Cada foto oblidada en una paret, cada peça de roba apilada en cel·les buides, cada veu que repeteix el nom d’un desaparegut, recorda que Síria continua marcada per les absències. Un any després de la caiguda de Bashar al-Assad, l’alliberament de les presons va obrir un capítol d’esperança, però també va deixar al descobert la magnitud dels crims del règim enderrocat. La justícia, el reconeixement i la reparació encara semblen llunyans.

Una flor com un pintallavis rosat en un rostre sense maquillar. Així ressalta el color de la rosa damascena quan floreix al bell mig del desert. A Qaldoun al-Marah —o, simplement, Al-Marah—, un poble de cinc mil habitants a cinquanta quilòmetres al nord de Damasc, es cultiva, entre mitjans de maig i principis de juny, una de les varietats més antigues del món: la “reina de les roses”, com l’anomena la família Bitar. Aquesta família és una de les principals recol·lectores de la rosa damascena a Síria. El seu perfum, intens, gairebé embriagador, atura el temps. Aquí, on la terra és dura i el cel gairebé mai s’ennuvola, és on “millor creix”, diuen.

"Veus res en aquella casa?". És la pregunta que el comandant Kobani de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) ens deixa anar mentre ens apropem a un conjunt de dues cases aïllades enmig del desert. No hi ha ningú en tot el camí que ens en separa. Aturem el cotxe i, de sobte, apareixen dos soldats, mudats de camuflatge, que ens indiquen que anem cap a l'interior. A dins ens rep un grup més nombrós, perfectament equipats amb un uniforme verd fosc militar.

Han passat sis mesos des de la caiguda de Bashar al-Assad i Síria continua atrapada entre l’esperança i el col·lapse. Ahmad al-Sharaa, exlíder de la milícia d'Hayat Tahrir al-Sham, encapçala ara un govern provisional que intenta donar estabilitat a un país devastat. Tot i que no té legitimitat constitucional, compta amb un cert suport internacional i ha enfocat els seus esforços en trencar l’aïllament diplomàtic i atreure inversions per impulsar la reconstrucció.

Un degoteig constant de famílies sirianes desborda el riu Nahr al-Kabir, la frontera natural entre la costa siriana i el nord del Líban. Exhausts després de diverses jornades a peu per esquivar els punts de control imposats fa una setmana per les forces de seguretat, travessen per les zones on el nivell de l'aigua és més baix, i fugen de la violència sectària perpetrada per milícies radicals islàmiques contra la minoria alauita, a la qual pertanyia la dinastia Al-Assad.

Més de 100 persones han mort en els últims dies en enfrontaments entre les forces de seguretat sirianes i milícies lleials a l'expresident Bashar al-Assad a la regió costanera del país, on s'ha establert un toc de queda a Latakia i Tartús a causa de la intensitat dels combats, segons va informar ahir l'Observatori Sirià de Drets Humans.

L'any 2015 la periodista francoiraniana Delphine Minoui, que durant 25 anys ha cobert els conflictes de l'Orient Mitjà, va descobrir a través de Facebook una història fascinant que "simbolitzava la revolució pacífica siriana", els que es van quedar a defensar el país després de la Primavera Àrab del 2011. Una colla de joves de Darayya, una ciutat a prop de Damasc, s'havien dedicat a recollir llibres prohibits de les cases bombardejades i havien creat una biblioteca clandestina amb textos que el règim havia censurat. "Havíem oblidat els veritables resistents de la revolució i aquesta història permetia posar humanitat contra les bombes del Daesh", diu Minoui, que en va escriure el llibre Els contrabandistes de llibres de Darayya (Editions du Seuil).

L’exèrcit israelià va aprofitar la situació de caos provocada per la caiguda del règim del dictador Bashar al-Assad per ampliar la seva ocupació del territori dels Alts del Golan, iniciada arran de la guerra àrabo-israeliana de 1967. En total, es tracta d’una zona de més de 300 quilòmetres quadrats. En la franja septentrional, al voltant de la ciutat de Quneitra, es compten set pobles recentment ocupats. En converses amb una vintena dels seus habitants, són constants les queixes per una ocupació que, com la del 1967, representa una violació flagrant de la legalitat internacional.

Nour Salameh va néixer a Homs, però pràcticament tota la vida l’ha passat a Damasc, on treballava a la ràdio i a l’agència estatal de notícies de Síria. El 2011 va decidir marxar per no formar part de la propaganda de Bashar al-Assad, i va exiliar-se a Catalunya, on va doctorar-se en història a la Universitat Rovira i Virgili. A més d'activista pels drets humans, Salameh ha treballat a l’Institut Europeu de la Mediterrània en el programa d’igualtat de gènere, imparteix classes al Màster d’Estudis Àrabs Contemporanis de la Universitat Autònoma de Barcelona i és membre de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

En una base militar fortificada als afores de la ciutat de Hasaka, l’ARA es troba amb Mazloum Abdi (Kobani, 1967), comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). L’amenaça d’una imminent operació militar turca sobre el Kurdistan sirià i el futur polític de Síria centren la conversa.

L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, l'ACNUR, ha xifrat aquest dimarts en prop d'un milió els refugiats sirians que estima que tornaran a Síria entre el gener i el juny del 2025, dels sis milions que han fugit de la guerra els últims tretze anys. Però l'agència per als refugiats també ha advertit que, des que els rebels van prendre el control del país, milers de persones han fugit de Síria per por a represàlies de les noves autoritats. L'escenari que s'obre a Síria amb la caiguda del règim planteja la incògnita de què passarà amb els milions de refugiats sirians que encara hi ha escampats pel món, i que molts països s'han afanyat a intentar retornar, aprofitant la nova conjuntura i impulsats pels discursos de l'extrema dreta europea.

"L'expansió dels assentaments d'Israel és alarmant i és contrària al dret internacional". Amb aquesta duresa les Nacions Unides condemnaven la decisió del gabinet del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d'establir nous assentaments a Cisjordània aquest agost. La política expansiva d'Israel no és cap secret i l'executiu de Netanyahu n'ha fet gala per la via legal –donant llum verda a nous assentaments–, amb confiscacions de terres per ampliar el control de Cisjordània, i donant carta blanca als colons per actuar amb violència amb els palestins, segons han documentat l’ONU i grups de drets humans. Ara Síria s'ha convertit en l'últim escenari de l'expansionisme israelià.

Aprofitant el desordre que ha provocat el col·lapse del règim de Baixar al-Assad i l’obertura d’un procés de transició a Síria, Israel ha llançat una campanya militar contra el país per terra, mar i aire que està destruint gran part dels recursos i de les instal·lacions del seu extint exèrcit. Tel-Aviv afirma que l’ofensiva, que s’ha intensificat des de la nit de dilluns, és temporal i té per objectiu evitar l’enfortiment de grups hostils i colpejar interessos de l’Iran i de Hezbollah.

Les banderes amb tres estrelles de la revolució siriana i les palestines han trencat el fred a la plaça Catalunya de Barcelona, aquest diumenge. Desenes de sirians i sirianes celebraven de manera improvisada la imprevista caiguda de Bashar al-Assad i la fi de 54 anys de dictadura en una convocatòria espontània com les que s'han vist arreu d'Europa. Mabrouk [enhorabona] era la paraula més repetida, entre abraçades i llàgrimes d'emoció.

Després de mesos de guerra, Israel ha aconseguit doblegar la resistència sunnita a la Franja de Gaza i la resistència xiïta al Líban, el Iemen i l’Iran. Ara li arriba el torn a Síria, un país volàtil, administrat en la major part del seu territori, de vegades només nominalment, per un govern dirigit des de Damasc per un president alauita, una petita branca del xiisme.

Els rebels islamistes han entrat aquest matí a Alep, al nord-est de Síria, i han pres el control de tota la ciutat en un ràpid assalt, en el quart dia de l'ofensiva sorpresa que van iniciar des d'Idlib. Vuit anys després que les forces lleials a Damasc prenguessin el control de la segona ciutat més important del país, les milícies islamistes han aconseguit sacsejar les línies de front que havien quedat congelades per l'estancament del conflicte des del 2020.

Síria viu la revifada de la guerra més destacable des del 2020. Diversos grups de rebels han llançat una ofensiva en què han capturat diverses localitats de les forces de Bashar al-Assad a prop d'Alep, al nord-est de Síria. Imatges a les xarxes socials mostren combatents enfilats sobre vehicles 4x4 passejant-se armats pels carrers. Alguns analistes militars apunten que es tractaria de la resposta als atacs aeris del règim d'al-Assad a la regió d'Idlib.

Un tribunal dels Estats Units ha condemnat aquest divendres a cadena perpètua un dels terroristes més notoris dels darrers anys pel seu paper en el segrest i assassinat d'ostatges a Síria. El Shafee Elsheikh, de 34 anys, que es va criar a Londres, formava part d'una cèl·lula terrorista de l'Estat Islàmic coneguda com The Beatles, pel seu accent anglès britànic i per les pallisses als seus presoners. En formaven part tres homes més. Elsheikh va ser declarat culpable a l'abril de conspiració pel segrest i assassinat i de donar suport a una organització terrorista. Aquest divendres s'han complert vuit anys d'un dels seus crims més cruels, el del periodista nord-americà James Foley. L'execució va ser difosa a les xarxes socials.