Sense majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, era previsible que la legislatura no fos un camí de roses per al president Emmanuel Macron. Però la realitat està sent més dura del que possiblement esperava l'inquilí de l'Elisi. El govern francès no aconsegueix tirar endavant pràcticament cap reforma sense haver de recórrer als decrets. En un any i mig de mandat és una evidència: Macron presideix una França més ingovernable que mai. L'anomenada majoria presidencial –els partits que donen suport parlamentari a Macron– comença a esquerdar-se i la dissolució de l'Assemblea és un escenari que, tot i ser poc probable, ja no és inversemblant.

França tindrà previsiblement abans que s'acabi l'any una nova llei d'immigració que endureix les condicions de vida dels migrants en situació irregular i podria posar fi a les ajudes públiques que reben els estrangers en situació regular -inclosos els ciutadans de la UE- que faci menys de cinc anys que són al país. El Senat vota aquest dimarts el projecte de llei impulsat pel govern d'Emmanuel Macron i elaborat pel ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, conegut per les seves posicions inflexibles amb la immigració.

Deu dies després de l'esclat de la guerra entre Israel i Palestina, el govern d'Emmanuel Macron intenta per tots els mitjans que el conflicte no arribi a França. Al país gal hi viu la comunitat jueva més important d'Europa, amb gairebé mig milió de persones, i també un nombre molt important de musulmans. L’islam, amb 5,4 milions de persones, és la segona religió a França. “No duguem a terme a casa nostra aventures ideològiques per imitació, per projecció. No afegim, per il·lusió o càlcul, fractures nacionals a fractures internacionals”, demanava el president francès, Emmanuel Macron, fa pocs dies.

Després de l'atemptat jihadista de divendres en un institut públic d'Arràs, al nord del país, en què un professor va morir apunyalat, França ha reforçat la seguretat. El govern ha elevat al nivell màxim l'alerta terrorista i ha desplegat 7.000 soldats addicionals. Segons el ministeri de l'Interior francès, els serveis d'intel·ligència no han detectat una amenaça terrorista concreta, però la situació a Israel i Palestina multiplica les possibilitats de nous atemptats. El titular d'Interior, Gérald Darmanin, ha parlat aquest dissabte d'una "atmosfera de jihadisme evident".

El president de França, Emmanuel Macron, ha complert la seva promesa de dissoldre el moviment ecologista més actiu els últims mesos al país, Les Soulèvements de la Terre [les revoltes de la terra], tot i les crítiques que ha rebut. Es tracta d'un col·lectiu nascut el 2021 que agrupa més d'un centenar d'organitzacions i grups ecologistes, actors rurals i moviments socials, i que ha protagonitzat les últimes grans manifestacions contra infraestructures franceses, com els megaembassaments artificials, la futura línia ferroviària entre Lió i Torí i la variant de Rouen.

Van sempre en motos de gran cilindrada, vestits de negre de cap a peus, i mai es treuen el casc. A primer cop de vista, costa reconèixer-los com a policies. Fins que baixen de la moto i treuen la porra per dispersar manifestants. Són els membres de la Brigada de repressió de l'acció violenta motoritzada (Brav-M), una unitat que dona suport als dispositius policials a les manifestacions a França i que està en el punt de mira per les seves polèmiques actuacions en les protestes contra la reforma de les pensions. No estan a la primera línia i només actuen quan hi ha aldarulls i cal dispersar els manifestants, sovint a les manifestacions no autoritzades. És habitual veure'ls per damunt les voreres, amb les motos, perseguint manifestants.

La imatge és espectacular: enmig de camps verds, un enorme cràter, de terra marró. És un embassament artificial que està a mig construir i que servirà per recollir aigua de la pluja a l'hivern i utilitzar-la per regar els camps agrícoles a l'estiu. El bucòlic indret, situat al costat del poble francès de Sainte-Soline (Nova Aquitània), va ser l'escenari de brutals enfrontaments el 25 de març entre la policia i manifestants ecologistes, contraris a la construcció de l'embassament. La violència policial utilitzada per reprimir la protesta i l'anunci del ministre de l'Interior que dissoldrà aquest moviment ecologista han aixecat molta polseguera. Els fets de Sainte-Soline han tornat a posar en el punt de mira el govern d'Emmanuel Macron, a qui organismes nacionals i internacionals ja havien retret la seva mà dura a les protestes contra la reforma de les pensions.

La pressió social i política per la mort d'una nena de 12 anys torturada i assassinada brutalment l'octubre passat a París suposadament per una jove algeriana que tenia una ordre d'expulsió ha obligat el president francès, Emmanuel Macron, a moure fitxa. L'executiu francès té previst aprovar en els pròxims dies un projecte de llei d'immigració per facilitar que es compleixin les ordres d'expulsió dels estrangers en situació irregular que hagin comès delictes greus. El ministre de l'Interior, Geráld Darmanin, planeja amb la futura llei endurir el control migratori, alhora que obre la mà a la regularització d'immigrants que treballin en sectors "tensionats", en els quals falten treballadors.

L'embarcació inflable, amb una trentena de persones a bord, havia sortit de la platja francesa de Dunkerque la nit del 23 de novembre del 2021 i havia d'arribar al Regne Unit. Però la barca va acabar naufragant i van morir gairebé tots els immigrants, 27, la majoria kurds iraquians, dos d'ells menors d'edat. És la pitjor tragèdia al Canal de la Mànega des que hi ha registres dels immigrants que moren al mar. A punt de fer un any del drama, Le Monde ha publicat aquesta setmana detalls de la investigació judicial i dels àudios de les trucades d'auxili que van fer els nàufrags. El relat és esfereïdor i demostra com el servei de rescat marítim francès va ignorar repetidament i deliberadament les trucades d'auxili dels immigrants i va esperar que l'embarcació arribés a aigües britàniques per rentar-se'n les mans. El Regne Unit també hauria ignorat les peticions de rescat.

Es podria dir que Hassan Iquioussen és un influencer. Amb un canal de YouTube 181.000 abonats i una pàgina a Facebook que segueixen 47.000 persones, aquest imam marroquí nascut a França fa 57 anys ha aconseguit una popularitat notable entre la comunitat musulmana. La policia francesa fa anys que el tenia sota el seu radar per les seves proclames masclistes, homòfobes, antisemites, i una visió de l’Islam que l’Elisi considera que és “contrària als valors de la República”. A l’agost va decidir expulsar-lo del país aprofitant que el conegut com el predicador de les banlieues té la nacionalitat marroquina –tot i haver nascut i viscut tota la seva vida a França– i se li caducava el permís de residència. Però una cosa ha convertit en polèmica la seva futura repatriació al Marroc: Iquioussen no ha comès cap delicte ni ha estat mai denunciat pels seus discursos.