Va ser un dels motius que va generar més avisos per part dels maquinistes durant els moments més forts de la crisi ferroviària: el nombre d'arbres caiguts a sobre o molt a prop de les vies del tren ha obligat Adif a talar 13.680 arbres entre els mesos de gener i març. Els temporals de pluja i vent Harry i Ingrid van deixar al descobert la feblesa de la xarxa ferroviària catalana davant de les inclemències meteorològiques i això es veu reflectit en les estadístiques d'Adif. Del total d'arbres talats durant aquest període, la gestora de la infraestructura va arrancar-ne 8.380 dins del seu pla de control de vegetació habitual i 5.300 arbres addicionals dins del pla d'emergència per les borrasques. La zona més afectada va ser la del trajecte Maçanet-Portbou, al nord del país.

Les fulles rogenques dels aurons, les alçades dels pins i les escorces estellades d'oliveres mil·lenàries són algunes de les fisonomies que acaben fent únics els arbres. Així i tot, la gran quantitat d'arbres i aspectes a avaluar fa difícil assenyalar un sol arbre com al més bonic. Però l'any 2011 l'Associació Environmental Partnership (EPA) va posar en marxa un concurs col·laboratiu anual per trobar l'arbre més bonic d'Europa. Després de tancar el període de votació, aquest dimecres han sortit a la llum els arbres seleccionats per la seva bellesa i història.

El fort vent i la neu que aquest dilluns afecten alguns punts de Catalunya han tingut conseqüències sobretot en la mobilitat ciutadana. Algunes carreteres han quedat tallades i hi ha hagut serveis ferroviaris paralitzats per les fortes ratxes de vent registrades –d’entre 100 km/h i 150 km/h– al Pirineu i a l’Empordà. Malgrat que la previsió de Protecció Civil i del Servei Meteorològic de Catalunya és que la intensitat d’aquesta ventada vagi afluixant en gran part del territori de matinada, el fet és que aquest vespre el vent encara bufa amb força al nord-est del país. Seran els últims embats del vent i la neu –que aquest dimarts encara està previst que caigui, però només a les cotes més altes– abans que arribi l’anticicló, previst per al dia de Nadal, segons informa Xavi Segura.

Som a les portes d’un nou estiu, que a les ciutats tornarà a ser irrespirable. Teniu el vostre refugi climàtic identificat? Podreu fugir al mar o la muntanya? Un cop més, constatem que la modernitat urbana se’ns ha girat en contra. Sí: malgrat la creença il·lustrada, fa temps que sabem que el progrés no és lineal.

La caiguda de la branca d'un arbre hauria pogut tornar a ser tràgica aquest divendres a Barcelona. Un home ha resultat ferit al barri de les Corts per la caiguda d'una branca de grans dimensions. Els fets han ocorregut als volts de les 13.30 h a l'encreuament dels carrers Arizala amb avinguda Madrid, a tocar del Camp Nou. Segons el relat de la víctima, la branca s'ha trencat mentre esperava per travessar el carrer i li ha caigut a sobre. La sort, explica a l'ARA Joaquim Massó, és que quan ha sentit el cruixit ha tingut temps de veure la branca caure i intentar esquivar-la. Tanmateix, l'ha acabat colpejant al cap i a l'esquena i l'ha fet caure a terra. "M'ha anat de ben poc", afirma.

Un estudi de la Universitat de Colúmbia amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha desxifrat 300 anys de memòria climàtica amagada en cinc arbres centenaris d’una espècie que viu a 4.000 metres d’altitud al volcà Uturuncu, a Bolívia. Els anells dels arbres, els coralls i les glaceres tenen escrita la història del clima dins seu i, ara, un grup d'investigadors ha fet servir una tècnica basada en isòtops estables d’oxigen (unes molècules presents en l’aigua) per reconstruir les pluges que van afectar la serralada andina des del 1700 fins al 2013. 

L'ecosistema forestal d'Europa està en risc. La mortalitat dels arbres ha augmentat considerablement en les últimes tres dècades a causa del canvi climàtic i, a finals d'aquest segle, almenys un terç del conjunt de les espècies arbòries "d'alt valor", considerades així perquè podrien evitar la devaluació ecològica o econòmica, tampoc suportarien les condicions climatològiques del futur. Un estudi de la Universitat de Viena radiografia una tendència preocupant al Vell Continent per a les pròximes dècades: constata que la majoria d'arbres poden estar condemnats a mort fins i tot si l'escenari d'augment de temperatures no s'agreuja i es manté en un llindar moderat. Segons l'estudi, aquest "coll d'ampolla" d'espècies induït per la crisi climàtica podria tenir conseqüències considerables als boscos europeus i, per tant, per a l'assoliment dels principals objectius de la política i la gestió forestal. Per exemple, afectaria la producció de fusta o l'emmagatzematge de carboni, que és la diferència entre el CO₂ que capturen i alliberen els ecosistemes a l'atmosfera.

Talar un de cada quatre arbres dels boscos situats a les capçaleres de les conques per augmentar l'aigua que arriba als rius i als aqüífers. És la proposta del departament d'Acció Climàtica que el mes vinent començarà a aplicar a la Muntanya de Molló (Ripollès). "Els boscos que tenen molts arbres impedeixen que l'aigua arribi als rius", explica la directora general de Boscos i Gestió del Medi del departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas. "D'una banda, perquè consumeixen una gran quantitat d'aigua i, d'una altra, perquè fan un efecte paraigua. És a dir, la pluja es queda a les capçades i s'evapora, es perd", afegeix. I no només això: els arbres competeixen entre si per obtenir la poca aigua disponible i creixen més febles a incendis, ventades o plagues.

L’aire d’Europa s'ha anat fent cada cop més sec en les últimes tres dècades i hi ha un 98% de probabilitats que els culpables hàgim estat els humans. Aquest és l’avís d’una seixantena d’investigadors coordinats per l’Institut Federal Suís per a la Investigació de Boscos, Neu i Paisatges WSL, que han analitzat les anomalies presents a les anelles dels troncs de set tipus diferents d’arbre. Aquestes marques es consideren un marcador clau per estudiar l’evolució de les condicions climàtiques de la Terra. L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Geoscience, alerta que per trobar un aire tan sec al continent cal remuntar-se 400 anys enrere. 

Un altre arbre, de grans dimensions, ha caigut aquest dijous a la matinada enmig del carrer Aragó de Barcelona, entre les cantonades de Vilamarí i Entença. És el sisè exemplar que es desploma a la capital catalana en els últims dos mesos i el segon en menys d'una setmana.

Ja ha arribat l'informe extern que l'Ajuntament de Barcelona va encarregar per saber del cert per què es va partir per la meitat una palmera al Raval i va matar una noia de 20 anys, i el resultat és el mateix que la investigació interna del consistori: no es pot saber del cert què va provocar la caiguda. Hi ha hipòtesis, com que fos per la sequera, però el gerent de Parcs i Jardins de la ciutat, Francesc Jiménez, ha explicat aquest divendres que "no se'n pot establir la causa de manera exacta". I això preocupa a l'Ajuntament: "Ens amoïna, perquè no podem detectar quan a les altres palmeres datileres els passarà el mateix". Enmig d'aquest atzucac, el consistori ha decidit talar massivament aquesta espècie i substituir-la. Concretament, s'aniran tallant totes les datileres de més de 10 metres que estiguin en ubicacions amb probabilitat de causar danys (com en escoles, vies molt concorregudes o places) encara que estiguin sanes. També es talaran totes les palmeres que tinguin factors de risc.

Encara no fa ni un mes que va morir una noia de 20 anys al Raval de Barcelona quan li va caure una palmera a sobre i ja hi ha hagut un accident semblant, aquest cop sense víctimes. Dimecres a la matinada, al carrer Comte Borrell, a l'epicentre de la superilla de Sant Antoni, un arbre s'ha trencat per la base i ha caigut sobre uns bancs. Per l'hora, no hi havia ningú assegut i no s'han hagut de lamentar ferits, però es tracta d'una zona de vianants molt transitada durant el dia. L'arbre és un lledoner i, segons fonts coneixedores dels fets, estava en mal estat.

Una noia de 20 anys ha mort aquest dijous quan li ha caigut a sobre una palmera a la plaça Emili Vendrell del Raval de Barcelona, a la confluència entre els carrers Joaquín Costa i Peu de la Creu, segons han confirmat a l'ARA fonts policials. No consten més ferits per l'accident, que s'ha produït poc abans de les 16 hores, quan l'arbre ha caigut per causes desconegudes i ha colpejat la víctima i també ha aixafat una camioneta dels serveis de neteja municipal que circulava pel carrer. La treballadora que el conduïa n'ha sortit il·lesa, tot i que el vehicle ha quedat malmès. Segons ha pogut comprovar aquest diari, al març els veïns que viuen davant de la palmera ja havien tramitat una incidència a l'Ajuntament avisant que estava en mal estat.

Ara que sembla que el risc d’incendis forestals s’ha apaivagat considerablement, arriba el moment de pensar què en farem de totes les hectàrees cremades i com s’han de gestionar aquelles que s’han escapolit del foc. Sabut com és que les sequeres persistents i extremes són un dels principals factors de risc, estudiar com pal·liar-ne els efectes constitueix un objectiu de primer ordre. I tot i que pugui semblar el contrari, l’objectiu és assolible. Un estudi publicat a la revista Nature Geoscience desvela que, en termes qualitatius, la biodiversitat pot ser un aliat fonamental. D’acord amb les dades obtingudes per un equip liderat per l’ecòleg Josep Peñuelas, del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), i l’ambientòleg Tao Wang, de l’Acadèmia Xinesa de les Ciències, un bosc amb més varietat d’arbres és més resistent a la sequera. On més clars es veuen aquests efectes és en els boscos de regions seques i semiàrides, com ara les de clima mediterrani.

Els anells dels arbres revelen la història. Han servit per determinar l’edat d’edificis històrics i també la data en què els vikings van arribar per primera vegada a Amèrica. Ara aquests anells han aclarit un antic misteri en el món selecte dels instruments musicals que valen milions de dòlars. Després d’analitzar la fusta de dos instruments de corda del segle XVII, un equip d’investigadors ha descobert proves que ens expliquen com Antonio Stradivari va perfeccionar el seu ofici i va desenvolupar les habilitats amb què va crear els rars violins que porten el seu nom, els Stradivarius.

Francisco Lloret (Barcelona, 1959) és catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Les seves investigacions se centren en l'estudi de l'estructura i la dinàmica dels boscos en relació amb les pertorbacions d’origen humà, moltes associades al canvi climàtic. Acaba de publicar el llibre La muerte de los bosques (Arpa Editores, 2022), en què analitza els processos que estan provocant la mortalitat d’arbres a tot el món.

El foc del Bages va arrasar més de 1.700 hectàrees i una cinquantena d’immobles, amb veïns que, d’un dia per l’altre, van perdre casa seva, amb totes les pertinences i records que hi guardaven. La majoria dels afectats són de River Park, una dels milers d’urbanitzacions que hi ha a Catalunya que es van construir entre els anys 60 i 70, a tocar del bosc, amb una normativa precària que no tenia en compte la prevenció d’incendis. En el marc de l’emergència climàtica actual, els experts adverteixen que cada vegada hi haurà més incendis i seran més virulents, i que cal fomentar activitats que tornin a donar vida als boscos, per crear un mosaic de paisatges que actuïn com a tallafocs naturals. "Sigui provocat o fortuït, no es pot evitar que comenci un incendi, però sí que es pot actuar per evitar que les conseqüències siguin tan dramàtiques. Els boscos no són un problema, sinó que són la solució", recalca l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Eduard Plana.

S'acosta la recta final del mandat i l'equip d'Ada Colau vol deixar bonica la ciutat. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha explicat que Barcelona invertirà 40 milions d'euros per millorar la situació dels carrers de la ciutat. La principal aposta del consistori consisteix a plantar 1.500 arbres per evitar que quedin els forats de les voreres destinats a plantes (escocells) buits, però també es pretén millorar l'enllumenat de la ciutat per evitar punts foscos i renovar el paviment en certes zones de la ciutat. "Anirem cas a cas perquè tot encaixi", afirma Badia.