Xina
Internacional  /  Àsia 28/11/2022

Paranoia pel covid-19 i el pes d'internet: cinc claus per entendre les protestes a la Xina

Diversos analistes destaquen la mobilització estudiantil universitària a totes les grans ciutats

5 min
Una imatge de les protestes d'aquest cap de setmana a Pequín: els manifestants mostren fulls en blanc.

BarcelonaDes de divendres, una onada de protestes s'ha estès per diverses ciutats de la Xina, provocada per la mort de deu persones en un incendi en un edifici a la localitat d'Urumqi, a Xinjiang. Bona part de la regió havia estat bloquejada en el marc de la draconiana política de covid zero durant més de tres mesos i la gent ha fet responsable dels morts el govern de Pequín. Hi ha hagut protestes a les grans ciutats, com Pequín, Xangai i Chengdu, així com en desenes de campus universitaris, amb alguns enfrontaments amb la policia. Els manifestants han reclamat la fi dels confinaments, i alguns grups han denunciat la censura i han reclamat drets democràtics i la fi del govern de Xi Jinping, que acaba de començar un històric tercer mandat amb poders reforçats. A Xangai s'han produït almenys dues detencions i la policia ha blindat i extremat aquest dilluns els controls a les zones de diverses ciutats on s'havien fet les protestes per evitar-ne de noves. L'ARA ha parlat amb experts de referència per valorar la dimensió d'aquestes protestes i el seu significat.

Per què una política tan restrictiva davant el covid-19?

Tres anys després que es detectés a Wuhan el nou coronavirus que va desencadenar la pandèmia de covid-19, les autoritats xineses continuen sotmetent la població a les mesures draconianes de confinament dels primers mesos, que la resta del món ha abandonat, en l'anomenada política de covid zero. Per a Daniel Gomà, professor de la Universitat de Cantàbria, "la Xina és una olla de pressió". "Sorprenia que no hi hagués més protestes, perquè la política de covid zero ha sigut sagnant: hem llegit casos de ciutats on no deixaven ni passar els bombers quan hi havia un incendi, o el cas d'un nen discapacitat que va morir de fam perquè van obligar el seu pare, que era vidu, a ingressar en un hospital", diu.

La política nacionalista del govern xinès li va portar a apostar per la seva pròpia vacuna, que s'ha revelat menys eficaç que les altres, per protegir la gent dels efectes més greus del virus. Les vacunes xineses són menys efectives, cosa que Pequín no ha volgut admetre, i a més es va prioritzar administrar-les a la població en edat laboral, precisament per preservar l'economia, de manera que la gent gran està més desprotegida. Per a Manel Ollé, professor d'estudis xinesos de la UPF, "el més difícil per al règim és com gestionar ara la variant òmicron, que com a tot arreu està disparant els contagis: com que no han apostat per una vacunació massiva i la gent que ha estat vacunada ha rebut una dosi menys efectiva, han de continuar amb els confinaments, i això té un impacte econòmic i psicològic brutal".

Les protestes són inèdites?

No i sí. A la Xina és habitual veure protestes en l'àmbit local, per temes laborals, mediambientals o de condicions de vida, i també havíem vist protestes per les estrictes mesures de covid zero. "El govern de Pequín va deixar d'oferir estadístiques de protestes fa anys, quan es van superar les 100.000 anuals, és a dir, més de 400 diàries", recorda Rafael Bueno, director de política, societat i educació de Casa Àsia. Fins ara el lema del model xinès era desenvolupament econòmic a costa de llibertats. "La gent s'està adonant de l'elevat preu que han de pagar pel desenvolupament econòmic: hi ha hagut una transformació econòmica i social i ha sorgit una classe mitjana, però en tres anys de restriccions draconianes han perdut els petits espais de llibertat que havien aconseguit", afegeix Bueno. Per a Gomà, "de comunista el partit al govern xinès només en té el nom: és un model neoliberal radical –com veiem clarament, per exemple, amb la sanitat, el cost de la vida no deixa de créixer i es continua arrossegant la corrupció".

Tot plegat arriba en un moment políticament sensible, quan Xi Jinping acaba d'assegurar-se el tercer mandat, amb poders reforçats, que va escenificar a l'últim congrés del Partit Comunista. "Ara el poder està visiblement centralitzat en la figura de Xi, i el fet que els manifestants el critiquin directament dona una dimensió diferent de les protestes, que mostren un descontentament més enllà de les restriccions i demanen llibertat d'expressió i el dret de criticar", apunta Ollé.

Qui està sortint al carrer?

El més significatiu és l'entrada en escena dels estudiants universitaris i el fet que les protestes s'hagin fet de manera coordinada en les grans ciutats del país. "Estan sortint les classes mitjanes urbanes i això és lògic, perquè ja fa anys que la Xina ha deixat de ser un país rural. "També és una resposta a les creixents bretxes de desigualtat i, com també passa en el moviment de protesta a l'Iran, trobem al capdavant de la protesta universitària moltes dones", explica Bueno. Per a Ollé, és significativa la participació del moviment estudiantil universitari, perquè els campus són "espais molt controlats pel règim". Gomà destaca l'impacte de les restriccions sobre un jovent que s'havia acostumat a viatjar dins i fora del país i que sap què passa al món gràcies a les xarxes socials.

És significatiu també que el règim no hagi aconseguit silenciar del tot les protestes a les xarxes socials. Els analistes ho expliquen de dues maneres. Per a Manel Ollé, "això pot no ser casual, i reflectiria l'oposició a Xi d'alguns sectors del partit, com va passar en el cas de Tiananmen, en què un sector més reformista va estar a favor de la protesta, almenys a l'inici". Bueno, en canvi, diu que "els xinesos són els que fan els softwares per saltar-se la censura que utilitzen els manifestants a l'Iran: no es poden censurar les xarxes en el país del món que té més milions de persones connectades".

Com ha respost fins ara el règim?

La resposta del règim xinès fins ara ha estat de perfil baix, amb detencions i bloquejos policials però sense una repressió sagnant, precisament per evitar un efecte multiplicador. "Han adoptat una estratègia de detencions, una mica per deixar escapar la pressió i esperar que tot plegat es dissipi", afegeix Ollé. Per a Gomà, "la política dels últims trenta anys a la Xina ha estat d'obertura econòmica sense obertura política, i ara és lògic que els sectors resultants d'aquest desenvolupament econòmic reclamin llibertats". Els analistes, però, coincideixen en mostrar-se prudents davant l'evolució futura que puguin tenir aquestes protestes i la seva capacitat d'acabar forçant un canvi de règim.

Es pot comparar amb Tiananmen?

La massacre de l'emblemàtica plaça central de Pequín, el 1989, quan els estudiants van sortir al carrer en ple esfondrament de l'URSS a reclamar llibertats, es va donar en un context molt diferent. "L'URSS, que era el país fort del bloc socialista, s'estava obrint a les reformes de Gorbatxov. Ara el que veiem són protestes contra unes polítiques restrictives que són surrealistes". En tot cas queda clar que passi el que passi a la Xina en els pròxims dies o setmanes, no podrà ser silenciat com va passar fa 33 anys, quan després de la icònica imatge d'un jove aturant una filera de tancs tots els llums de la plaça es van apagar de cop.

stats