Nova polèmica de Nestlé relacionada amb l'alimentació infantil. Cinquanta anys després que s'iniciés el boicot contra el gegant suís per les seves agressives campanyes contra la llet materna –i favorables a la de fórmula– als països menys desenvolupats, un estudi demostra ara que la companyia inclou alts nivells de sucre en cereals i llet en pols que ven als països pobres. Una pràctica que no aplica a Europa i que, tal com denuncien diversos experts a l'informe, afavoreix l'addicció als dolços i contravé les directrius de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per prevenir l'obesitat i altres malalties cròniques.

La sequera impacta en el cistell de la compra? La resposta és ràpida: sí, i per això en alguns casos anar al supermercat continuarà sent un maldecap. La manca de pluges a Espanya (el 2022 va ser un dels anys més càlids), però també en altres zones del planeta, ha fet estralls en la producció d'alguns aliments bàsics, cosa que ha afectat directament els preus.

Com si acabés de començar un nou any, la rentrée escolar també comporta nous reptes i desitjos per al curs que s'inicia, com el de menjar bé, de manera saludable, amb àpats farcits d'energia i de ràpida execució. Ja forma part del mainstream alimentari, però paga la pena recordar que els cereals comercials, generalment plens de sucres afegits o, darrerament, edulcorants de tota mena, són la pitjor de les opcions en una dieta saludable, i almenys per als dies de cada dia. Un bon esmorzar ha d'incloure lactis, cereals integrals, fruita i greixos saludables o, dit d'una altra manera: llet, iogurt, formatge fresc, torrades, civada, peces de fruita de temporada, llavors, alvocat i oli d'oliva, entre altres. D'altra banda, és important recordar que l'obesitat a la infància és un fenomen cada cop més estès i que, segons unes dades de fa pocs dies de la investigadora Isabel María Blancas, de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, la meitat dels nens d'entre 6 i 16 anys pateixen obesitat i sobrepès, cosa que significa que en vint anys les xifres s'han duplicat. Per això és molt útil tenir a mà un seguit de receptes.

El líder dels mercenaris del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, ha reaparegut aquest dijous a Rússia, en concret a Sant Petersburg participant en la cimera de líders de l'Àfrica i Rússia presidida pel president rus, Vladímir Putin. Suposadament Prigojin havia negociat amb el Kremlin exiliar-se a Bielorússia després del cop d'estat fallit que va protagonitzar el 23 de juny. Aquest dijous, en canvi, s'ha fet pública a les xarxes una fotografia seva amb el cap de protocol de la presidència de República Centreafricana. El grup paramilitar liderat per Prigojin està present a molts països de l'Àfrica, entre ells la República Centreafricana, on ofereix els seus serveis a canvi de concessions mineres i altres acords econòmics. El cap dels Wagner també s'ha entrevistat a Sant Petersburg amb representants del Níger –el país que ha patit aquesta matinada un cop d'estat militar– i de Mali, on també té una forta presència i les seves tropes han estat acusades per l'ONU de cometre crims contra la humanitat.

El forner Jordi Morera, quarta generació de L’Espiga d’Or de Vilanova i la Geltrú, emprèn una nova etapa professional, ara com a pagès. Acaba d’adquirir Mas Torrat, als peus del massís del Garraf, en què conrearà vint hectàrees de cereals, que, més tard, collirà i moldrà al molí propi. En l'entrevista repassa els orígens en el forn familiar, que prové dels rebesavis, després d'haver estudiat el grau d'empresarials. És pare de tres fills, dues nenes i un nen, i ja pensa com serà ell quan traspassi el negoci a la nova generació, si és que voldran continuar-hi. Pensa que els deixarà fer, tal com van fer els seus pares amb ell. Ara bé, sense cotó fluix, perquè si la primera crítica la tens a casa, et fas més fort. Si més no, és la seva experiència. El 2017 va ser considerat el millor forner del món al ser reconegut amb el World Baker.

El sector del cereal català ja ha llançat el seu crit d’alarma. D’alarma extrema, perquè no s’ha evitat, per exemple, la paraula catàstrofe. Des d’Unió de Pagesos s’augura una pèrdua d’almenys el 80% dels sembrats, i si la xifra no és més alta és perquè a la Catalunya central o al Prepirineu tindrien un cert marge de millora si plogués en els pròxims dies. En canvi, la devastació als cultius de la plana de Lleida és gairebé absoluta, sense esperances de recuperació: més enllà que hagi desaparegut el color verd dels camps, bona part de les finques ja "estan rostides", en expressió dels seus propietaris.

Vsevolod Kozhemiako ha canviat els esquís pels rifles i els despatxos per blindats. Considerat un dels homes més rics d'Ucraïna, a diferència de molts altres homes de negocis del país, que des de la invasió russa del febrer del 2022 han buscat refugi a les seves segones residències en altres països d'Europa, ell no només s'ha quedat, sinó que està dedicant la seva fortuna a finançar un batalló integrat a les forces armades ucraïneses. "Sí, soc un empresari –va dir en una entrevista a la ràdio nord-americana NPR–, i ara soc el comandant d'una unitat militar a Ucraïna".

Les patronals dels fabricants de pinso per a animals i els comerciants de cereals han llançat un nou crit d'alarma per denunciar que estan patint "greus problemes de desabastiment" a Catalunya i l'Aragó i per advertir que "si no se soluciona immediatament" encara es dispararà més la inflació dels productes alimentaris i costarà més de trobar-los al mercat. Els problemes parteixen de les dificultats de trobar blat, un aliment indispensable per poder fabricar el pinso que mengen els animals, tant els que acaben a l'escorxador com els de companyia. Els motius d'aquest desabastiment són múltiples, però el principal, segons denuncien en una nota enviada als mitjans de comunicació, és "el conflicte laboral que hi ha al Port de Tarragona arran de la liberalització de l'estiba portuària", impulsada per la Unió Europea. Oficialment, no hi ha cap vaga convocada pels estibadors tarragonins, però hi ha diferents vaixells a l'espera de poder descarregar i alguns, fins i tot, haurien buscat altres ports on poder-ho fer.

Els mòbils intel·ligents, la pega superresistent, els cotxes elèctrics, les videotrucades: ¿en quin moment una novetat tecnològica et deixa de meravellar? ¿Quan t’acostumes tant a la seva presència que deixes de pensar-hi? ¿Quan apareix alguna cosa més nova i millor? ¿Quan t’oblides de com eren les coses abans?

Hi ha una dita al Pròxim Orient que és “fer alguna cosa a la libanesa” i en el cas del Razoni no es pot explicar millor. Després de més d'una setmana esperant que aquest vaixell, carregat amb 26.000 tones de blat de moro d'Ucraïna, desembarqués al port de Trípoli, finalment no ha arribat. El comprador del gra es va cansar d'esperar i va trencar el contracte de compravenda. Ara el Razoni està ancorat a alta mar, sense poder atracar en cap altre port, i busca un nou comprador per al seu carregament de gra, que tant va costar que sortís d'Ucraïna.

El vaixell Razoni, el primer a salpar des d'Ucraïna carregat de tones de cereals des de l'inici de la invasió russa, continua el seu llarg –i lent– camí cap al port de Beirut, al Líban. Aquest dimecres ha superat un punt clau: la inspecció al centre de coordinació instal·lat a la Universitat Nacional de la Defensa a Istanbul, que compta amb representants militars d'Ucraïna, Rússia i Turquia i amb observadors de l'ONU, i que hauran de passar totes les embarcacions que vulguin transportar gra ucraïnès. El Kremlin va posar de condició, abans de signar l'acord per alliberar els cereals d'Ucraïna, revisar cada embarcació –tant les que marxen com les que entren– per evitar que puguin transportar armament. Kíiv creu que només és una estratègia de Moscou per retardar encara més l'arribada del gra als països que el necessiten.

Aquest dilluns, a primeríssima hora del matí, s'ha fet realitat l'esperat corredor naval per exportar gra ucraïnès que, durant tants mesos, han negociat Kíiv i Moscou. El ministeri d'Infraestructures d'Ucraïna ha informat que un vaixell carregat amb 26.000 tones de cereals ha sortit des del port comercial d'Odessa, al mar Negre. És, doncs, la primera embarcació carregada de gra que aconsegueix salpar des de l'inici de la invasió russa, ara fa cinc mesos, i arriba després de l'acord signat fa dues setmanes a Turquia per Rússia i Ucraïna. El vaixell de càrrega, anomenat Razoni i amb bandera de Sierra Leone, es dirigeix al port de Trípoli, al Líban. Abans haurà de fer una parada a Istanbul –on s'ha establert el centre de control del procés– perquè les autoritats turques revisin la càrrega del vaixell, una condició que havia posat Moscou per reiniciar les exportacions.

El bombardeig sobre una presó de la zona controlada per Rússia a Donetsk, a l'est d'Ucraïna, ha matat aquest divendres desenes de presoners de guerra ucraïnesos. L'exèrcit rus acusa l'ucraïnès de l'atac, però Kíiv en nega l'autoria i acusa al seu torn les tropes russes. Segons el ministeri de Defensa rus, en el bombardeig han mort 40 persones i 75 més han resultat ferides. Les imatges de la tragèdia mostraven les restes d'un edifici ple de llits amb cossos carbonitzats, amb altres cossos alineats a terra i en lliteres militars.

Les autoritats ucraïneses han denunciat que les forces russes han atacat aquest dimarts a la matinada la regió d'Odessa i les instal·lacions portuàries de Mikolaiv, en plena preparació de la represa de les exportacions de cereals des dels ports ucraïnesos. "S'ha llançat un atac massiu amb míssils al sud d'Ucraïna des del mar Negre", ha informat l'alcalde de Mikolaiv, Oleksandr Senkevitx. Hores més tard, el ministeri de Defensa rus ha justificat els bombardejos assegurant que ha destruït vuit magatzems de míssils i d'armes d'artilleria de l'exèrcit ucraïnès.

Amb els mediadors, l’ONU i Turquia, desitjant que tot hagi quedat en un ensurt, aquest dissabte ha perillat per moments l’acord bilateral entre Rússia i Ucraïna per exportar 22 milions de tones de gra i evitar, així, una crisi alimentària mundial. Ni 12 hores després d’haver-se rubricat el pacte, dos míssils russos han colpejat el port d’Odessa, al sud d’Ucraïna. Un enclavament especialment important per a l’exportació de cereals perquè és una de les ciutats que més n’emmagatzema i un dels ports amb més capacitat del país. Per a Ucraïna el diagnòstic és clar: Rússia ha volgut “minar” l’acord atacant Odessa. El Kremlin, però, ha negat que els coets apuntessin magatzems de cereals i les Nacions Unides han optat per posar calma. L’ofensiva bèl·lica ha vingut precedida d’una escalada verbal de Kíiv, però tot apunta que només s’ha quedat en això perquè el govern ucraïnès admetia poc després que continuaven els treballs per exportar el gra.

L'actualitat europea i internacional ha tingut una setmana amb dues notícies que suposen un respir i una notícia que ha provocat un sospir d'angoixa. Les dues primeres són l'acord per desbloquejar la comercialització dels cereals ucraïnesos –un acord entre Moscou i Kíiv, amb mediació de l'ONU i Turquia, que caldrà veure com s'aplica: no serà fàcil– i la represa del subministrament parcial de gas rus a Europa a través del Nord Stream 1; també en aquest cas no cal fer-se gaires il·lusions perquè Putin, si li convé, pot tornar a tancar l'aixeta en qualsevol moment.

Ucraïna i Rússia han tancat aquest divendres un acord per posar fi al bloqueig als cereals. Els dos països s'han assegut a la taula de negociacions per crear un corredor al mar Negre, ara vigilat per les fragates russes, per fer arribar els cereals atrapats als ports i que no poden arribar als mercats globals sense ser atacats pels vaixells de Moscou. L'acord, que va fer un pas crucial la setmana passada, s'ha ratificat en una trobada a Istanbul, amb la mediació de Turquia i l'ONU. Per part de Rússia hi ha assistit el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, mentre que el govern ucraïnès ha estat representat pel ministre d'Infraestructures, Oleksandr Kubrakov, que han evitat coincidir a la taula a l'hora de signar el document.

Amb l’inici de la guerra a Ucraïna les exportacions de cereals es van aturar i van causar una escassetat generalitzada i un augment dels preus dels cereals. Per desbloquejar aquesta situació, Kíiv va establir fa poc més d’una setmana dues rutes d’exportació a través de Polònia i de Romania. Aquests corredors, però, ja estan encarant obstacles, principalment per la manca d’infraestructures en totes dues cadenes de subministrament. 

La invasió russa d'Ucraïna no només està provocant una crisi energètica en molts països europeus sinó que ja s'està ramificant en forma de crisi alimentària global. Rússia i Ucraïna produeixen el 12% de les calories conreades al món, bona part en forma de cereals com el blat o la civada. El preu d'aquests productes s'ha disparat a nivells rècord i, a més, les autoritats ucraïneses denuncien que Rússia manté bloquejats 22 milions de tones de cereals a Odessa, una quantitat d'aliments indispensable per a molts països de l'Àfrica, per exemple, que tem un escenari "catastròfic" en paraules del president de la Unió Africana, Macky Sall, si no s'aconsegueix fer-los arribar abans que caduquin. Per això, la Unió Europea treballa per obrir corredors solidaris per la via terrestre que permetin treure aquest gra del país envaït per les tropes de Vladímir Putin.