa sinó que representa “una concentració de saviesa”, com diu la mateixa Lanceta, que està considerada una degana del tèxtil contemporani. També inclou un mapa digital del barri elaborat conjuntament amb alumnes i professors de l’institut de secundària Miquel Tarradell i el departament d’educació del museu basat en històries dels oficis i les històries de vida i records dels participants.

Una mural de tapissos de tota la trajectòria de Teresa a la retrospectiva que li dedica el Macba

Teresa Lanceta. Teixir com a codi obert (fins a l’11 de setembre) és una coproducció amb l’IVAM que es remunta a l’etapa de Ferran Barenblit al capdavant del Macba, i la comissària és directora del museu valencià, Nuria Enguita, juntament amb Laura Vallés Vílchez. “Quan Teresa Lanceta va començar a teixir, va fer una proposta estètica radical, que comporta una crítica política de llarg recorregut i que només ara podem entendre –diu Enguita–. Al començament de la seva trajectòria Lanceta ja va forçar els límits de la mateixa idea d’art, dels conceptes d’originalitat i autoria, i va reivindicar tècniques i veus subalternes que van implicar un discurs de gènere. El treball de la Teresa no només explica històries sinó que construeix mons”. 

'L'orde de la banda', de Teresa Lanceta

Les obres exposades estan organitzades en diferents àmbits dedicats a qüestions com l’ornament, el diàleg entre cultures i els treballs fets al Raval. Una altra de les qüestions que aborden són els estralls de la Guerra Civil a la Batalla de l’Ebre, i totes també estan influenciades per l’experiència d’haver viscut en altres ciutats com Madrid, Sevilla i Granada i per la recerca portada a terme al llarg dels anys a l'Atles Mitjà marroquí. Pel que fa a la idea del codi obert de la qual parla el títol, fa referència que per a Lanceta teixir és un punt de trobada, com es pot veure en alguns altres treballs elaborats amb artistes i comissaris com Pedro G. Romero i Olga Diego. “Des que vaig començar a teixir vaig comprendre que hi havia moltíssima gent arreu del món, majoritàriament dones, que estaven teixint i quan es parlava de la internacionalització de l’art, vaig comprendre que hi havia un art molt més internacional que la pintura”, diu Lanceta. 

stats