Primer es van endur la comptable i l'escriptora freelance. Després l'antiga tutora, llicenciada en literatura anglesa. I pocs dies més tard, la policia va anar a buscar l'editora. Les quatre noies detingudes eren amigues. Passaven el temps lliure a Pequín com molts joves curiosos i de mentalitat creativa: organitzant clubs de lectura, mirant pel·lícules i debatent sobre temes socials. Quan al novembre van esclatar les protestes contra la política de covid zero a la Xina, s'hi van sumar. Ara són unes de les primeres manifestants que se sap que han estat arrestades formalment.

Pequín s'ha convertit en una ciutat sense vida després d'eliminar les mesures estrictes de la política del covid zero. Els confinaments i les restriccions s'han aixecat, però la població respon amb por a l'onada de contagis. Els carrers estan buits i les compres massives de medicaments per tractar els símptomes del covid-19 han acabat amb les existències a les farmàcies. El trànsit és residual als habitualment congestionats carrers de la capital xinesa, al metro no hi ha passatgers i els centres comercials estan deserts. Tot i que botigues, bars i restaurants ja poden obrir lliurement, ara hi falten clients. La població opta per recloure's a casa amb l’objectiu de protegir-se del contagi o bé per superar la malaltia.

Les autoritats sanitàries de la Xina han anunciat un gir en la política de restriccions pel covid-19 després de les inèdites protestes de fa dues setmanes. A partir d'ara els positius asimptomàtics o amb símptomes lleus podran fer quarantena de set dies a casa, i no als centres on s'havien de recloure fins ara. La Comissió Nacional de Salut ha admès en un comunicat que la majoria dels casos no requereixen tractament especial, tota una declaració d'intencions, perquè per primer cop Pequín prepara la seva població per conviure amb la malaltia, allunyant-se de la política de covid zero, que pretenia suprimir la propagació del virus a còpia d'aïllar els infectats.

Els xinesos van ser els primers a patir el covid i sembla que seran els últims a superar-lo. A la tensió econòmica ocasionada per tres anys de tancaments intermitents s’hi suma ara un cert cansament pandèmic, que xoca amb la decisió de Xi Jinping de mantenir la política de covid zero.

A la Xina, les proves PCR per detectar el covid-19 s'han convertit en una pesada rutina per a la població, però l'obsessió per aturar qualsevol brot de coronavirus provoca situacions que freguen el ridícul. Per exemple, que peixos, mariscs i fins i tot cotxes exhibits a les fires no se salvin de ser testats i passar la prova del bastonet. Pequín porta fins a límits surrealistes la qüestionada estratègia per combatre el covid-19, que continua limitant la vida del país amb restriccions que, en bona part del món, ja no s'implementen.

La decisió política de mantenir l’estratègia del covid zero desaccelera l’economia de la Xina. Els bloquejos continuats de ciutats i els llargs confinaments afecten les cadenes de producció i la logística i tensionen el comerç mundial. Tot i que els indicadors econòmics del maig han millorat lleugerament, la recuperació econòmica continuarà sent fràgil fins que desaparegui l’amenaça de restriccions i paralitzacions parcials de l’activitat provocades per la lluita contra els brots d’òmicron.