Enmig de les discussions al carrer i a la premsa sobre el muntatge de Lohengrin al Liceu, en dies de presentacions de temporades de concerts per al curs vinent i en un dia de pluja i llevantada a les portes de la primavera, assistir a la pau que suposa un concert del Quartet Casals és una solució balsàmica a tant de soroll exterior. I sí, els membres de la formació cambrística ho han tornat a fer: o sigui, aconseguir la complicitat i la comunió amb el públic acòlit amb un programa exquisit, ben confeccionat, i sobretot amb l’al·licient d’assistir a la primera actuació a la viola de Cristina Cordero, després que Jonathan Brown hagués plegat del quartet. Tot això, a la sala modernista del Palau de la Música.

Fa unes setmanes parlàvem del gran projecte del Palau de la Música amb la culminació de la integral de les sonates per a piano de Franz Schubert a càrrec de Paul Lewis. Ara podem parlar d’un altre gran projecte, el que han dut a terme aquesta temporada els membres integrants del Quartet Casals amb els quinze quartets de Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Quatre mesos abans de la inauguració de la nova temporada del Liceu amb l’òpera Lady Macbeth de Mtsensk, la darrera vetllada amb els dos últims quartets del compositor rus ha suposat un fermall d’or a un cicle extraordinari –que lamentablement no hem pogut seguir completament– a càrrec d’Abel i Arnau Tomàs, Vera Martínez Mehner i Jonathan Brown, els quatre integrants del Quartet Casals.

Hi ha vetllades musicals que, no per previsibles, deixen astorat i amb les emocions a flor de pell. Previsibles perquè el Quartet Casals ateny sempre cotes d’excel·lència que són del domini públic. Però en el cas que ens ocupa l’experiència va atènyer el sublim al llarg d’un programa ben confegit i, al mateix temps, brodat en tots i cadascun dels seus blocs.

L’Auditori escalfa motors en la seva activitat concertística programant de nou (i ja és la segona vegada) una Biennal de Quartets de Barcelona que, a jutjar per les moltes localitats ocupades de la sala Oriol Martorell (s’ha de dir que amb molts estudiants procedents de l’Esmuc, presumiblement beneficiats amb una invitació doble) es pot qualificar d’exitosa. Almenys, el concert inaugural.

"El quartet de corda és el gènere més exigent de tots i ens assenyala el llistó de la qualitat de la societat musical", ha explicat el compositor Benet Casablancas aquest dilluns a la presentació de la segona edició de la Biennal de Quartets de Barcelona, que es farà a L'Auditori del 14 al 18 de setembre. "Volem convertir Barcelona una ciutat de referència en el món del quartet de corda, com ha passat, i continua passant, amb altres ciutats com Amsterdam o París", ha dit el director de L'Auditori, Robert Brufau. El repte és gran, però compta amb aliats excepcionals com el Quartet Casals, que celebra el 25è aniversari consolidat com una de les formacions de cambra més prestigioses d'Europa. El Casals serà l'amfitrió d'una biennal en què participen deu quartets entre internacionals i catalans. Hi haurà sis concerts a la sala 2 (a 32 euros l'entrada) i dos a la sala 4 (a 20 euros). "És la formació estrella de la música clàssica", afegeix el compositor Octavi Rumbau.

“Ells són molt modestos, però el que estem presenciant és excepcional”, exclama el director de L’Auditori, Robert Brufau. Els modestos són Vera Martínez Mehner, Abel Tomàs Realp, Jonathan Brown i Arnau Tomàs Realp, els quatre músics del Quartet Casals. L’excepcionalitat és la d’una formació que celebra el 25è aniversari consolidada com un dels noms de referència de la música de cambra europea. “És tota una fita que el quartet faci 25 anys, i és bestial la feina que han fet. I els representa l’agència de quartets més important del món [Impresariat Simmenauer]”, ha insistit Brufau aquest dimarts en un dels patis de la llibreria La Central del Raval, a Barcelona.