L'exdiputat de Junts Josep Costa descartava a finals d'any presentar-se amb una nova candidatura a les eleccions catalanes. Ho deia quan encara no s'havien convocat els comicis i els actors que es proposaven per ocupar el quart espai independentista, com l'ANC o Clara Ponsatí, no havien acordat si presentarien batalla o no al Parlament.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, no es presenta a la reelecció. Tot i que encara li quedaven dos dels quatre anys de mandat que els estatuts permeten als membres de la direcció, la màxima representant de l’entitat ha decidit no presentar candidatura al secretariat, segons ha pogut saber l’ARA. Feliu, ferma defensora de la llista cívica, fa un pas al costat, doncs, després que els socis rebutgessin, per la mínima, impulsar una agrupació d’electors als comicis del Parlament.

A les portes que s'obrin les votacions aquesta mitjanit, la presidenta, Dolors Feliu, i el coordinador de la Comissió d'Estratègia i Discurs, Uriel Bertran, han aprofitat l'acte central a Barcelona per reivindicar la necessitat que la llista cívica tiri endavant per fer efectiva la DUI. "Votar perquè no guanyi l’Illa no és l’1-O", ha etzibat Bertran per assenyalar que l'independentisme no pot continuar votant "amb una pinça al nas" o "quedant-se a casa", com ha passat en les darreres conteses electorals. "No us fiqueu en política ens diuen, però no vam néixer per fer la Diada, sinó per fer la independència", ha afegit. Així, ha avisat què pensen fer si de la llista cívica depèn la investidura del proper president de la Generalitat. "El dia que s'investeixi el president es declararà la DUI", ha sentencia Bertran.

"Garantir que la cadena de comandament del cos dels Mossos d'Esquadra sigui lleial al govern, conscient i disposada a aplicar el que se li ordeni des del govern català". D'aquesta manera l'ANC vol fer efectiva la DUI si els socis avalen en la consulta que es farà al març presentar batalla a les pròximes eleccions al Parlament. L'aixecament de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017 ha d'anar acompanyada, segons els impulsors de la llista cívica, amb una "mobilització sostinguda per fer evident davant el món la pèrdua del control del territori per part de l'estat espanyol".

L'ANC segueix pressionant les forces independentistes davant el que considera una paràlisi del Procés, i en plenes negociacions a l'Estat per la investidura de Pedro Sánchez: aquest mateix dimecres, en un col·loqui al Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha proposat fer un altre referèndum unilateral o unes eleccions plebiscitàries per ratificar l'1-O, tot i que fins ara defensava que el mandat del referèndum era inamovible. Per fer-ho, ha instat els grups polítics independentistes a entrar al registre del Parlament la declaració d'independència del 2017 per debatre la manera de fer-la efectiva.

L’independentisme màgic es va fragmentant. A l’espera de veure què passa amb la negociació d’ERC i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, hi ha tres sectors minoritaris que especulen amb presentar-se a les eleccions catalanes del 2025. Comparteixen la idea d’unilateralitat i de bloqueig de l’Estat, però els afavoriria precisament que no es produís aquest bloqueig i que per tant ERC i sobretot Junts, amb qui tenen un electorat més fronterer, arribessin a un acord amb el PSOE i deixessin de ser competència en el discurs del “com més malament, millor” i en la promesa d’una pretesa via ràpida cap a l’estat propi, que no resisteix el principi de realitat: per començar, a les enquestes fa temps que el suport a la independència recula i està per sota del no.

Una de les primeres conseqüències de la paràlisi del Procés ha estat la desmobilització de l'independentisme a les urnes. A les municipals, les llistes de Junts, ERC, la CUP i el PDECat van perdre gairebé 300.000 vots respecte al 2019 i el doble a les darreres eleccions espanyoles. El desencís de part de les bases del moviment amb els tres grans partits també està fent aflorar nous actors que es proposen per presentar batalla al Parlament, com ja van fer, amb èxit i sense, Solidaritat i Reagrupament el 2010.

La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu (Roda de Ter, 1964), confia que la comunió entre el carrer i un nou espai polític independentista impulsat per l’Assemblea sigui clau per reactivar el Procés.

Des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 l'independentisme apareix dividit en les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fa sis anys que partits i entitats no han aconseguit retrobar-se estratègicament en cap rumb compartit i enguany, en què la Diada està marcada per la investidura espanyola, no ha sigut una excepció. L'aritmètica de les eleccions del 23 de juliol ha situat l'independentisme al mig del tauler de joc espanyol, però els actors sobiranistes d'aquesta partida no estan d'acord sobre com jugar-la: des de l'ANC fins a Òmnium, passant per Esquerra, Junts i la CUP, tenen una recepta diferent. En tot cas, la mobilització de les bases aquest Onze de Setembre ha tornat a ser multitudinària tot i el ball de xifres: 115.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana i 800.000 d'acord amb els organitzadors.

La diada de l'Onze de Setembre és sempre una data encerclada en vermell per l'independentisme, però enguany els focus van més enllà: es produirà la mobilització sobiranista en plena negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez, i això no és innocu. Sobretot per a les entitats civils –ANC i Òmnium– que la promouen. "Què s'ha de negociar? Independència o res", ha proclamat Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea, aquest dimarts des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, on ha compartit una taula rodona sobre el Catalangate amb el president d'Òmnium, Xavier Antich; l'exvicepresident del Parlament Josep Costa i l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet.

La manifestació de la Diada Nacional de Catalunya de l'any passat es va convertir en un pols entre l'ANC i ERC i va fer aflorar, amb tota la cruesa, que les divergències en el moviment independentista no eren només entre partits. Ni el president Pere Aragonès ni cap conseller republicà (sí els de Junts) van assistir a la mobilització de l'Onze de Setembre perquè consideraven que anava contra el seu partit. Mai fins llavors, els republicans havien declinat prendre part en les multitudinàries marxes que l'Assemblea Nacional Catalana organitza des del 2012. Un any després les coses podrien canviar. Els republicans estan disposats a acudir a la manifestació que organitza l'ANC perquè sostenen que aquest any no és "hostil" cap a una part de l'independentisme i està plantejada "des d'una perspectiva més oberta, transversal i plural".

L'ANC no serà un dels actors de l'independentisme que promourà l'abstenció en les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Així ho han decidit les seves bases en la consulta interna que s'ha celebrat entre el 30 de juny i aquest dimarts i en la qual han participat 3.773 persones. La pregunta que formulava l'entitat que presideix Dolors Feliu era clara: "¿Estàs d'acord que a les eleccions espanyoles del 23 de juliol l'Assemblea promogui l'abstenció activa i el vot nul polític, amb la papereta del «Sí a la independència» del Primer d'Octubre?” I la resposta no ha estat menys clara: un 59,71% –2.253 vots– dels socis de l'entitat han rebutjat aquest posicionament polític, mentre que el 38,67% –1.459– s'hi han mostrat a favor i un 1,62% –61– han votat en blanc.

La llista cívica que planteja l'ANC de cara a les pròximes eleccions al Parlament ha sacsejat internament l'entitat. Les quinze dimissions al secretariat i la sortida de Jordi Pesarrodona de la vicepresidència, i aquesta mateixa setmana del secretariat, demostren fins a quin punt aquesta qüestió divideix la direcció de l'Assemblea. Com era d'esperar, doncs, la confecció d'una quarta candidatura independentista s'ha debatut a la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, que sota la tutela de l'ANC ha aplegat una seixantena d'entitats aquest cap de setmana a la UPC de Barcelona. Aquesta conferència és l'avantsala del futur Pacte Nacional per la Independència de la Societat Civil.

A les portes de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, explica que l'objectiu és acordar un pacte nacional per aconseguir la independència amb les entitats, mentre minimitza la crisi que ha sacsejat l'entitat amb 15 dimissions al secretariat i la sortida definitiva de Jordi Pesarrodona de la direcció.

Un cop conegudes les dimissions de 13 membres crítics del secretariat de l'ANC i del vicepresident, Jordi Pesarrodona, calia saber si això seria pressió suficient per fer plegar la presidenta de l'entitat, Dolors Feliu, o fer-li fer algun altre moviment. La resposta ha arribat aquest diumenge al matí i ha estat clara. Feliu no només no pensar deixar el càrrec, sinó que es referma en la voluntat de crear una llista cívica per concórrer a les pròximes eleccions catalanes, que és precisament el que ha generat la trencadissa interna a l'organització.

Tretze dels vint-i-quatre secretaris que van amenaçar de dimitir si la direcció no se sotmetia a una qüestió de confiança han decidit plegar del secretariat. I Jordi Pesarrodona ha deixat la vicepresidència i ha consumat la trencadissa a l'entitat. En una reunió maratoniana –com totes les que celebra el secretariat, però aquest cop sense mòbils per evitar filtracions i enmig d'un ambient molt tens– bona part del corrent crític, agrupat ara sota el nom d'Indesinenter, ha acordat presentar la seva dimissió. La crisi va esclatar davant la voluntat de la cúpula de posar-se a treballar ja per impulsar una llista cívica de cara a les eleccions vinents al Parlament, una proposta que, com va revelar l'ARA, va ser rebutjada pels secretaris que ara exigien canvis a la direcció, a la qual acusen d'autoritarisme i falta de democràcia interna.

L'ANC viurà aquest dissabte la reunió del secretariat més tensa des que es va fundar, ara fa una dècada. Un total de 24 secretaris nacionals dels 68 que formen el màxim òrgan de decisió entre assemblees han dit prou i demanaran una qüestió de confiança del comitè permanent, on figura el nucli reduït de la direcció, amb la presència de la presidenta, el vicepresident, el secretari, la tresorera i els coordinadors de les comissions del secretariat nacional. L'objectiu és que la presidenta de l'entitat i tot el seu equip facin un pas al costat. No se'n salvaria ni el vicepresident, Jordi Pesarrodona, malgrat que els crítics no el fiquen al mateix sac. Segons ha pogut saber l'ARA, si no s'accepta la seva petició aquest sector crític sospesa presentar la dimissió en bloc dissabte mateix. El desencadenant de la crisi interna ha estat la manera com la direcció ha volgut imposar la posada en marxa del grup de treball de la llista cívica de cara a les eleccions al Parlament, una proposta rebutjada per l'oposició dels secretaris que ara insten la direcció a dimitir. Aquests secretaris consideren que el revés en aquesta votació ha de comportar que la direcció se sotmeti a una qüestió de confiança.

Revés important per als partidaris a la direcció de l'ANC de crear un quart partit independentista. Ni el rum-rum d'unes eleccions anticipades pel govern en minoria d'ERC i la manca de suports a l'hora d'aprovar els pressupostos ha fet que l'Assemblea mogui fitxa. Segons ha pogut saber l'ARA, el secretariat va refusar dissabte constituir un grup de treball per presentar una llista cívica a les pròximes eleccions al Parlament, tal com es va aprovar a l'últim full de ruta de l'entitat. La votació es va produir en un ple extraordinari que es va convocar únicament per abordar aquesta qüestió perquè en la darrera reunió del secretariat, que va tenir lloc a principis d'aquest mes de gener, no es va poder debatre per falta de temps.

Les ferides de l'1-O han esquerdat la unitat dels partits i les entitats independentistes, però el moviment surt aquest dijous al carrer en una mobilització conjunta per demostrar que el Procés no s'ha acabat. L'Assemblea, Òmnium i el Consell de la República, juntament amb una trentena d'entitats més, han convocat una protesta que començarà a les 9 h davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i que compta amb el suport d'ERC, Junts i també la CUP. La concentració no servirà per redreçar les divergències estratègiques, que s'han fet visibles amb la reforma del Codi Penal, però els convocants sí que volen que serveixi per exhibir múscul, com ja han fet en tantes altres ocasions. Que es torni a repetir aquella màxima que ja s'ha convertit en un clàssic: el carrer sempre hi és. L'objectiu és desmentir el govern espanyol, que no es cansa de repetir que Catalunya ha entrat en una nova etapa que ja no passa per desafiar l'Estat.

Les relacions entre l’ANC i el Govern ja fa temps que són tempestuoses i la reforma del Codi Penal no contribuirà a calmar-les, sinó tot al contrari. L’entitat que presideix Dolors Feliu s’ha mostrat des del principi crítica amb l’acord entre el PSOE i ERC, però ahir va fer un pas més: va convocar una manifestació de rebuig per al dia 6 de desembre –Dia de la Constitució– que acabarà a les portes del Palau de la Generalitat.