Glovo, la plataforma d'enviament a domicili nascuda a Barcelona, torna a ser notícia. Aquesta vegada al mercat de directius, després d'haver estrenat un consell assessor que comptarà amb diversos expolítics i empresaris, amb noms ben coneguts per a tothom. Glovo es cobreix així les espatlles després d'anys d'estira-i-arronsa amb les administracions i amb diversos fronts oberts als jutjats, com ara la guerra amb Just Eat per presumpta competència deslleial. D'altra banda, Puig també va aprofitar la seva presentació de resultats per anunciar un nou càrrec i Ipsen estrena director general.

El moment d'avançar en l'acord per un finançament que permeti a Catalunya recaptar tots els impostos s'acosta. Era un element essencial per a la investidura del president Salvador Illa, però la situació política, amb l'escàndol de corrupció que afecta el PSOE, ho complica. I, tot i que els treballs per implantar el model es trobaven en fase avançada, el límit del dia 30 de juny s'allunya, admeten diverses fonts consultades. El repte ara és, si aguanta la legislatura, oferir la imatge que continuen els treballs pel nou model de finançament. Arriba l'hora, però el rellotge s'ha parat.

El gran fitxatge de la setmana torna a ser per al sector bancari, amb Amparo Moraleda com a nova vicepresidenta de CaixaBank, cosa que converteix la directiva en la primera dona en ocupar aquest càrrec. Amb tot, la setmana ha sigut moguda pel que fa al mercat de fitxatges directius, principalment en el sector de la banca, però també amb moviments rellevants a Atresmedia, la GSMA, VidaCaixa i Telefónica. Aquests són els més destacats de la setmana:

La setmana començava amb una sorpresa al capdavant de Renfe: Raül Blanco, el fins ara president de l'operadora pública de transport, anunciava que deixava el càrrec "per motius personals". Una dimissió envoltada de misteri, però el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ja ha posat fil a l'agulla per buscar-li substitut i apunta a Álvaro Fernández Heredia, actual secretari general de Mobilitat Sostenible. Mentrestant, l'exconsellera d'Economia de la Generalitat durant el darrer mandat de Pere Aragonès, Natàlia Mas, ha fitxat per la metal·lúrgica La Farga com a consellera de la companyia. Bankinter, per la seva banda, estrena nova directora territorial a Catalunya i Lluís Font, exdiputat del PDECat, és nomenat nou director del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

El setembre del 2017 va ser l'última vegada que el govern central va publicar les balances fiscals de les comunitats autònomes, també anomenades cuentas territorializadas (tot i que aquestes darreres utilitzen un mètode diferent de càlcul). La balança fiscal és la diferència entre el que paguen els ciutadans i les empreses catalanes en impostos a l'Estat i el que gasta el govern espanyol i altres organismes estatals en territori català. En aquell moment, el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, liderat per Cristóbal Montoro, va admetre un augment del dèficit català de fins als 10.000 milions d'euros l'any 2014, l'equivalent del 5% del PIB, i un 38% més que el dèficit registrat el 2013.

Sempre que parem atenció als que en saben, es fa (encara més) palès com la mirada nacionalista interfereix i distorsiona qüestions que en principi són de ciència i tècnica. Aquest dimarts, a El matí de Catalunya Ràdio d’estiu, l’economista i catedràtic de la UPF Oriol Amat va fer una exposició clara i ben explicada sobre el finançament econòmic, com també en fan sovint Guillem López-Casasnovas o Andreu Mas-Colell. Resumint, el problema segueix sent que les autonomies que més aporten a la caixa comuna (Catalunya, i també les Balears i el País Valencià) són les que menys retorn reben per part de l’estat espanyol. La solució, o bona part de la solució, passaria per l’aplicació del principi d’ordinalitat, incorporat fa quasi vint anys a l’Estatut de 2006 però encara per estrenar. Aplicar-lo, com s’aplica a estats del nostre entorn com Alemanya o el Canadà, significaria que Catalunya (i les Balears, i el País Valencià) aportarien, però també rebrien recursos, d’acord amb l’ordre que ocupen en l’escala de riquesa. Fer això no sortiria debades: que Catalunya rebi el retorn que li correspon implica que altres comunitats rebin menys, o bé que l’Estat inverteixi més en la seva despesa en les administracions territorials.

La Generalitat va executar un 87,2% de les inversions previstes en els pressupostos del 2023, segons les dades publicades aquest dimecres pel departament d'Economia. En total, a Catalunya el Govern va invertir 1.672 milions d'euros del pressupost inicial d'inversions anualitzades, una xifra que ascendeix fins a 2.162 milions si es tenen en compte els fons europeus.

El debat sobre el model de finançament de la Generalitat agafa pes i comença a entrar en detalls. La proposta de la Generalitat de "finançament singular" i la contraproposta del PSC han centrat un debat organitzat aquest divendres per l'entitat Acció Catalana i el diari Nació Digital amb la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas; el seu predecessor amb els governs de CiU, Andreu Mas-Colell, i l'exconseller d'Empresa i regidor de Junts, Ramon Tremosa. Mas ha obert la porta a compartir consorci amb l'Estat, com planteja Salvador Illa, però mantenint la paella pel mànec.

L'economia catalana ha resistit amb nota malgrat els factors desfavorables –la política monetària restrictiva, la persistència de la inflació i l’estancament a la zona euro, entre altres– que han caracteritzat l'economia mundial el 2023. De fet, el PIB de Catalunya va créixer un 2,6%, cinc vegades més que el conjunt de la zona euro (0,5%). Així s'extreu de l'Informe anual de l'economia catalana 2023 presentat aquest dimecres per la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas Guix,  i la directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, Marta Curto. El president en funcions, Pere Aragonès, ha aprofitat la cloenda per reclamar el finançament singular per a Catalunya i ha avisat que si no n'hi ha "l'economia catalana tocarà sostre".

Un sector que agrupa 256 empreses i entitats a casa nostra i genera 4.600 llocs de treball però que necessita deixar enrere la fase del "potencial" per començar a complir amb les promeses de ser "líder" i "referent" en les pròximes dècades. La Generalitat –amb un executiu en funcions després de les eleccions del 12 de maig passat– ha presentat aquest dimarts l'Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, un full de ruta que forma part del Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 per posicionar el Principat "internacionalment com un pol de coneixement, activitat econòmica i infraestructures relacionades" amb aquesta indústria.

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) ha viscut des del seu despatx a la conselleria d'Economia la tempesta recent per l'intent de compra del Sabadell per part del BBVA. La seva posició, d'oposició frontal contra l'operació, és especialment significativa venint d'una persona que va treballar deu anys al Banc Central Europeu (2004-2014) i que entre el 2015 i el 2016 va exercir al Banc Sabadell com a directora d'entorn financer a la unitat de macroeconomia.

L'Agència Tributària de Catalunya va fer aflorar l'any passat 286 milions d'euros defraudats per contribuents en impostos propis i cedits de la Generalitat, amb l'impost de successions i donacions encapçalant els impagaments, segons ha explicat el departament d'Economia de la Generalitat aquest dijous. Aquesta quantitat representa una lleu davallada de 8 milions, un 2,7%, en comparació amb el 2022.

En la prehistòria del Procés hi havia el finançament. I en la posthistòria, també. És l'altra gran partida política que sempre ha estat latent, que no ha deixat d'estar present tots aquests anys. El fort desequilibri endèmic entre el que Catalunya aporta al conjunt de l'Estat i el que rep és una realitat incontestable, tot i que en funció del mètode de càlcul de les balances fiscals –flux de benefici o flux monetari– el resultat és dolent o molt dolent. Aquesta situació que s'arrossega des de fa dècades ha llastat i llasta el progrés econòmic, els serveis socials i les infraestructures del país. Catalunya aporta més que moltes zones, però, en canvi, després del repartiment d'impostos, rep menys que altres territoris que aporten menys.

Natàlia Mas (Sant Martí de Tous, 1979) pot convertir-se en la primera consellera d'Economia a tirar endavant dos pressupostos consecutius en una dècada. La seva setmana ha estat intensa, i la tanca amb una entrevista a l'ARA en què insta els comuns a sumar-se a l'acord i situa el nou finançament com el pròxim gran repte econòmic de la Generalitat.

El Govern ha presentat el projecte de pressupostos per al 2024 que ha definit com els més "expansius" de la història. Efectivament, la xifra puja fins als 43.673 milions d'euros, una quantitat que arriba fins i tot als 48.492 milions si s'hi inclou tot el sector públic. Creix la despesa en salut, ensenyament, recerca i cultura, i també hi ha una forta inversió en infraestructures per fer front a la sequera i per a la promoció d'habitatge públic. Venim d'anys de relativa bonança econòmica en què, a més, gràcies a les ajudes estatals i europees, tant directes com de contenció fiscal, s'ha pogut incrementar la despesa pública en sectors claus de fort impacte social.

Fa catorze anys que el Govern no té majoria absoluta i que les negociacions dels pressupostos són un maldecap per al conseller d’Economia de torn (cinc pròrrogues, sense comptar la d’aquest any, ho demostren). Això no ha canviat pas en la negociació per als de 2024, però sí que hi ha una novetat rellevant: per primer cop, la consellera d’Economia s'ha mantingut en segon pla en les negociacions amb els socis potencials. Va fer una reunió inicial amb els grups, però després no s'ha estat trobant ni amb el PSC, amb qui ja ha tancat el pacte després de quinze rondes de negociació, ni amb els comuns, l’altre soci imprescindible, ni amb Junts, l’alternativa per si el pla A fallava. Fonts dels equips negociadors s'han mostrat sorpreses perquè la dinàmica de la negociació no hagi portat a un contacte estable amb la consellera, com asseguren que sempre hi havia hagut en un moment o altre amb els seus predecessors (o amb ella l'any passat). Sí que hi ha hagut, en canvi, interlocució directa entre el president Aragonès i el líder del PSC, Salvador Illa, o la dels comuns, Jéssica Albiach.

La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha defensat aquest dijous a Davos (Suïssa) les prioritats de la política econòmica de la Generalitat: "Més indústria, més verda i més digital". Així ho ha explicat en una taula rodona organitzada per la Generalitat a la ciutat suïssa per debatre sobre la implantació de l'agenda verda i la substitució dels combustibles fòssils, segons ha informat el departament en un comunicat.

La Generalitat preveu augmentar la despesa el 2024 aproximadament un 6% en comparació amb el 2023, segons ha explicat aquest dilluns la consellera d'Economia, Natàlia Mas. La responsable de les finances del Govern ha atès els mitjans des de Barcelona després de decidir no participar en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebra aquest mateix dilluns a Madrid, on ha delegat la representació de l'executiu català en el número dos del seu departament, Josep Maria Vilarrúbia.

La Generalitat prepara una reducció de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que afectaria les persones amb rendes inferiors als 35.000 euros anuals de cara a l'any vinent. La mesura afectaria uns 2,6 milions de contribuents, un 73% del total que paguen aquest impost a Catalunya, i representaria un estalvi per persona d'uns 125 euros de mitjana a la declaració corresponent al 2024.

La Generalitat de Catalunya vol recuperar la propietat de la majoria d'edificis d'oficines on treballen els funcionaris de l'administració. El departament d'Economia ha presentat aquest dilluns un pla per tornar a ser "propietària majoritària dels edificis que ocupa", ha explicat la consellera, Natàlia Mas, per revertir la situació creada per la venda de molts immobles propis per obtenir ingressos addicionals durant els anys més durs de la crisi financera.