La nova fractura de Síria: màxima tensió entre el nou govern i els kurds

BeirutLa violència ha tornat a esclatar aquesta setmana a Síria quan un soldat va morir en enfrontaments amb les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), liderades per kurds, a la província d'Alep, segons va informar el ministeri de Defensa a través de mitjans estatals. L'incident revifa els dubtes sobre l'acord d'integració signat al març entre les FDS i el govern interí, concebut per tancar fissures a la Síria posterior a Al-Assad.

Aquest pacte, celebrat amb prou feines fa uns mesos, preveia la incorporació de les institucions autònomes kurdes a l'exèrcit nacional i a l'administració central. Incloïa el control d'infraestructures estratègiques com aeroports, passos fronterers, camps de petroli i gas, així com el reconeixement de drets culturals i polítics kurds. No obstant això, els seus termes contenien ambigüitats clau: les FDS insistien a integrar-se com a bloc, mentre que Damasc exigia l'allistament individual, una contradicció sense resoldre que en continua bloquejant la implementació.

Avui aquest fràgil acord penja d'un fil. Damasc es va retirar formalment de les pròximes converses de París amb les FDS, al·legant que una conferència celebrada a la ciutat d'Al-Hasakah organitzada per líders kurds i a la qual van assistir destacats dirigents drusos i alauites violava el pacte i servia de pretext per convidar a la ingerència estrangera. La conferència va concloure amb una crida a una “Constitució democràtica que estableixi un estat descentralitzat” i garanteixi una representació justa per a totes les comunitats ètniques i religioses de Síria.

Per a l'analista Anthony Zelimeh, del Beirut Arab Research Institute, la presència d'aquestes minories és “una estratègia deliberada per donar més legitimitat a la proposta de descentralització i desafiar la postura de Damasc”. A la capital, el gest va ser percebut com una amenaça a la unitat del país. El ministeri de Defensa va condemnar les accions de les FDS i va advertir que la fustigació contínua contra tropes governamentals tindria conseqüències. Les FDS, per part seva, van acusar faccions que tenien el suport de Damasc de perpetrar més de 22 atacs al nord-est, un cicle d'hostilitats que erosiona la confiança.

El desafiament al control central no es limita al nord. A la província de majoria drusa de Suwayda, les tensions sectàries i polítiques van derivar el juliol en enfrontaments armats entre faccions rivals i forces lleials al govern, amb un balanç de més de mil morts. Setmanes després, líders comunitaris van mediar un alto el foc que, encara que va reduir la intensitat de la violència, continua sent precari, amb escaramusses esporàdiques i l'absència d'una autoritat estatal efectiva, que il·lustren la incapacitat de Damasc per imposar ordre en regions perifèriques.

Damasc, entre Ankara i Washington

La dimensió internacional afegeix una altra capa de risc. Turquia, aliat clau del govern interí, rebutja qualsevol avenç cap a la descentralització, que considera una amenaça per a la integritat territorial de Síria i una continuïtat orgànica amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la històrica guerrilla kurda. El juliol el PKK va anunciar l'inici d'un procés de desarmament. Ankara el va presentar com una oportunitat per rebaixar tensions, però va advertir que una descentralització a Síria que consolidi les FDS/YPG podria fer descarrilar aquest procés. La percepció turca és que, malgrat el desarmament del PKK, subsisteix una armadura militar afí a l'altre costat de la frontera.

En paral·lel, Washington camina per una corda fluixa diplomàtica. D'una banda, manté el suport a les FDS en la lluita contra cèl·lules residuals de l'ISIS (Estat Islàmic), però també reforça contactes amb Damasc per afavorir una transició controlada i evitar xocs directes. Amb tot, aquest equilibri alimenta recels en tots dos bàndols. Els kurds temen quedar reduïts a moneda de canvi amb Turquia, mentre que Damasc recela de qualsevol fórmula que legitimi estructures autònomes al nord-est.

El risc d'una nova escalada és evident. Com assenyala Zelimeh, la dinàmica actual “podria precipitar Síria cap a un nou conflicte intern més ràpid que en qualsevol altre moment des de la caiguda d'Al-Assad”. D'un costat, un govern interí que pretén restaurar l'autoritat central en un context d'institucions afeblides; de l'altre, administracions kurdes consolidades i cada vegada més decidides a reclamar un paper formal en el futur polític del país.

Síria es troba en una cruïlla. L'acord d'integració, que en el seu moment es va presentar com a via per a la unitat, es desfila entre noves violències i maniobres polítiques. Les qüestions clau de com unificar comandaments, garantir els drets de les minories i repartir el poder continuen sense resposta. La fragilitat d'aquest pacte podria desembocar en la mateixa fragmentació que pretenia evitar.