El conveni de capitalitat, signat el 17 de novembre del 2021, amb el ministeri de Cultura reconeix la condició de Barcelona com a focus principal d’emissió i recepció cultural i científica, juntament amb Madrid. I aquest reconeixement es tradueix en una aportació extraordinària de 20 milions d'euros, que ja es va produir l'any passat. Són diners que bàsicament es destinen a les principals institucions culturals ubicades a Barcelona i se sumen als que el govern espanyol ja aporta a aquelles institucions de les quals forma part, com el Liceu, el Macba o el MNAC.

Fa un mes que el Govern va presentar els pressupostos al Parlament després d'una negociació agònica per aconseguir el suport del PSC i els comuns als comptes. ERC també ha perdut algunes plomes en la tramitació al legislatiu, però finalment aquest divendres el ple ha donat llum verda als números. Aquestes són les claus dels pressupostos de la Generalitat.

Què ens diuen les xifres dels pressupostos de la Generalitat? De l'anàlisi del que han pactat ERC, el PSC i els comuns es desprenen dues coses prou evidents. La primera, que la reactivació econòmica postcovid mostra símptomes positius que permeten uns comptes de rècord, amb una xifra global que supera els 41.000 milions d'euros. La segona, que calia aprofitar aquesta conjuntura, que suposa també un rècord d'ingressos, per fer un important salt endavant en la despesa pública governamental. Sense acord, tot hauria sigut més lent i feixuc: la batalla partidista, que s'hauria traduït en un govern dèbil a mercè de l'oposició al Parlament, hauria portat a perdre oportunitats, hauria generat conflicte i incertesa. No és això, precisament, el que li cal a la societat catalana. El que li cal és confiança i seguretat a l'hora de comptar amb inversions, contractació i ajuts: al món empresarial i de l'emprenedoria, al col·lectiu dels treballadors públics (282.000, amb un creixement previst de 8.800 nous llocs, la majoria docents, més la consolidació de 12.000 interins), a les entitats socials per afrontar les situacions de precarietat enquistades (la seva tasca crucial pivota sobre el suport públic), al teixit cultural i al conjunt de la població.

El Govern aprovarà els pressupostos amb els comuns i el PSC, però durant tres mesos també ha negociat amb Junts per si li fallaven els socialistes o per si, aconseguint la quadratura del cercle, els podia sumar tots tres. Malgrat que Junts no serà finalment al pacte pels comptes, el Govern ja tenia redactat un esborrany de 10 pàgines, al qual ha tingut accés l'ARA, que havia de ser l'acord amb el partit de Jordi Turull i Laura Borràs després de setmanes intercanviant papers. Un document que els juntaires consideren del tot insuficient i que no firmaran.

Sens dubte, l'anunci de l'acord entre el Govern i el PSC per aprovar els pressupostos del 2023 és una bona notícia per al país. Més enllà de les preferències polítiques de cadascú, els governs necessiten pressupostos per poder funcionar amb normalitat i atendre les necessitats més bàsiques dels ciutadans. També per ajudar a definir un rumb econòmic i social i treballar amb la vista posada en el mitjà i el llarg termini. I tot això es pot fer sense renunciar a objectius polítics perfectament legítims, com pot ser un referèndum d'autodeterminació o la independència.

Quan aquest matí encara havíem de parlar de la sentència d’ahir del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Govern ha fet córrer a quarts de nou que ja havia arribat a un acord amb el PSC.

Després que el Govern cedís la setmana passada amb el projecte de la B-40, l'executiu i el PSC han reprès aquest dilluns les converses per als pressupostos amb l'objectiu de mirar de desencallar les negociacions i arribar a un acord. S'han reunit quatre hores al matí i dues a la tarda i, malgrat que les dues parts en fan un balanç positiu, segueixen sense segellar un pacte. Tant el Govern com els socialistes coincideixen en dir que només queden els “últims serrells”, però no es posen d’acord en la imminència de l’acord. Al Palau de la Generalitat asseguren que es podria tancar avui mateix, mentre que el PSC no dona per fet cap escenari. Sigui com sigui, Catalunya segueix un dia més amb la incertesa de si tindrà nous comptes. Avui es tornaran a veure les cares.

Dimecres al vespre pràcticament tothom entre les files d’Esquerra i del PSC donava per morts els pressupostos de la Generalitat per al 2023. El cul-de-sac en què havia entrat la negociació amb la B-40 semblava aleshores un escull impossible de superar, encara més després que els socialistes no haguessin acceptat les esmenes dels republicans a la seva moció sobre el Quart Cinturó. Però el gir inesperat de guió que va suposar que dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès, cedís finalment davant de Salvador Illa i accedís a tirar endavant la ronda Nord ha donat una segona vida als comptes, la viabilitat dels quals començaran a explorar aquest dilluns mateix els negociadors del PSC i ERC, que reprendran les converses quan ja creien que no haurien de veure’s més.

Ja fa dies que analitzar com va la negociació dels pressupostos s’ha convertit en el més semblant a fer la narració d’una partida de pòquer. La que juguen el Govern i el PSC. I en les últimes hores hem assistit a una jugada de risc:

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet l'única cosa que podia fer per salvar els pressupostos: entomar en primera persona el desgast que suposa per al seu partit acceptar la B-40. D'alguna manera, entre Govern i partit, Aragonès ha triat la primera opció en un gest d'autoritat interna que reafirma el seu perfil institucional. Els polítics que no tenen majoria sovint han de construir els seus lideratges assumint contradiccions i enfrontant-se als seus. L'exemple més diàfan el va protagonitzar Pedro Sánchez quan en 24 hores va arribar a un acord amb Pablo Iglesias després d'haver dit en campanya que no podria dormir amb ministres de Podem. Qui se'n recorda, avui? I ERC ha d'assumir que amb 33 diputats no es pot dedicar a aplicar només el seu programa. O és que Sánchez hagués derogat la sedició motu proprio? Alguns potser ho trobaran cínic, però en realitat només és política. I en aquests entorns cal reconèixer que el PSC es mou especialment bé mentre ERC navega amb dificultats.

Nou i rellevant gir de guió en la negociació dels pressupostos de la Generalitat. Quan tot apuntava a uns comptes prorrogats, ERC ha cedit aquest dijous a la demanda del PSC de tirar endavant l'autopista B-40 del Quart Cinturó, en principi l'última condició que bloquejava l'acord, un gest per forçar els socialistes a donar el sí definitiu als comptes del Govern. Certament, aquesta maniobra suposa un desgast per als republicans, especialment per al seu conseller de Territori, Juli Fernàndez, que com a alcalde de Sabadell (2015-2017) va encapçalar l'oposició a aquesta infraestructura. De fet, la secció local d'ERC al municipi mantindrà el seu rebuig radical al projecte, ni que sigui a títol d'inventari. En tot cas, Aragonès assumeix que aquesta concessió, que li suposa una evident contradicció ideològica, pot tenir un cost electoral a les municipals als municipis del Vallès, un risc que creu necessari per garantir-se l'estabilitat governamental aquest any i, a la pràctica, l'eventual finalització de la legislatura. Per a un govern en notòria minoria al Parlament, la basa dels pressupostos és un important baló d'oxigen sense el qual la vida se li farà molt complicada. Aragonès, un cop més, fa una maniobra de realpolitik.

Tothom els dona per morts i només falta decidir qui els enterra, però si no hi ha un gir de guió d’última hora, els pressupostos de la Generalitat per al 2023 no veuran la llum i Catalunya sumarà així la seva cinquena pròrroga pressupostària en els últims deu anys. Tota una fita. Arribats fins aquí, la pregunta legítima ara és quin horitzó té un Govern en solitari d’Esquerra que tenia en l’aprovació dels comptes l’últim salvavides per intentar esgotar la legislatura però que queda ferit de gravetat si se certifica el fracàs pressupostari. Amb només 33 diputats i els dos principals partits de l’oposició aliant-se sovint al Parlament contra ell –atents a la maniobra d’ahir amb el decret de la pròrroga pressupostària perquè pot portar cua–, la pressió sobre l’executiu de Pere Aragonès per convocar eleccions anticipades serà asfixiant.

Els pressupostos són la llei més important de què cada any es dota –o s'hauria de dotar– un país. Tenen el màxim calat polític i una gran afectació en la societat. I ara mateix a Catalunya estan en perill. Després de dos mesos de negociació, els comptes de la Generalitat no estan ni molt menys assegurats. En realitat, estan a punt de descarrilar. El Govern en minoria d'ERC no disposa de prou suports parlamentaris: les converses a tres bandes fins ara només li han reportat l'aval dels comuns, amb els quals no en té prou. JxCat, antic soci de govern, tot i ser en bona part responsable dels números, hi ha marcat cada cop més distàncies, mentre que el PSC, tercer negociador, ha anat apujant el preu del seu hipotètic vot favorable.

El govern de Colau mou fitxa per poder aprovar els pressupostos de l'Ajuntament per al 2023, una negociació que avança en paral·lel a la del Govern. Tres dies després que ERC i comuns ja segellessin un acord per als comptes a la Generalitat, el regidor de pressupost, Jordi Martí, ha confirmat que han acceptat totes les al·legacions que els republicans han presentat a la seva proposta i ha assegurat que confien que els permetran aprovar els quarts pressupostos del mandat. Per això, el govern municipal ja ha convocat la comissió extraordinària d'Economia per a dimecres que ve. És un tràmit imprescindible per poder fer l'aprovació definitiva dels comptes l'últim ple de l'any, el del 23 de desembre. "S'està avançant bé", ha considerat Martí, que ha dit que veu complicada l'entesa amb Junts i que, en canvi, les propostes que han fet els republicans "milloren" el pressupost inicial i han quedat recollides. I aquestes propostes són un pla de xoc social dotat amb 100 milions d'euros, que és el que ERC demana concretar abans de rubricar l'entesa la setmana que ve.

El Govern, els sindicats UGT i CCOO i les patronals Pimec i Foment del Treball han signat aquest dilluns al Palau de la Generalitat un acord amb mesures per pal·liar els efectes del context econòmic actual, en el marc dels nous pressupostos per al 2023. Es tracta d'un pacte inèdit, perquè per primera vegada els agents socials també han participat en l'elaboració dels comptes públics de l'any vinent.

El Govern ha arrencat aquest dimecres els contactes formals sobre els pressupostos del 2023, però la viabilitat d'aconseguir una majoria per aprovar-los continua sent del tot incerta. L'aliat més sòlid de què disposen són els comuns, amb qui s'han reunit aquest migdia. Però els vuit diputats del partit lila són del tot insuficients per a l'executiu d'ERC en solitari. A primera hora de la tarda la CUP ha girat l'esquena als republicans anunciant que plantaria l'executiu en la reunió sobre els comptes. El Govern descarta per ara negociar amb el PSC i, per tant, tot queda en mans de Junts. Si Junts també se'n desmarca, només hi haurà una majoria possible per als comptes: ERC, comuns i socialistes.

Els pressupostos generals de l'Estat per al 2023 comencen el seu tràmit parlamentari al Congrés de Diputats. Des del ministeri d'Hisenda, sota la batuta de María Jesús Montero, donen per fet que seran els últims de la legislatura (si tot va sobre el previst, es convocaran eleccions generals l'any 2024). Això, però, no vol dir que la negociació es presenti fàcil. De fet, fonts del ministeri d'Hisenda assumeixen que tant amb ERC com el PNB, dos dels socis habituals del govern espanyol, "serà complicada". Formalment, les reunions no han començat, però sí que hi ha hagut contactes, apunten les mateixes fonts.