Internacional 05/08/2021

Es dispara l'arribada de migrants al Regne Unit des de França

Més de 10.000 persones han creuat a les illes Britàniques pel canal de la Mànega en els primers set mesos del 2021

3 min
Un grup de migrants que deien que venien des de Darfour, al Sudan, van arribar ahir al Regne Unit en un bot inflable, dessembarcant a les costes de Dover

LondresDia rècord, aquest dimecres, d'arribada de migrants al Regne Unit a través del canal de la Mànega, ja sigui en pastera, bot neumàtic o per mitjans encara més precaris. La policia fronterera britànica va interceptar-ne 482, quantitat que eleva oficialment a 10.222 el nombre de persones que en els primers set mesos del 2021 ja han intentat fer el salt per aquesta arriscada ruta. Els migrants van arribar a utilitzar 21 tipus d'embarcacions diferents. Fins ara, el 19 de juliol, amb 430 persones, havia sigut la jornada en la qual més gent havia desembarcat a les costes britàniques. L’any passat en van ser 8.417 i el 2019 no van arribar als 2.000.

L'augment de l'arribada de migrants al Regne Unit té lloc en un context de reforma de la llei de fronteres i del sistema de sol·licitud d'asil polític que persegueix, bàsicament, reduir a la mínima expressió les demandes amb un clima d'hostilitat sistemàtic contra el nouvingut. La jornada rècord de migrants, de fet, ha agafat la ministra de l'Interior, Priti Patel, de viatge oficial a Grècia, on ha volgut informar-se de les tàctiques de control de les aigües del mar Egeu, que solquen tots aquells que pretenen posar un peu a territori de la Unió Europea des de Turquia.

Amb la reforma de la llei de fronteres, actualment en tramitació parlamentària i que es pot aprovar abans de finals d'any, el govern Johnson vol imitar el sistema grec, que permet abordar les embarcacions al mig del mar i obligar-les a tornar als punts de partida. A diferència de Turquia, però, França s’ha negat fins ara a acceptar tàctiques similars, cosa que ha provocat friccions entre els dos països, en tant que París argumenta que es tracta d'una infracció del dret internacional.

Un grup d'uns quaranta immigrants arribant a la platja de Dungeness, al sud d'Anglaterra, aquest dijous.

A la pràctica, es tracta d'una conseqüència més del Brexit. Perquè, arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Londres ja no pot invocar el Tractat de Dublín III, vigent als Vint-i-set, que permet traslladar els sol·licitants d'asil als països de la UE on primer hagin arribat. Un cop al mig del canal, doncs, França no vol saber res dels migrants que naveguen cap a la Gran Bretanya. Amb anterioritat al divorci amb la Unió, per exemple entre l’1 de gener del 2019 i l’1 d’octubre del 2020, 231 migrants que havien creuar el canal de la Mànega en pastera o bot van ser retornats a l’Europa continental en aplicació de l'esmentat Tractat de Dublín III.

Dos problemes diferents

Patel, a més, ha visitat aquest dijous el centre d'acollida, identificació i processament de peticions d'asil de l'illa de Samos per avaluar-ne la funcionalitat i, eventualment, construir-ne un de semblant al Regne Unit. A més, però, Londres està considerant la possibilitat d'externalitzar aquestes instal·lacions en països tercers, alguns tan llunyans com territoris de la Corona al mig de l'Atlàntic sud, el Marroc , Ruanda o Papua Nova Guinea.

Aquest dijous la policia britànica de fronteres també ha detingut un nombre fins ara indeterminat d'embarcacions creuant el canal de la Mànega. És segur que hi ha hagut un desembarcament a la platja de la badia de St. Margaret, al comtat de Kent, al sud-est de l'illa de la Gran Bretanya, mentre que unes de les llanxes dels guardacostes ha rescatat una trentena de migrants poc abans de les 9 del matí mentre navegaven en un bot de fusta.

L'enfocament sobre la immigració no regulada –"mafiosa", diu el discurs oficial del ministeri de l'Interior– a través del canal que fa Londres està molt condicionat per la retòrica brexitera i antiestrangera que s'ha imposat en bona part la societat britànica –especialment a Anglaterra– des dels tres o quatre anys anteriors a la campanya del referèndum del Brexit del 2016. De fet, Londres vol tractar de la mateixa manera els sol·licitants d'asil que arriben al país en avió, la gran majoria, i aquells que, víctimes de la desesperació, es llancen al mar jugant-se la vida. El 2019, de les 35.566 persones que van demanar protecció al Regne Unit, només 1.890 hi havien arribat en petites barques a través del canal.

Però la retòrica del Brexit fa que domini el pes simbòlic de la repressió i que els més vulnerables siguin tractats sense cap mena de drets. Tant, que se'ls amenaça amb l'enviament als esmentats centres externs. El projecte de llei de fronteres garanteix que qualsevol persona que arribi per mitjans il·legals al país no tindrà pràcticament cap possibilitat de rebre l'estatut de refugiat.

Situació insostenible per a 800 persones al Mediterrani central

La calor extenuant és el principal factor que torna "insostenible" la situació de més de 800 migrants rescatats fa quatre dies al Mediterrani central. Així ho han denunciat aquest dijous les organitzacions SOS Mediterranée i Sea Watch, responsables dels vaixells de rescat que els han recollit. Les dues entitats han demanat un port segur on poder desembarcar-les. "Els 553 supervivents a bord de l'Ocean Viking porten quatre dies esperant en aigües internacionals, però encara no s'entreveu una solució. SOS Mediterranée demana a les autoritats marítimes que els assignin un port segur sense més dilació i demana als estats europeus que reactivin un mecanisme de desembarcament i reubicació per donar suport als països riberencs en la coordinació" d'aquestes operacions, ha expressat l'ONG en un comunicat. Entre els migrants rescatats hi ha 119 menors, quatre dones embarassades i un nadó de tres mesos. Hi ha encara 257 supervivents més a bord del Sea Watch 3 en una situació igualment desesperada.

stats