Legalment, un demandant d'asil està protegit per la llei britànica i, fins i tot, té dret a percebre una prestació econòmica de 42 euros setmanals. Un demandant d'asil pot quedar-se al Regne Unit durant cinc anys amb la mateixa condició, el temps que pot trigar a resoldre's l'expedient. Si s'accepta la seva condició abans d'aquest període, un cop complerts els cinc anys hi podrà demanar la residència. Però el problema és que la majoria d'immigrants que arriben al Regne Unit sense papers són considerats il·legals i que el sistema treballa per no afavorir la concessió de l'estatus de refugiat o demandant d'asil. Són aleshores internats en centres de reclusió que esdevenen, a la pràctica, una presó i, en la immensa majoria dels casos l'antesala d'una deportació.
Londres es planteja enviar demandants d'asil a una illa remota de l'Atlàntic sud
Altres opcions d'ultramar que explora Downing Street són Moldàvia, el Marroc i Papua Nova Guinea
LondresMà dura contra la immigració i encara més contra la il·legal. Són dues de les polítiques que caracteritzen el Regne Unit del post-Brexit sota l'ègida del Partit Conservador de Boris Johnson. Emmirallant-se en la política de l'ex primer ministre australià Tony Abbott, ara enviat especial del govern britànic per a la promoció del comerç internacional, una de les idees amb què es vol combatre aquesta suposada allau d'estrangers a les costes de Dover és enviar els demandants d'asil i refugi que arriben al Regne Unit a una illa remota de l'Atlàntic sud mentre no es resol la seva petició.
N'ha informat aquest dimecres el diari Financial Times, que assegura que el ministeri de l'Interior que dirigeix Priti Patel, una brexiter extremista de primera hora, s'està plantejant la possibilitat de construir un centre per a refugiats a l'illa de l'Ascensió, un territori d'ultramar britànic al mig de l'Atlàntic sud, a 6.750 quilòmetres de Londres. L'illa, britànica des del 1815, de formació volcànica i que forma part del grup de Santa Helena i Tristan da Cunha, disposa d'una base aèria de la RAF. Hi viuen menys de mil persones, en un territori de 88 quilòmetres quadrats.
A última hora d'aquest mateix dimecres, a més, el diari The Guardian ha revelat que Downing Street també ha explorat la idea d'obrir aquests centres per a sol·licitants d'asil a indrets com Moldàvia, el Marroc o Papua Nova Guinea. Els documents a què ha tingut accés el diari suggereixen que funcionaris del ministeri d’Afers Estrangers han rebutjat les propostes, que també inclouen el suggeriment ja esmentat de construir centres a la illa de l'Ascensió.
Marcats com a "oficials" i "sensibles", i elaborats a principis d'aquest mes, els documents resumeixen els consells de funcionaris del ministeri d'Afers Estrangers, que Downing Street va demanar "sobre possibles opcions per negociar una instal·lació de processament d'asil a ultramar similar a l'australiana model a Papua Nova Guinea i Nauru”. Un document afirma explícitament que la sol·licitud d'assessorament sobre les opcions d'instal·lar en tercers països centres de detenció va venir directament del "primer ministre".
Opcions del Foreign Office
Tot i que, d'acord amb el Financial Times la idea d'un centre a l'illa de l'Ascensió s'ha desestimat després d'estudiar-ne els pros i els contres, altres informacions difoses també aquest matí per la BBC asseguren que el Foreign Office està amatent a qualsevol opció que pugui aturar el trànsit de petites embarcacions [a través del Canal] i solucionar el sistema d’asil. "Estem desenvolupant plans per reformar polítiques i lleis sobre la immigració il·legal i l'asil, per garantir que siguem capaços de proporcionar protecció a aquells que ho necessitin i evitar l'abús del sistema i la criminalitat associada", asseguren les mateixes fonts. En aquest sentit, resulta especialment reveladora la nova informació aportada per The Guardian.
D'altra banda, el proper diumenge la ministra Patel podria avançar alguns plans més detallats del seu departament en el discurs que pronunciarà durant la celebració virtual del congrés anual del Partit Conservador.
El 2018, l'últim any de què hi ha dades oficials, 20.000 persones van obtenir l'estatus d'asilades. Amb tot, la mitjana dels últims cinc anys és de 15.000, substancialment inferior als 48.000 del 2001. Entre el juny del 2019 i el juny del 2020, 34.000 persones van demanar asil al Regne Unit. Per bé que en els últims mesos les autoritats han denunciat un augment de l'arribada de persones sense documentació amb pasteres que creuen el canal de la Mànega, la realitat és que aquest grup són una fracció relativament petita. D'acord amb les dades oficials, a finals d'agost havien arribat a Dover amb embarcacions irregulars unes 5.000 persones. Però és cert que són bastant més del doble de les que van creuar el canal l'any passat, 1.890.
Propaganda a les xarxes
Aquest augment atia la por de la pretesa invasió d'immigrants, que s'alimenta també des de les xarxes socials i de formacions com el Partit del Brexit, que encapçala l'ultradretà Nigel Farage. Així, a finals de juliol Farage va voler reservar una habitació en un hotel-spa de quatre estrelles del comtat de Worcester, 215 quilòmetres al nord-oest de Londres, però no ho va poder fer. Com a reacció, a Twitter va escriure: "Vaig intentar reservar una habitació al Bromsgrove Hotel & Spa de 4 estrelles, però estava tancat al públic. Resulta que té capacitat per a 147 immigrants il·legals i tots ho estem pagant". En un vídeo de deu minuts, se'l veia fent reclamacions sobre l'estat de la immigració al Regne Unit.
Ahir mateix, Farage va penjar un altre vídeo a Twitter denunciant la suposada allau d'immigrants sense papers al Regne Unit. Hi deia: "Saltant a terra enmig de la foscor a la platja de Shakespeare, Dover. Quants d'aquests s'escapen ara, Priti Patel?"
Però la realitat és que la política del Regne Unit en relació amb els demandants d'asil o els immigrants no és gaire diferent de la de la Unió Europea. Només cal pensar en illes com Lesbos i el camp de refugiats de Mória, un forat negre respecte als drets humans que va acabar en flames a primers de setembre. A més, la UE ha considerat pagar a estats del nord de l'Àfrica perquè construeixin camps d'internament per a refugiats i demandants d'asil –categories que es confonen i que sovint se sobreposen–, mentre no se'n resolen els expedients. Aquesta idea, que el ministeri de l'Interior britànic ha confirmat que també explora, ja va ser exposada per la UE quan el Regne Unit en formava part.
El fet d'exportar refugiats a territoris d'ultramar no és gens nou, doncs. Austràlia ja ho va posar en pràctica a finals dels anys 80 del segle passat.
