Tretze dimissions i Pesarrodona plega de vicepresident: es consuma la trencadissa a l'ANC

BarcelonaTretze dels vint-i-quatre secretaris que van amenaçar de dimitir si la direcció no se sotmetia a una qüestió de confiança han decidit plegar del secretariat. I Jordi Pesarrodona ha deixat la vicepresidència i ha consumat la trencadissa a l'entitat. En una reunió maratoniana –com totes les que celebra el secretariat, però aquest cop sense mòbils per evitar filtracions i enmig d'un ambient molt tens– bona part del corrent crític, agrupat ara sota el nom d'Indesinenter, ha acordat presentar la seva dimissió. La crisi va esclatar davant la voluntat de la cúpula de posar-se a treballar ja per impulsar una llista cívica de cara a les eleccions vinents al Parlament, una proposta que, com va revelar l'ARA, va ser rebutjada pels secretaris que ara exigien canvis a la direcció, a la qual acusen d'autoritarisme i falta de democràcia interna.

No ha servit de res que la direcció de l’ANC mogués fitxa divendres. L’exdiputat d’ERC i Solidaritat Uriel Bertran va anunciar que renunciava a substituir Jordi Pesarrodona a la vicepresidència de l’ANC al maig com s'havia pactat després de les eleccions, ,un gest de cara a la galeria perquè havia de ser avalat en una votació per dues terceres parts del secretariat (68) i sabia que els 24 signants que reclamaven la qüestió de confiança no ho haguessin fet. Aquest gest de bona voluntat cap al sector crític no ha convençut ni el mateix Pesarrodona, que ha decidit plegar com a vicepresident, però seguir al secretariat nacional com la resta de secretaris contraris a la direcció.

En un comunicat, l'entitat ha destacat "la voluntat d'acostar posicions i reconduir desavinences" i ha subratllat que s'ha aprovat una proposta de resolució per millorar el funcionament intern del secretariat per una àmplia majoria. En qualsevol cas, la direcció ha lamentat la sortida de Pesarrodona i s'ha compromès a rellevar-lo, així com els secretaris nacionals sortints, seguint els procediments democràtics establerts. Segons fonts del secretariat, Bertran hauria renunciat igualment a ser el número 2 de l'entitat.

L'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada, tot i formar part del comitè permanent –l'òrgan de govern controlat pel sector de la presidenta Dolors Feliu–, comparteix el diagnòstic dels crítics i ja feia dies que meditava dimitir de manera unilateral. De fet, Pesarrodona va ser qui va obtenir més vots de les bases a les eleccions i confiava que els membres del secretariat l’elegissin president, però Feliu va ser l’escollida, amb 48 vots dels 69 secretaris presents. En la seva elecció va tenir un paper clau l'expresidenta Elisenda Paluzie, que va convèncer diversa gent del seu entorn per entrar al secretariat quan va plegar i que van secundar Feliu a les eleccions.

L'ascendència de Paluzie

Paluzie, que exerceix de líder a l'ombra, és una ferma defensora d'una nova candidatura independentista perquè considera que pot "obligar els partits a reposicionar-se" després de constatar que ja no els influeixen. En aquest sentit, el seu nom és un dels que sona per liderar aquesta llista. Però ¿qui talla el bacallà a la cúpula en el dia a dia? Bertran, coordinador de la comissió d’estratègia i discurs i que compta amb gent propera al secretariat, és l'home de confiança de Feliu i de Paluzie. L'expresidenta de l'Assemblea ja es va sumar a la candidatura de Bertran a les primàries d'ERC del 2008 en què es va imposar el tàndem format per Joan Puigcercós i Joan Ridao. Bertran, amb Bàrbara Roviró, la coordinadora d'internacional, són els que mouen els fils de l'entitat a través del comitè permanent. Després de les dimissions d'Eloi Gispert i Joan Torres les dues últimes setmanes, els oficialistes controlen de manera incontestable aquest òrgan de govern de l'ANC.

El descontentament dels crítics neix per les decisions unilaterals que pren el comitè permanent, que els crítics consideren que se situa en un rang superior en relació amb el secretariat i que actua com el comitè executiu d’un partit. A tall d'exemple, denuncien l'ultimàtum entre independència o eleccions que va plantejar Feliu al seu discurs al final de la manifestació de la Diada i que no havia estat consensuat prèviament. El corrent crític no comparteix la necessitat d'una llista cívica si no és realment unitària i no va acompanyada d'una confrontació amb l'Estat i exigeixen que abans es traci una estratègia. Avui, bona part d'ells ja han marxat. Caldrà veure si els altres, començant pel fins ara vicepresident Jordi Pesarrodona, no segueixen el seu camí.