De forma implícita, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha contradit les paraules del president dels Estats Units al Despatx Oval de la Casa Blanca durant la seva trobada d'ahir amb el president francès, Emmanuel Macron. La pressa de Washington a posar fi a la guerra i les prioritats de Vladímir Putin no sembla que coincideixin. Quan li han preguntat en la seva compareixença diària sobre les afirmacions de Trump, segons les quals Rússia estaria oberta al desplegament de forces de pau europees a Ucraïna, Peskov ha remès els periodistes a un comunicat anterior de les autoritats russes en el qual es deia que aquesta mesura seria inacceptable per a Moscou.

La guerra d'Ucraïna domina, per segon any consecutiu, l'agenda mediàtica de l'Assemblea General de les Nacions Unides i relega a un segon lloc l'emergència climàtica i l'incompliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), malgrat comptar amb dues cimeres paral·leles. En la congregació anual de líders del món només hi ha un esdeveniment dedicat a parlar del conflicte: ni més ni menys que el Consell de Seguretat. En aquesta ocasió, ha comptat amb un convidat especial: el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha intervingut, com ja va fer ahir a l'Assemblea, davant la mirada de l'ambaixador rus a l'ONU, Vassili Nebénzia.

Per primera vegada des que Rússia va envair Ucraïna, el president Volodímir Zelenski intervindrà dimarts de manera presencial a l’Assemblea General de les Nacions Unides. El mandatari busca renovar el seu suport internacional en un moment de qüestionament de la contraofensiva, que avança a un ritme més lent del que s'esperava després de 19 mesos d'hostilitats.

Deu minuts de reunió informal cara a cara entre els responsables d'Exteriors dels Estats Units i Rússia, Antony Blinken i Serguei Lavrov. Sense foto, sense comunicat, sense res. Però és un primer pas. D'alguna manera cal començar a teixir una via diplomàtica per a una futura pau. Entreobrir portes, començar a parlar, a distendre: aquesta és la feina política que toca fer. L'objectiu primer, evitar que hi hagi més morts civils. L'objectiu segon, evitar morts de cap mena, és a dir, un alto el foc. L'objectiu tercer, l'acord de pau. Ara mateix queda lluny, la pau, però hi comença a haver tímids signes d'un canvi d'atmosfera. La data simbòlica d'un any de guerra està donant pas a iniciatives des de diversos entorns, començant pel pla xinès i seguint pel paper de l'Índia com a amfitriona del G-20, on s'ha produït la citada trobada. La inestabilitat econòmica mundial fruit de la guerra no interessa ningú, ni a Europa ni a Rússia, ni als Estats Units ni a la Xina. Ara mateix, tots els grans hi surten perdent. I se n'està ressentint una altra guerra cabdal per a la humanitat: la lluita contra la crisi climàtica.

"Solució final", "qüestió russa", "guerra contra el nostre país". El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha utilitzat aquest dimecres la seva conferència de premsa anual per acusar els Estats Units, la Unió Europea i els aliats d'Ucraïna de posar en pràctica mètodes per liquidar Rússia semblants als que Adolf Hitler va aplicar per enllestir el que anomenava la "qüestió jueva".

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha avisat aquest dimecres que els objectius del Kremlin en la seva invasió d'Ucraïna ja no es limiten a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk (la regió ucraïnesa del Donbass), com va manifestar el ministeri de Defensa a finals de març després de retirar-se de la regió de Kíiv. En una entrevista a l'agència estatal russa RIA Novosti, Lavorv ha apuntat que Moscou pretén prendre el control també de les regions de Kherson i Zaporíjia "i una sèrie d'altres territoris", referint-se a les zones que les forces russes han conquerit totalment o parcialment des que van tenir lloc les converses de pau a Turquia. "[Llavors] teníem una geografia i la nostra disposició a acceptar la proposta ucraïnesa es basava en aquesta geografia. Però ara la geografia és diferent", ha argumentat. "I aquest procés continua de forma conseqüent i persistent", ha afegit.

Fa no gaire, l'ex alt funcionari de l'URSS i ara ministre d'Afers Exteriors de la Federació Russa, Serguei Lavrov, declarava: “I què si Zelenski és jueu? El fet no nega els elements nazis a Ucraïna [...]. Quan pregunten «quina mena de nazificació és aquesta si som jueus?»... bé, jo crec que Hitler també tenia orígens jueus, així que no significa res [...]. Des de fa molt de temps sentim dir als savis jueus que els pitjors antisemites són els mateixos jueus". Desconec si l'expressió "savis jueus" tenia o no males intencions. El cert és que l’any 1905 van aparèixer a la Rússia imperial els famosos Protocols dels savis de Sió, l’objectiu prioritari dels quals no era altre que esperonar l’antisemitisme arreu d’Europa. A les primeres edicions, els Protocols figuraven com l’apèndix d’una obra de Serguei Alexàndrovitx Nilus (1862-1930). Segons aquest personatge, contenien les actes secretes del Primer Congrés Sionista, celebrat a Basilea l’agost del 1897 sota els auspicis de Theodor Herzl. Nilus afirmava que s’havia limitat a traduir al rus aquell document d’origen incert per mostrar al món les veritables intencions dels jueus. Segons Nilus, els sionistes havien fingit que només reclamaven una llar nacional a Palestina. El que pretenien, en realitat, era dominar el món gràcies al control del poder econòmic, obtingut gràcies a la seva proverbial insolidaritat social (usura, etc.). L’any 1921 es va demostrar que els Protocols eren una ridícula falsificació basada en una obreta contra Napoleó III escrita per l’advocat Maurice Joly el 1858. El mal, però, ja estava fet. La prova la tenen en el mateix argument excremental del sinistre Lavrov, així com en moltes altres consideracions delirants contra els jueus presents en la cultura popular moderna.