"Per a qui votaria vostè?". Des de l'inici de la guerra, aquesta pregunta a Ucraïna provoca un somriure escèptic i un gest que es podia traduir com: "Aquí l'important és sobreviure". Cada al·lusió a les eleccions remetia a una altra vida: quan les escoles es transformaven en col·legis electorals i no pas en refugis antiaeris, quan els canals de televisió emetien interminables tertúlies polítiques, o quan els diputats s'enfrontaven a cops al Parlament. El 31 de març va fer set anys de les últimes eleccions presidencials, en les quals va guanyar Volodímir Zelenski. Fins i tot en l’escenari més optimista, celebrar eleccions aquest any és impossible. Tant el govern com el Parlament ucraïnesos coincideixen que primer han d’acabar els combats i establir-se una línia clara de front. Només aleshores i després d'almenys sis mesos, seria possible convocar eleccions.

Rússia i Ucraïna només es posen d’acord sobre quin és el principal element de desacord per arribar a la pau: el control de la regió del Donbàs. Vladímir Putin no vol acceptar cap fórmula que no impliqui la plena sobirania russa d’aquest territori, mentre que Volodímir Zelenski no està disposat a regalar-ne el 20% que l’exèrcit del Kremlin no ha aconseguit conquerir durant quatre anys. Aquest ha estat el punt de partida de les primeres converses entre tots dos bàndols amb la mediació dels Estats Units, a Abu Dhabi, que han arrencat aquest divendres i que continuaran dissabte.

La Tanja Kriniuk és taxativa i no gaire xerraire. "Si veus un dron, tira la bicicleta i amaga't sota un arbre", em diu mentre carrega la meva motxilla de sobres amb pinso per a gossos i gats. Ens trobem a Khotin, una població a l'est de Sumi, foragitada i assolada pels múltiples atacs russos des de fa un any. No hi queda ningú, en aquesta vila on vivien onze mil habitants, amb un llac, una petita església ortodoxa i cases amb camins sense asfaltar. Pregunto pel casc i l'armilla. Em convida a posar-m'ho si vull, però tant ella com la Victòria, una altra activista i periodista, el deixen a la furgoneta. És massa perillós recórrer el poble amb vehicle, seríem un blanc massa fàcil, i com indica l'evidència, s'ha d'anar lleuger per pedalejar de pressa. Una armilla antibales no serveix de gaire quan aquests aparells voladors que poden arribar a més de 150 quilòmetres per hora et clissen.

Denis Kapustin és un dels principals líders de l'extrema dreta russa i és un opositor declarat contra el govern de Vladímir Putin. Fundador de l'ultranacionalista i conservador Cos de Voluntaris Russos (RDK), lluita al front d'Ucraïna amb les tropes de Kíiv i, per tant, contra les forces del Kremlin. En els últims dies, Kapustin, també conegut com a White Rex, ha ressuscitat. No s'ha produït cap miracle. La seva mort només ha estat real a ulls de Rússia, ja que ha format part d'una operació fake de Kíiv per desemmascarar diversos agents russos infiltrats a Ucraïna. I la jugada li ha anat tan bé a Kíiv que fins i tot ha cobrat una recompensa que Moscou oferia per l'assassinat de Kapustin.

“Tenim els ingredients per a un acord [de pau]”, ha assegurat el president nord-americà, Donald Trump, que ha rebut el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb una encaixada de mans a les escales de l'entrada de la seva residència de vacances a Mar-a-Lago, a Florida, que ha estat immortalitzada per la premsa. Els dos mandataris han fet una breu compareixença davant dels mitjans de comunicació just abans de l’inici de la reunió on discutiran el pla de pau que volen proposar a Rússia per posar fi a la guerra després de gairebé quatre anys de conflicte. Es tracta d’un document de vint punts, que de moment Moscou rebutja.

El president rus, Vladímir Putin, no deixa marge a cap esperança d'una pau realment negociada. Quan el president estatunidenc, Donald Trump, l'afalaga i li compra l'argumentari, es mostra conciliador. Quan veu que Ucraïna aconsegueix acostar posicions entre Europa i els Estats Units, no dissimula el seu enuig i respon agressivament. Això és el que ha passat aquest dimecres. Les cessions de Kíiv en el sentit de renunciar a entrar a l'OTAN a canvi d'altres garanties de seguretat l'han tret de polleguera. Putin vol consolidar les seves conquestes a Ucraïna i vol que el país quedi sota el seu control, sense un coixí militar i polític occidental. La seva resposta ha estat dura.

El canceller alemany, Friedrich Merz, i altres líders europeus han celebrat aquest dilluns els “importants avenços” en les negociacions sobre Ucraïna, després de dos dies d'intenses i productives converses a Berlín entre ucraïnesos, estatunidencs i europeus. En un comunicat conjunt, els líders europeus han agraït els esforços del president dels Estats Units, Donald Trump, per “garantir una pau justa i duradora a Ucraïna” que preservi “la sobirania d'Ucraïna i la seguretat europea”.

L’artilleria ja no és el sistema d’armament que mata més soldats en una guerra. Era el més mortífer des de la Primera Guerra Mundial, però això ha canviat. La Gran Guerra també va ser el primer escenari de les grans batalles de trinxeres, amb grans grups de soldats que lluitaven aferrissadament per cada pam de terreny. La zona del front era clara i delimitada: era on es trobaven les trinxeres dels exèrcits enfrontats. Ara el front és difús i molt més ampli. Ulls electrònics controlen cada racó d’un gran camp de batalla. Els militars han d’actuar en grups petits i amb molta rapidesa, intentant evitar cridar l’atenció. Es camuflen com poden i es cobreixen amb xarxes, que s’han convertit en una estratègia de defensa clau, fins i tot per tapar carreteres i infraestructures bàsiques.

Quan Rússia va envair Ucraïna, el febrer del 2022, Europa es va despertar d’un somni estratègic. Després de dècades confiant la seva seguretat al paraigua de l’OTAN i a la protecció nord-americana, Europa va descobrir que la pau –com la democràcia– no està garantida. Alhora, el conflicte va revelar un canvi radical amb la guerra que havien conegut els nostres pares i avis. L’armament cada cop està més lluny de la mà i la mirada de l’humà que el dispara, i la mort més a prop d’un civil que està lluny del front de guerra. Els drons –petits, barats, letals i deshumanitzats– han substituït l’artilleria com a principals instruments de mort i vigilància. Avui la mort té so de brunzit i persegueix soldats que ajunten les mans implorant a la màquina que no els dispari abans de rebentar-los. No és literatura, són les imatges de propaganda de guerra que hem pogut veure preparant aquest dossier i que es reprodueixen fredament a les xarxes socials.

Tot i que en aquesta ocasió sense les càmeres de televisió com a testimonis, la reunió de divendres passat a la Casa Blanca entre Donald Trump i Volodímir Zelenski va acabar, si fa no fa, com la del febrer, amb el president dels Estats Units cridant i "maleint contínuament". Així ho afirma aquest dilluns el Financial Times, de fonts coneixedores de la trobada, en què Trump va instar Zelenski a acceptar les condicions de Rússia per posar fi a la guerra, advertint-lo que Putin li havia dit que "destruiria" Ucraïna si no hi estava d’acord. Al febrer, Trump i el vicepresident J.D. Vance van humiliar públicament Zelenski, li van recriminar la seva suposada manca de gratitud amb els Estats Units i el van acabar convidant a marxar a la fi del que Trump va qualificar "televisió de la bona".

La meitat dels catalans estan d'acord o molt d'acord amb trencar els vincles comercials amb Israel mentre duri la guerra de Gaza. I prop de la meitat (un 48%) volen tallar-los amb Rússia mentre duri la guerra d'Ucraïna. En canvi, l'opinió de mantenir les relacions amb els dos estats és realment minoritària: menys del 20% de la població hi donen suport. Aquestes són les primeres conclusions de l’Enquesta sobre Convivència i Seguretat a Catalunya, encarregada per l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), que constata que la població catalana té un parer similar respecte d'Israel i Rússia.

Els països europeus que fan frontera amb Rússia es volen protegir després de la violació del seu espai aeri. Polònia ha anunciat aquest dijous que restringirà el trànsit aeri a la part oriental del país al llarg de la seva frontera amb Bielorússia i Ucraïna, l'endemà d'haver abatut diversos drons russos que havien entrat en el seu espai aeri. Les restriccions, que han entrat en vigor dimecres a la nit, estaran vigents fins al 9 de desembre, segons anuncia en un comunicat l'Agència Polonesa de Control del Trànsit Aeri. A petició del comandament operatiu de les forces armades, Polònia ha prohibit els vols amb drons i ha introduït restriccions en aquesta zona fronterera que afecten principalment el trànsit aeri no comercial de petites dimensions. Però no afectaran el trànsit de passatgers.

Quan Ferdinand Porsche va presentar el primer 911 al Saló de Frankfurt del 1963, ningú hauria imaginat que, dècades després, el cognom que ha fet vibrar alguns dels més famosos circuits del món apareixeria associat a drons, satèl·lits i ciberseguretat. La silueta inconfusible del 911, amb els seus fars rodons i la seva cua caiguda, s’ha convertit en una icona del segle XX: símbol de llibertat a l’autopista, de victòries a Le Mans i de l’orgull industrial alemany, potser ara una mica de capa caiguda.

La reunió de Vladímir Putin i Donald Trump la setmana passada a Alaska ha accelerat, aparentment, la maquinària diplomàtica per intentar posar fi a la guerra a Ucraïna. Una de les qüestions clau, com en totes les guerres, és la cessió de territoris. Rússia parteix d'una posició maximalista, que inclou quedar-se la península de Crimea, que ja controla des que se la va annexionar il·legalment el 2014, i quatre províncies ucraïneses més: Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, es manté ferm en la posició de protegir la sobirania territorial del país, és a dir, no vol ni sentir a parlar de cap cessió, una postura que defensen també els seus aliats europeus. Ara bé, des dels Estats Units, Donald Trump ha considerat que Zelenski hauria de cedir, almenys, la península de Crimea.

S'ha tornat a evidenciar l'optimisme naïf de Donald Trump amb Vladímir Putin. L'autoconfiança exagerada del president estatunidenc no és suficient per estovar la determinació imperial del seu homòleg rus, una bèstia de poder que s'ha imposat la missió de tornar la grandesa a Rússia. La cimera d'Alaska, amb catifa vermella inclosa, més enllà de donar legitimitat a l'invasor d'Ucraïna, aparentment ha servit per a ben poc. Putin n'ha sortit satisfet i fins i tot s'ha permès bromejar amb una cita amb Trump a Moscou. Trump, en canvi, n'ha sortit emmurriat i ha citat dilluns a la Casa Blanca el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Esperem que aquesta vegada no sigui per esbroncar-lo en públic.

La trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin a Anchorage, Alaska, es podria descriure perfectament com una altra cimera sense hamburguesa. Tres hores de reunió, moltes fotos i catifa vermella, però cap acord que freni la guerra d’Ucraïna. En l’argot polític anglès, l’expressió nothingburger descriu una situació que sembla important o carregada d’interès mediàtic, però que en realitat no té substància ni conseqüències reals. Literalment vol dir “una hamburguesa de res”, és a dir, amb aparença de carn però sense carn ni sabor. El terme s'atribueix a la columnista de xafarderies de Hollywood Louella Parsons, dels anys 50, però es va popularitzar especialment després de la campanya presidencial del 2016, precisament la que va portar Donald Trump a la Casa Blanca.

Tot i els intercanvis de presoners que s'han fet fins ara entre Rússia i Ucraïna, encara hi ha milers de soldats i civils ucraïnesos, inclosos periodistes, activistes i habitants dels territoris ocupats, retinguts en instal·lacions estretes i insalubres en una xarxa de centres de detenció a les zones ocupades d'Ucraïna, a Bielorússia i a Rússia. Sovint hi estan incomunicats, en instal·lacions superpoblades on són torturats físicament i psicològicament, malnodrits, i se'ls nega representació legal i atenció mèdica. Alguns els han retornat a les seves famílies en bosses per a cadàvers.

La paraula kuhinja vol dir cuina en moltes llengües eslaves. Però a les ex repúbliques soviètiques el seu significat evoca alguna cosa més. Com que durant el comunisme, els pisos eren petits i sovint compartits, la kuhinja era l’únic espai on la gent –i sobretot les dones– podien parlar sense por, compartir idees dissidents i donar-se suport. Un refugi on s’explicaven històries familiars, secrets i preocupacions. Ukrainian Creative Radio, que s’emet des de Barcelona, recupera aquest esperit amb la diferència que aquí s’hi parla en veu alta. Aquesta emissora impulsada per dones ucraïneses a l’exili ha esdevingut un espai comunitari clau per a la diàspora a Barcelona: una kujinha on refugiar-se i donar-se suport.

El Kremlin ha reaccionat aquest dilluns a l'ordre de Trump de desplegar dos submarins nuclears davant de la costa russa després d'una setmana de silenci. El portaveu rus de la Presidència, Dmitri Peskov, ha advertit en una roda de premsa que "en una guerra nuclear no hi pot haver vencedors". "Tothom ha de tenir cura amb la retòrica nuclear", ha dit el portaveu presidencial i ha destacat que Moscou no vol "involucrar-se en una polèmica" en aquest sentit amb els Estats Units. Malgrat el discurs conciliador, el Kremlin ha anunciat a mitja tarda que aixeca les restriccions al desplegament de míssils de mitjà i llarg abast, un gest que amenaça amb una nova escalada.

Una secció d'honor ucraïnesa va prendre part dilluns passat en la desfilada militar de 1.300 soldats que va recórrer el centre de Londres, i que obria els actes de commemoració al Regne Unit del 80è aniversari del VE Day a Europa (Dia de la Victòria a la Segona Guerra Mundial). A l'avinguda de Whitehall, que connecta la plaça del Parlament amb Trafalgar Square –on es concentren diversos ministeris britànics–, els edificis lluïen la Union Jack (la bandera britànica) i la bandera d'Ucraïna.