L'Ajuntament de Barcelona farà un peritatge per determinar les causes dels moviments estructurals que ha patit l'edifici de la Biblioteca Gabriel García Márquez, segons va informar dijous el conseller del PSC Nil López durant el plenari del consell de districte de Sant Martí, tal com ha avançat Betevé. "Fins ara sabem que l'edifici s'ha mogut; no sabem si forma part dels moviments d'assentament típics de qualsevol nova edificació o si és per un defecte en l'execució", va explicar López, que va aclarir que "les responsabilitats de les incidències" hauran d'assumir-les "qui determini el peritatge, que encara s'ha de fer". És a dir, es tracta de saber si hi ha hagut defectes en la construcció de la biblioteca.

Fa dos anys va obrir la nova biblioteca a Barcelona García Márquez, la 40a de la ciutat, al districte de Sant Martí. Va obrir enmig d'una gran expectació pel seu disseny innovador, obra de SUMA Arquitectes: fusta, vidre, hamaques i catifes endiumenjaven un espai diàfan, fet de fusta i vidre. En la presentació van confirmar que havia costat més de 12 milions d'euros. L'agost del 2023 va ser escollida com la millor biblioteca del món per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries i a l'octubre va emportar-se el premi FAD. L'abril del 2024 encara va arribar a guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura. Aquest estiu la biblioteca García Márquez haurà de viure de nou unes obres, que constaran d'uns reforços estructurals al voladís de la façana, una mena de visera. Segons avança El Periódico i confirma SUMA Arquitectes, l'edifici ha registrat alguns moviments que han comportat patologies en alguns dels acabats. Ho han descobert perquè els grans finestrals de vidre de la façana s'han esquerdat i ja han tancat un espai com la terrassa.

L'èxit de la Biblioteca Gabriel García Márquez, dels arquitectes Elena Orte i Guillermo Sevillano (Suma Arquitectura), no té aturador: després de ser considerada la millor biblioteca del món i d'emportar-se el premi FAD, aquest vespre s'ha coronat en l'àmbit europeu amb l'anunci des de Brussel·les que rep el premi Mies van der Rohe d'arquitectura europea en la categoria d'arquitectura emergent, dotat amb 30.000 euros. El premi principal, dotat amb 60.000 euros, és per al transgressor Pavelló d'Estudis al campus de la Universitat Tècnica de Braunschweig (Alemanya), dels arquitectes berlinesos Gustav Düsing (1984) i Max Hacke (1986). Es tracta dels guanyadors més joves del premi Mies van der Rohe. En aquesta edició, els dos edificis premiats representen la innovació en els edificis dedicats a l'aprenentatge i la cultura.

Els madrilenys Guillermo Sevillano i Elena Orte (SUMA Arquitectura) són dos dels arquitectes del moment, autors de la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona (al barri de Sant Martí), que va ser reconeguda com la millor biblioteca pública del món a l'agost i el 19 d'octubre va rebre el premi FAD d'arquitectura ex aequo amb l'escola Reggio School d'Andrés Jaque. "La Biblioteca Gabriel García Márquez és el nostre projecte més important, i ha suposat l'oportunitat de bolcar i desenvolupar un munt de temes en els quals ja estàvem treballant, com el programa arquitectònic de les biblioteques, el valor social de l'arquitectura i el desenvolupament de les estructures de fusta –afirma Sevillano–. Hem aprofitat al màxim les possibilitats tècniques de les estructures de fusta per aconseguir un espai que té unes condicions de transparència, permeabilitat i lleugeresa molt especials", subratlla.

El dia que tinguin una estona, els recomano que vagin a Copenhaguen o a Estocolm. Tot el que han de fer és agafar el metro de Barcelona, baixar a la parada de Sant Martí (línia 2), que és una parada amb vestíbuls grans i adaptada per a persones amb mobilitat reduïda, sortir a la rambla de Guipúscoa i caminar xino-xano fins a fer els 250 metres que hi ha entre la boca del metro i la Biblioteca Gabriel García Márquez. 

Després de tres anys concentrats en la importància de l'habitatge, el premi FAD d’arquitectura ha fet un gir i aquest vespre ha premiat ex aequo dos edificis innovadors tècnicament i pel que fa al programa: la Biblioteca Gabriel García Márquez, del barri de Sant Martí de Barcelona, que va ser reconeguda a l’agost com la millor nova biblioteca pública del món, i l’escola Reggio School de Madrid. El jurat considera que tots dos edificis, dels arquitectes Elena Orte, Guillermo Sevillano (SUMA Arquitectura) i Andrés Jaque (Office for Political Innovation), respectivament, són “obres excel·lents, de caràcter complementari i representatives d’una arquitectura contemporània d’ampli espectre”. En tots dos projectes els membres del jurat valoren els processos de recerca i participació ciutadana com a part del disseny.

La directora de la Biblioteca Gabriel García Márquez, Neus Castellano, va conèixer el brasiler Itamar Vieira Junior (Salvador, 1979) durant el KM Amèrica, un festival de literatura llatinoamericana que es va celebrar per primera vegada l'any passat. "És un autor brasiler força jove que ha guanyat molts premis, i em va cridar molt l'atenció la seva sensibilitat i la seva manera d'explicar les coses", afirma la directora de la millor biblioteca pública del món, segons la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries. El seu llibre, Arada torta, traduït al català per Pere Comellas i editat per Periscopi, és un dels últims que ha llegit Castellano. I li ha agradat moltíssim.

La Biblioteca Gabriel García Márquez, inaugurada el maig del 2022, és la flamant guanyadora del Premi Internacional a Millor Biblioteca Pública del 2023 que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves. Les altres candidates eren la Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovènia), ubicada en un antic monestir caputxí; la City of Parramatta (Austràlia), i la Shangai Library East (Xina), un colós de 115.000 metres quadrats. "La Biblioteca Gabriel García Márquez és molt diferent de l'australiana o la xinesa, que són quatre i cinc vegades més grans. Crec que un dels aspectes que el jurat ha valorat més és com està articulada i la vinculació amb l'entorn. Més enllà de tota la tecnologia i dels espais, el més important és com dona sentit a la cultura, l'educació i el servei", resumeix el gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, Ferran Burguillos, des de Rotterdam (Països Baixos), on ha anat a recollir el premi juntament amb la directora de la biblioteca premiada, Neus Castellano. La notícia ràpidament ha corregut per la biblioteca, on aquesta tarda de dilluns es bevia cava i alguns encuriosits es barrejaven amb els usuaris habituals.

La Biblioteca Gabriel García Márquez, inaugurada el maig del 2022, no passa desapercebuda al districte de Sant Martí de Barcelona: és un gran colós de fusta i vidre, la llum s'escola per tot arreu i no hi ha pràcticament parets ni portes. Tot es veu, fins i tot el despatx de la directora, i hi ha pati i terrasses. Des de la seva inauguració, no li han mancat usuaris: 1.100 diaris. Ara podria tenir encara més èxit. És una de les quatre finalistes al Premi Internacional de Millor Biblioteca Pública del 2023 que atorga la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA) a biblioteques noves. Les altres candidates són la Janez Vajkard Valvasor Krškov (Eslovènia), ubicada en un antic monestir caputxí; la City of Parramatta (Austràlia), i la Shangai Library East (Xina), un colós de 115.000 metres quadrats.

Hi ha moltes ganes d'estrenar la nova biblioteca central del districte de Sant Martí. Tantes que, quan encara s'hi fan obres i no està oberta al públic, la gent s'ha esquitllat a dins per demanar si ja poden agafar, per exemple, una guia de viatges. "No recordo tanta expectació des que vam inaugurar la Biblioteca Paco Candel, a Zona Franca", diu la directora, Neus Castellano. La nova Biblioteca Gabriel García Márquez, que s'inaugurarà aquest dissabte, 28 de maig, amb una festa en què s'han implicat els veïns, no passa desapercebuda: és un gran colós de fusta i vidre, la llum s'escola pertot arreu, i no hi ha pràcticament parets ni portes. Tot es veu, fins i tot el despatx de la directora, i hi ha pati i terrasses.