Continuen passant coses que no havien passat mai. És tanta la necessitat que Pedro Sánchez té dels vots de Junts que el president del govern espanyol ha demanat que l’entrevistin dos mitjans catalans, a les 8.30 h al programa de Jordi Basté a RAC1 i a les 9 al programa de Gemma Nierga a TVE. Tot i que l’entrevista de TVE s’ha emès simultàniament tot Espanya, Sánchez ha començat amb aquestes paraules: “Vull que els teleespectadors a Catalunya siguin molt conscients…”

Hi ha un independentisme essencial, el “bàsic”, diríem en termes comercials, que no veu altra manera d’assolir el seu primer principi, un Estat lliure i sobirà, que en la confrontació política amb Espanya. Amb el precedent històric d’Estat Català (1922) —com del primer Sinn Féin que el va inspirar (1917), independence first— han entomat pactismes tàctics i han transitat per diferents partits al llarg de la història, però se n’han anat decebent.

Si fos per Pedro Sánchez, la negociació del PSOE amb ERC i Junts en dues taules separades tindria els dies comptats. El president espanyol ha apostat aquest dilluns per unificar la negociació amb els dos partits independentistes en un sol espai, atès que en les dues bandes es parla sobre la resolució del conflicte polític. Ho ha dit en una entrevista a la Cadena SER on, tanmateix, ha admès que ni l'estat de les converses ni les posicions dels interlocutors permeten passar de dues taules a una. "Estem parlant de les mateixes qüestions, un problema polític amb el moment àlgid del 2017. M'agradaria que poguéssim arribar a un procés de negociació en què hi hagués ERC i Junts", ha dit Sánchez. Ara bé, tot seguit ha admès: "Ara és prematur i està molt verd". Per això ha dit, en aquest sentit, que d'entrada Esquerra i els juntaires no compartiran verificador, un rol que en el cas de Junts ha assumit el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955), que actuarà amb el suport de l'entitat suïssa Henry Dunant.

Avui és la ressaca de la sessió d’ahir al Senat, amb un protagonista, Pere Aragonès.

Més d'un centenar d'usuaris de diferents xarxes socials ataquen i desprestigien durant cinc anys una actriu fins al punt que diverses marques deixen de treballar amb ella. L'empresa OnBranding, especialitzada en reputació digital, determina que els comptes són falsos: es gestionen tots des d'una mateixa adreça IP, ubicada al Panamà. "Algú s'havia obsessionat amb un personatge que ella havia interpretat", explica Selva Orejón, fundadora de l'empresa. En les últimes eleccions del Barça apareixen del no-res prop de 3.000 comptes de Twitter que intervenen en la disputa entre els diferents candidats. Quan s'acaba el procés electoral deixen de piular. "Són usuaris fake, responen a la voluntat d'algú que vol influir: 3.000 persones no es posen d'acord de cop i volta per intervenir en un debat", assegura Marc Argemí, fundador de Sibilare, la consultora d'analítica i gestió de xarxes socials que detecta els usuaris falsos. Els dos casos tenen un element en comú que coincideix, a una escala molt diferent, amb el de la falsa periodista que ha intentat defensar el diputat de Junts Francesc de Dalmases a Twitter, Joana Masdeu. Aquest element en comú s'anomena astroturfing.

Fa un parell de diumenges escrivia que el principal repte d’ERC és demostrar la seva capacitat d’exercir el poder, i ara ja sabem que ho haurà de fer en les pitjors condicions, amb l’oposició fent pinya per demostrar la solitud d’Aragonès, amb Junts en peu de guerra; res que hagi de sorprendre els republicans, per molt que apel·lin a la crítica conjuntura econòmica. Qualsevol altra previsió hauria estat una tremenda ingenuïtat. ERC haurà de baixar al fang i prendre decisions complicades, triar mals menors i, sobretot, explicar-se molt bé, la qual cosa, per dir-ho suau, no és la seva especialitat.

1. Al·luvió. En política, com en gairebé tot a la vida, el principi de realitat hi fa més que nosaltres, perquè sempre acaba emergint pels forats que deixen les estructures organitzatives fruit de la vana pretensió de tenir-ho tot ben lligat. La crisi que viu l’independentisme en aquest moment és una crisi de Junts per Catalunya que evidentment genera ones que impacten en moltes direccions. En el fons, és la conseqüència d’un artefacte construït per acumulació que pretenia atrapar-ho tot i trontolla a l’hora d’avançar.

La coalició de govern a Catalunya penja d’un fil poques setmanes abans del debat de política general, que es pot convertir, en la pràctica, en una qüestió de confiança al president de la Generalitat. Junts per Catalunya (JxCat) està en ple procés de construcció interna i el pols sobre l’estratègia a seguir i sobre qui exerceix el lideratge en les estructures i la cúpula del partit està en marxa i s’ha intensificat en els últim dies.

"Potser Rufián no va pensar el que va dir, però el que va dir respon al que pensa: la batalla per l’hegemonia política a Catalunya passa per derrotar d’una vegada per totes Junts".