Francesc Fuentes Triquell (Barcelona, 2000) continua fent un camí singular en el món de la música. Dos anys després d'Entre fluids i de l'EP FOMO, publica Paco Deluxe (Halley Records, 2025), un disc en què remena diferents estats emocionals sense renunciar a l'hedonisme musical. A vegades a cop d'electrònica fosca, d'altres amb lluminositat. Tot plegat amb un títol que homenatja un nom familiar recorrent. Triquell presenta l'àlbum al Mercat de Música Viva de Vic el 19 de setembre, a les festes de Santa Tecla de Tarragona el 20 i a les Festes de la Mercè de Barcelona el 26. Just abans de començar l'entrevista a la redacció de l'ARA, i encara amb la gravadora apagada, una conversa informal inclou un comentari sobre plaers ocults. Quan s'engega la gravadora, la primera pregunta sembla òbvia.

Sopa de Cabra acaben de publicar Ànima (Promo Arts Music, 2024), un disc insòlit en la seva trajectòria. El componen vuit cançons noves, però cadascuna compartida amb un artista o grup diferent: Pol Batlle, Sidonie, Triquell, Santi Balmes, Xarim Aresté, Beth, Yolanda Sey i Anaïs Vila i Clara Peya. En parlen Josep Thió i Gerard Quintana, uns dies abans de la gira de presentació que començarà el dimarts 19 de novembre al Palau de la Música.

Francesc Fuentes Triquell (Barcelona, 2000) té coses a dir i sap com dir-les. Un any després de debutar amb el disc Entre fluids, publica l’EP FOMO (Halley Records, 2023), produït amb Andy Wheels, Wise Mike, Vernat i Scotty DK. El presentarà del 17 al 20 de gener al Centre d’Arts Digitals Ideal de Barcelona, amb un format immersiu que conjuga música i imatge. 

Toc d’inici, pregó i concert multitudinari a la platja del Bogatell. Si fa no fa així comença cada any la Mercè, la festa major d’estiu-tardor de Barcelona. En una ciutat on es parla almenys una llengua romànica que encara no es pot fer servir al Parlament Europeu, una gentada es va aplegar divendres a la platja per seguir els concerts organitzats per Estrella Damm. Els barcelonins Ginestà, per tant, es van veure davant una multitud que anava creixent i creixent fins a fer-se aclaparadora a mitjanit amb els valencians Zoo: 40.000 persones, segons l’Ajuntament de Barcelona, van celebrar la festa reivindicativa de la banda de Gandia. Un dels moments més emocionants de la nit a la platja va arribar quan els Ginestà van dedicar És que m’agrades molt al cantant dels Strombers, Ferran Gallart, mort dijous a causa d’un càncer.

"M'ha fet molta il·lusió que hagis vingut fins aquí", diu el Cesc Fuentes Triquell. Som a Sant Quirze del Vallès, el seu poble, al restaurant El Castellet. "Primer volia anar a un lloc més pedant, però al final he triat aquest perquè és infància". Fa poc hi van celebrar les noces d'or dels avis materns, aquí hi ha fet la comunió, festes de final de curs... "Molts highlights de la meva vida", afirma. És un lloc on aparcar el Triquell i ser el Cesc, perquè "fer una entrevista és alimentar l'ego" i vol fugir-ne. Per cert, en aquest espai també hi va gravar el videoclip de Jugular.

Més d'un centenar de propostes musicals gratuïtes ompliran Barcelona per La Mercè del 22 al 25 de setembre en el marc del BAM, Música Mercè i el festival d'Acció Cultura Viva. Entre els concerts, destaca l'escenari que recuperen les ràdios a les Corts, al carrer Menéndez y Pelayo, que divendres acollirà Buhos; dissabte, Edu Esteve, Triquell, Lildami, Doctor Prats i The Tyets; i diumenge, Sexenni, Suu, Dani Fernández, Els Catarres i La Fúmiga. També es preveu expectació per l'escenari de la platja del Bogatell, on divendres es podrà veure el duet Ginestà i Vicco, coneguda pel seu hit Nochentera.

"Aturem el feixisme", deia la pancarta que es va desplegar aquest dissabte a l'escenari del Canet Rock. Va ser després del concert de Joan Dausà, i darrere la pancarta hi havia els artistes participants en la novena edició del festival, que ha aplegat 25.000 espectadors. “Contra el feixisme: solidaritat, empatia, diversitat, cooperació i llibertat!”, van dir The Tyets a l'acabar la lectura d'un manifest compartida amb Pupil·les, Triquell, Suu, Els Catarres, Pèl de Gall, Joan Dausà i Els Amics de les Arts. Abans la directora del festival, Gemma Recoder, va recordar aquella primera edició del Canet Rock dels anys setanta que es va celebrar el 1975, encara amb el dictador Franco viu. "Alguns volen tornar a aquells temps grisos", va advertir Recorder.

Un so nou per esmicolar l'anterior. En totes les revolucions de la música popular, han estat els joves els que han agafat les regnes de la situació i han forçat que hi hagués canvis. L'equació és simple: de cop i volta coincideixen en l'espai-temps tot un seguit d'artistes talentosos que emergeixen a partir d'un públic que els reclama i que desplacen el que hi havia abans. Recordant el lema de la Tamla Motown, la discogràfica soul que durant els anys 60 es reclamava com la portadora del so de l'Amèrica jove, hi ha tot de noms que han pres la paraula després d'anys de cert immobilisme musical al circuit mainstream del nostre país. Aquesta irrupció s'ha anat coent a poc a poc i ha esclatat sobretot l'últim any, quan tot de grups nous, amb nois i noies nascuts a partir de l'any 1997, han començat a ocupar espais que fins ara eren reservats a bandes d'altres gèneres i generacions. Una xarxa de projectes que han fet el clic i han canviat l'ecosistema musical nacional, començant un procés que tindrà un dels seus punts àlgids aquest estiu, quan seran els amos dels escenaris. El relleu és aquí i la nova fornada ha arribat per quedar-se.

Després del seu pas fulgurant per Eufòria, Francesc Fuentes Triquell, conegut artísticament pel segon cognom, va omplir fins a la bandera el Teatre Municipal de Girona en el concert de presentació del seu primer disc, Entre fluids. El públic, format majoritàriament per famílies amb canalla i també per algun grup d'adolescents, va esgotar les entrades amb dos mesos d'antelació i des de bon començament va donar mostres de la seva devoció pel jove artista: adults i nens escalfaven motors corejant el nom del cantant encara amb els llums de sala oberts i, durant el concert, tothom aplaudia al ritme de la música i ningú escatimava crits i ovacions. També li llançaven floretes de "Guapo!" i "'T'estimo!" cada vegada que baixaven els decibels.

Francesc Fuentes Triquell (Barcelona, 2000), àlies Triquell, va ser un dels concursants amb més personalitat de la primera edició d'Eufòria. Tot el que s'intuïa es confirma a Entre fluids (Halley Records, 2023), un disc produït per Arnau Vallvé (bateria de Manel) en què l'encerten combinant sons de club per ballar amb un notable esperit pop i melòdic. Triquell el presenta en directe el 15 d'abril al Festival Strenes de Girona, el 22 d'abril a Teatre La Llotja de Lleida, el 6 de maig al Tarraco Arena i el 13 de maig a l'Apolo, dins del Guitar BCN.

Ginestà, família i amics. Així es presentava el concert del grup dels germans Pau i Júlia Serrasolsas. La família era Maio, que va fer de telonera; i els amics, una colla de músics amb els quals comparteixen afinitats estètiques i existencials diverses malgrat unes diferències estilístiques cada vegada menys marcades. Tot i que les dates nadalenques no són les millors per a la música en directe, i tot i que era ja la cinquena actuació de Barcelona des que van presentar el disc Suposo que l'amor és això a l'Apolo el 31 de març, van encabir més de 1.500 espectadors a la Sala Razzmatazz, tothom ben predisposat a participar en una celebració que va tenir molt de manifest generacional i demostració d'un canvi de paradigma a la música festiva: pop que es pot ballar i lletres que el públic canta de cap a peus. ¿La Oreja de Van Gogh per a la generació Autodefensa?

Com és el dia a dia de Ginestà? Què és el millor i el pitjor del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar? Quin és el poder curatiu de la música? Per què creuen que han de canviar les festes majors? I què pensen dels "grups de trompetes"?