Després que Ada Colau confirmés al maig que optaria al seu tercer mandat a Barcelona, quedava la incògnita de si alguns dels regidors que l'han acompanyat durant aquests vuit anys al consistori també consultarien les bases del partit per poder fer un mandat més dels dos que estableix el codi ètic del partit. En la mateixa situació que l'alcaldessa hi havia l'actual regidor de Transició Ecològica, Eloi Badia, la tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz. I els dos primers ja han fet públic avui que no activaran el mecanisme per continuar un mandat més a l'Ajuntament. Badia ho ha anunciat en una entrevista a El Diario, on assegura que pren la decisió perquè serà pare i vol abaixar el ritme, mentre que Pérez ha explicat que tenia clar que no ocuparia el càrrec durant més de dos mandats. "Mai em vaig imaginar passar més de vuit anys dedicada a la política institucional", explica en una entrevista a Crític.

S'estima que el 13% de la població adulta de Barcelona té cura d'algú altre, sigui de manera professional o en l'àmbit familiar: unes 355.000 persones, sobretot dones, que fan una feina que implica molta dedicació (total, en alguns casos) i poca visibilitat. Per intentar donar xarxa i reconeixement a aquestes veïnes, l'Ajuntament ha anunciat la posada en marxa d'un carnet que reconeix les cuidadores i els ofereix assessorament i accés a serveis, com ara un número de telèfon 24 hores on rebre suport emocional o accés a un programa específic d'orientació en funció del tipus de cura que presten, que inicialment se centrarà en l'Alzheimer (amb el suport de l'Associació de Familiars amb malalts d’Alzheimer de Barcelona) i el càncer (amb l'Associació Contra el Càncer). El contacte amb aquestes entitats també ha de permetre poder donar un respir a qui cuida, i que en alguna ocasió pugui deixar la persona de qui té cura en mans de voluntaris amb els quals ja hagi establert relació.

L'Ajuntament de Barcelona està més que orgullós de la feina que ha fet fins ara la seva unitat antidesnonaments, la SIPHO. Segons remarca, aquesta unitat, gràcies al suport dels moviments veïnals, aconsegueix que nou de cada deu desnonaments de què tenen constància es frenin, però considera que necessita moltes més mans per poder reforçar la mediació i evitar que la comitiva judicial arribi a presentar-se a les portes de famílies vulnerables. Si fins ara la unitat tenia 16 professionals, aquest any se n'hi afegiran 30 més per arribar als 46, la majoria destinats a trepitjar carrer però també a un equip jurídic pensat específicament per negociar amb jutjats. L'ampliació d'efectius també persegueix que cada família pugui tenir un professional de referència i suposa passar d'una inversió municipal anual de 700.000 euros a l'any a una de 2,5 milions. El nou contracte, que s'adjudicarà l'últim trimestre d'aquest any, tindrà una dotació de cinc milions d'euros, serà vàlid per a dos anys i podrà prorrogar-se durant dos anys més.

Barcelona va posar en marxa el 2017 una prova pilot de renda mínima a escala local amb 952 famílies que viuen en una situació de molta precarietat als barris de l'Eix Besòs i que, durant dos anys, van rebre un ingrés fix mensual d'entre 400 i 525 euros. El govern de Colau va llançar el projecte, que comptava amb finançament de la Unió Europea, com un experiment social per veure si aquest tipus d'ajudes contribueixen a combatre la pobresa i, també, per determinar si funcionen millor si la família que les rep té com a condicionant haver de participar en un programa d'inserció laboral o no. Les conclusions que ha presentat aquest dimecres l'Ajuntament, més d'un any després del final de la prova, són molt positives a l'hora de valorar la millora de qualitat de vida dels participants, tot i que es detecten pocs canvis en funció de la modalitat de renda. Sí que s'apunta que la percepció de rendes condicionades a determinades polítiques actives o comunitàries dona millors resultats de satisfacció, possiblement perquè els receptors veuen reforçades les seves relacions socials.