Per què ha tornat a esclatar la violència a Síria?
Els kurds aconsegueixen una fràgil aliança amb el nou govern sirià després de l'onada de violència sectària
BeirutLa transició política a Síria, després de caiguda de Bashar al-Assad el desembre passat, ha desembocat en una espiral de violència que posa a prova el nou govern interí d'Ahmed al-Sharaa. Tot i les promeses d'estabilitat i de reconciliació, l'onada recent de matances contra la comunitat alauita ha exposat la incapacitat del règim per garantir la seguretat i el control efectiu del país. Les milícies que van contribuir a enderrocar Assad, lluny de desmobilitzar-se, han actuat amb impunitat als territoris sota el seu domini i han comès crims que han causat més de 1.300 morts i el desplaçament de milers de persones.
Els atacs s'han centrat a les regions costaneres, bastions històrics de l'alauisme, lleials a l'antic règim, on la Brigada Suleiman Xah i la Divisió Al-Hamza han executat civils per motius sectaris, mentre que les forces de seguretat del nou govern han mirat cap a una altra banda o, en alguns casos, han participat directament en la repressió. Tot i la gravetat dels fets, la resposta del president interí ha estat tèbia. Al-Sharaa ha anunciat la formació d'un comitè per investigar les matances i ha promès castigar-ne els responsables, però els dubtes sobre la imparcialitat d'aquesta iniciativa han generat escepticisme dins i fora del país.
La violència sectària continua sent una amenaça per a l'estabilitat de Síria. La concessió d'amnisties a soldats de l'antic règim ha generat tensió dins les files de la nova administració, on els sectors més radicals veuen el gest com una traïció i han decidit fer justícia pel seu compte.
"Al-Sharaa està atrapat entre dos focs", adverteix Michel Touma, expert de la Universitat Americana de Beirut. "D'una banda, els més radicals de les seves pròpies files, que reneguen de l'amnistia, i, de l'altra, aquells que realment volen girar full". Per Touma, aquesta situació impedeix “qualsevol esforç seriós de reconciliació perquè les comunitats alauites i altres minories no veuen el nou règim com una garantia de seguretat".
La violència ha tingut un impacte terrible en la població civil. Milers d'alauites han fugit de la costa siriana cap al nord del Líban, buscant refugi en condicions extremadament precàries. Aquesta crisi humanitària no només agreuja la ja delicada situació a Síria, sinó que també genera tensió al país veí, que tem que el conflicte sectari sirià es traslladi al seu territori. Si Al-Sharaa no aconsegueix consolidar el control complet sobre les milícies i desarmar les faccions que continuen operant al marge de l'autoritat, la seva administració corre el risc de convertir-se en un actor més dins el caos sirià.
Els kurds, un paper clau
En aquest context, el nou govern ha anunciat un acord amb les Forces Democràtiques de Síria (FDS) que podria interpretar-se com un intent de projectar estabilitat enmig del caos. El pacte entre Al-Sharaa i les FDS, que han decidit integrar les seves forces armades dins l'exèrcit sirià i incorporar-se també a les estructures institucionals sirianes, atorga al govern central el control del nord-est del país i podria incloure passos fronterers clau i els jaciments de gas i petroli.
La integració de les FDS a l'exèrcit sirià suposa la desaparició d'un dels darrers bastions d'autonomia kurda a Síria, cosa que el règim busca per consolidar la seva autoritat. Però aquest moviment no resol l'amenaça que representen altres milícies, que continuen operant al marge de l'estat. El paper dels kurds en aquest nou escenari és clau. Durant anys, les FDS, amb el suport dels Estats Units, van consolidar el control al nord-est del país, establint un model d'autogovern basat en estructures descentralitzades. Que s'incorporin a l'exèrcit representa tant una oportunitat com un risc. D'una banda, formalitza el seu paper dins l'estat, atorgant-los un cert grau de reconeixement. De l'altra, els sotmet a l'autoritat d'un règim que, en el futur, podria revocar els drets adquirits o marginar les seves aspiracions polítiques.
A més, el pacte amb les FDS té implicacions internacionals. Turquia, que veu aquesta milícia com una extensió del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), ha expressat el descontentament. Tot i que Abdullah Öcalan, líder del PKK, ha cridat recentment al desarmament, Ankara continua percebent qualsevol enfortiment de la influència kurda a Síria com una amenaça a la seva seguretat nacional. Si bé l'acord podria reduir la tensió amb els Estats Units, també podria empènyer Turquia a intervenir més agressivament al nord del país per evitar qualsevol consolidació kurda.
