La llegenda explica que Blanes va vendre Santa Cristina als lloretencs per un plat de llenties. Sigui veritat o mentida, avui en dia costa de creure que, a tocar d'un dels punts més massificats de la Costa Brava, el nucli hoteler de Lloret de Mar, hi hagi un paradís de platges verges gràcies a la ferma preservació dels mateixos habitants, que durant dècades han ampliat la compra de terrenys al voltant del paratge de Santa Cristina per evitar que s'hi fessin urbanitzacions. Sota de l'ermita plena d'exvots de vaixells carregats de joves convertits en indians que van salpar a fer les Amèriques, la platja de Santa Cristina és un oasi només superat per la tranquil·litat de les cales que l'envolten.

Colomers - Gaüses d’Amont - Colomers

Font de Querol – Gorg gran del Colomer – Font de Querol

Cadaqués - Roses

Es fa difícil escollir un dels millors trams del GR-92, el camí que travessa Catalunya de nord a sud per la costa. Però n’hi ha alguns que queden impresos en la retina per creuar zones on no es pot arribar en cotxe. Un d’ells és el tram de Cadaqués a Roses, un recorregut força exigent tant per la seva llargada –gairebé 20 quilòmetres– com per la falta d’ombra i d’aigua dolça durant el camí. Per això us recomanem esquivar els mesos d’estiu o bé optar per sortir ben aviat al matí.

]]>

Garrigoles - puig Segalar - Garrigoles

El puig Seglar és un ascens fàcil al cor de l’Empordà, destí habitual de caminadors i ciclistes. Si partim des de Garrigoles rebrem com un regal per als nostres ulls i per al nostre esperit la immensitat del mar just al moment de fer el cim. Seguirem les indicacions cap al puig Segalar i entrarem en una pista forestal sense dificultat. Després de 3,5 km farem el cim, a la cota 175 m, on hi ha un vèrtex geodèsic.

]]>

Ruta: de la Font de l'Alzina a Sant Cebrià de Lledó (Els Metges)

]]>

Barri Vell - Pedret - El Pont - Campdorà - Sant Daniel

Aquesta és una ruta circular que té una mica de tot. Es pot fer a peu, corrent o en bici. I per als que visquin a Girona, no cal ni agafar el cotxe: n’hi haurà prou sortint de casa. Si fa un temps us descobríem la zona de les Pedreres, el Polvorí i la muntanya de la O, ara ens endinsem en el que és un poble dins de Girona: Campdorà. Situat a tocar del terme municipal de Celrà, està format per una gran plana daurada a tocar del Ter i de la zona del Congost, i per una de més muntanyosa i rural que desemboca al barri de Montjuïc i a Sant Daniel.

]]>

Fontalba - Núria

A Núria no cal arribar-hi necessàriament amb cremallera ni fent una gran pujada a peu des de Queralbs. Fora del període estival, en què l’accés per carretera està tancat, es pot arribar fàcilment al santuari en una ruta sense gaire desnivell, des de Fontalba. És on es deixa el cotxe pujant per una pista una mica llarga –de 10 km–, però després el camí és molt plàcid i ens permet arribar a Núria amb una visió preciosa: des de dalt.

]]>

Situada entre la Garrotxa, la Selva i Osona, la zona de Collsacabra i el Puigsacalm és un paratge ple de cingleres d’uns 1.000 metres envoltades de fagedes, rouredes i alzinars. Un espai màgic que no té res a envejar a la fageda d’en Jordà, molt més coneguda. La ruta que avui us proposem porta del santuari de la Salut, amb unes vistes espectaculars de Sant Feliu de Pallerols i les Planes d’Hostoles, al bosc màgic de les Roques Encantades.

]]>

Si fa poc parlàvem de l’única zona verge de la Costa Brava on pot arribar en tren, avui posem en valor l’únic estany de Catalunya que té a tocar una estació de ferrocarril. Parlem de l’estany de Sils, un paratge natural encara desconegut per a molts que és ideal per visitar durant la primavera. Si bé la sequera es fa notar, igualment és un espai d’arribada d’aus migratòries i té una llacuna permanent que va esquivar la dessecació per fer-hi camps.

]]>

El cap de Creus pot ser un espai molt inhòspit a ple estiu. La resta de l’any és un espai increïble per caminar-hi un dia de sol. La ruta que us proposem és molt senzilla. De fet, és més aviat un passeig. Una manera d’admirar els paisatges de Salvador Dalí. És l’anomenat paratge de Tudela, una meravella rocosa que va inspirar algunes de les seves obres mestres.

]]>

Si hi ha una talaia que controla l’Empordà és el massís del Montgrí. Des de dalt el castell es pot gaudir d’una panoràmica de 365 graus des del Canigó, passant pel golf de Roses, la serra de Rodes i les Alberes, la costa de l’Estartit, les illes Medes, l’Empordanet, la desembocadura del Ter i les Gavarres. Aquesta fortificació inacabada data de finals del segle XIII, quan Jaume II va manar construir-la per fer front al creixement del poder del comtat d’Empúries. Al segle XIV, al disminuir-ne la influència, va perdre interès geoestratègic per a la Corona.

]]>

Hi ha una única platja al Baix Empordà que no està urbanitzada. És la del Castell, a Palamós. I si avui en dia no té més passeig marítim que una pineda i unes dunes és gràcies a una victòria popular. Veïns i entitats ecologistes, sota l’emblema de Salvem Castell, van impulsar als anys 90 una campanya frontal en contra de la urbanització de la plana de la platja –on avui en dia hi ha un ampli aparcament de pagament a l’estiu– i la construcció de 100 habitatges familiars a la zona del Paratge. La lluita va desembocar en un referèndum que els veïns van guanyar i, després d’un viacrucis judicial per la impugnació de la Generalitat, el 2002 finalment els terrenys es van requalificar com a sòl no urbanitzable.

]]>

¿Ja ho sabíeu que Girona, abans de ser Girona, era Kerunta? O almenys és així com els arqueòlegs han batejat els vestigis ibers propers a la zona. A només 10 minuts en cotxe del centre de la ciutat, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, podem visitar de forma gratuïta les ruïnes del poblat ibèric de Kerunta i també les ruïnes d'una fortalesa romana, el Castellum Fractum. Segons els historiadors, són els vestigis del que després es convertiria en la nova Girona, situada ja al costat del riu Onyar, lluny de la muntanya estratègica.

]]>

Si hi ha una ruta que pràcticament tots els gironins han fet és la que va del Barri Vell al castell de Sant Miquel, una talaia impressionant sobre la ciutat i també les Gavarres. El camí que hi porta a través de la vall de Sant Daniel es va convertir durant el confinament –quan no es podia sortir del municipi– en una rambla.

]]>

A tocar de l’estany de Banyoles s’hi amaga un bosc encantat ple de baumes i esquerdes. És el paratge de les Estunes. La llegenda diu que enmig d’aquests palaus de travertí s’hi amagaven les goges, unes fades de bellesa extraordinària que només es deixaven veure de nit a través d’una tímida llum que emanava de les esquerdes. La ruta que us proposem és molt fàcil i recomanada per fer amb nens, sempre que es vigili amb les esquerdes, que són de metres de profunditat. La zona és de gran valor natural i està declarada espai d’interès geològic.

]]>

La Devesa i les hortes de Santa Eugènia no són l’únic pulmó verd de Girona. Darrere del Barri Vell s’hi amaga una vall poc urbanitzada que ens condueix fins al peu de les Gavarres. S’hi pot arribar a peu en un tancar i obrir d'ulls i ens permet trepitjar part de la història de la ciutat en un entorn verd i revitalitzat els darrers anys. Parlem de les Pedreres, la Torre de Comunicacions o Pirulí, al costat del fort dels Caputxins. També de l’antic Polvorí i l’església del Calvari, al costat de Torre Gironella, que ens condueix fins a la muntanya de la O. Una ruta fàcil i ràpida –amb dreceres per fer-la més curta– on al final albirarem la vall de Sant Daniel i Montjuïc, i també una perspectiva radicalment diferent de la catedral i l'església de Sant Feliu.

]]>

“Dalt del puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus”. L’escriptor olotí Marià Vayreda (1853-1903) descrivia així a La punyalada l’experiència de trepitjar el cim del puig de Bassegoda (1.373,7 metres), situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, i el d’Albanyà, a la de l’Alt Empordà.

]]>