L’Estat Islàmic reneix a la Síria post Al-Assad

DamascQuan el 22 de juny, un atemptat suïcida va sacsejar la comunitat cristiana de Síria, la majoria d’experts van assenyalar de seguida l’Estat Islàmic (EI) –també conegut per les sigles ISIS, en anglès–. Un terrorista suïcida va entrar a l’església de Sant Elies, al barri de Dweila, al centre històric de Damasc. Després de disparar indiscriminadament contra els fidels que assistien a la missa, va fer explotar un cinturó d’explosius, que va causar la mort de 26 persones i en va ferir més de 50. 

Quatre dies després, el mobiliari danyat per l’explosió s’amuntegava davant la porta de l’església. A l'interior, els vidres estaven trencats, i els danys al sostre i a les parets donaven una idea de la violència de la deflagració. “L’església estava plena, hi devia haver uns 300 fidels quan va arribar el terrorista”, explicava el pare Romanos. L'endemà de l’atac, el govern va informar de l’arrest d’una cèl·lula de l’EI als afores de Damasc formada per set persones, entre elles un còmplice del terrorista que va cometre l’atac. Tanmateix, el fet que un grup poc conegut anomenat Saraya Ansar al-Sunna reivindiqués l’atemptat, ha sembrat els dubtes sobre l’autoria.

Charles Lister, expert en seguretat especialitzat en Síria, considera que és molt probable que tots dos grups estiguin vinculats. “Tant si Ansar al-Sunna està integrada a l'EI com si no, s’encamina cap aquesta direcció. Els seus atacs [contra les minories] s’alineen amb el que vol aconseguir l'EI”, va escriure Lister a X. 

Després d'haver vist la seva infraestructura reduïda a la mínima expressió arran de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, ja feia setmanes que l’EI havia donat senyals d'estar-se recuperant amb diversos atemptats d'una sofisticació creixent en diferents punts de Síria. Ara bé, l’organització, que fa una dècada va arribar a controlar una àmplia franja de territori entre Síria i l'Iraq que va batejar com a califat, Síria encara és una ombra del que va ser.

Segons les dades de Lister, el grup va cometre una mitjana de 54 atacs mensuals durant el 2024, mentre que des de principis d'any, s'han reduït a un centenar. Ara bé, des del mes de gener, s'ha registrat un augment progressiu dels atemptats. Només durant l’últim mes i mig, i sense comptar l’atac a l’església, l'organització jihadista ha perpetrat vuit atacs amb explosius, un d'ells un potent cotxe bomba situat a una comissaria de policia.

“És cert que les dades mostren una major activitat de l’EI, però soc escèptic respecte a la seva capacitat de poder imposar el control a determinades franges del territori sirià”, comenta Orwa Ajjoub, expert en jihadisme sirià. Per evitar aquests escenaris, de moment Trump no ha complert la seva promesa de retirar les tropes estatunidenques del nord-est del país, encarregades de dur a terme missions antiterroristes, per bé que sí que n'ha reduït el nombre a la meitat, un miler aproximadament. 

El descens dels atemptats a principis d’any s’explica per la intensificació de les operacions antiterroristes de la coalició internacional liderada pels EUA una vegada l'exèrcit d'Al-Assad es va haver retirat de la zona desèrtica del centre del país, principal refugi dels jihadistes. A més, Lister sosté que el col·lapse de la dictadura d'Al-Assad va sumir l'organització terrorista en el desconcert. 

"Excessiva moderació" del nou president

Un antic dirigent del grup, conegut aleshores com Al-Julani i ara com Ahmed al-Sharaa, és el nou president del país. Tot i això, les relacions amb la seva antiga milícia no són precisament bones. En els últims mesos es van evitar una dotzena d’atacs amb el treball conjunt de les forces de seguretat sirianes i diversos països de la regió, a més dels EUA. 

Precisament, l'acostament d'Al-Sharaa a alguns països occidentals considerats arxienemics del jihadisme ha obert una oportunitat de creixement per a l'EI. Després de la trobada entre el líder sirià i el president dels EUA, Donald Trump, l'òrgan de propaganda de l'EI va qualificar Al-Sharaa d'“apòstata” i va instar els seus seguidors a combatre el nou règim polític.

Un grup al qual podrien llançar amb èxit les seves xarxes de captació és el dels antics combatents islamistes radicals aliats d'HTS, la milícia que el 2017 Al-Sharaa va crear després de desvincular-se d'Al-Qaeda. Dins d'algunes d'aquestes milícies hi ha malestar per “l'excessiva moderació” del president sirià. L'enviat de Washington a Síria, Tom Barrack, ha arribat fins i tot a expressar el seu temor davant d'un possible assassinat del president sirià. 

Entre aquests excombatents, hi figuren uns 4.000 de nacionalitat estrangera que Al-Sharaa vol incorporar al nou exèrcit sirià, cosa que ha aixecat moltes crítiques entre la societat civil de Síria. Un exemple més de la dificultat dels equilibris complexos que ha de fer el nou president entre les peticions dels seus aliats occidentals, de la societat civil siriana i dels combatents islamistes que el van ajudar a pujar al poder.

“Pot ser que alguns veterans estrangers es passin a l’Estat Islàmic, però no crec que ho facin en grup justament ara que han aconseguit tocar poder. A més, els interessa tenir una bona relació amb el govern perquè els doni la nacionalitat i no els deporti als seus països d’origen”, comenta Ajjoub.