Fa 20 anys que consumeix cocaïna, ha tocat fons i ho vol deixar, però no pot. La seva mare, que des que es va jubilar ja no viu a Catalunya, ha fet més de 800 kilòmetres per ajudar-lo, ja que no és la primera vegada que ho intenta deixar sense èxit. L'ha trobat molt prim, "pràcticament demacrat", en una casa que cau a trossos. "Viu en un antre, té 47 anys i no treballa, no té forces per fer-ho. Té son tot el dia i cap mena de voluntat, la droga l'ha consumit", es lamenta la Paula, que no vol dir el seu nom real per preservar la seva intimitat i la del seu fill. A finals d'octubre va contactar amb el centre d'atenció i seguiment (CAS) a les drogodependències de Vilanova i la Geltrú perquè comencés el tractament, però no els han donat hora fins al març i no sap què serà del seu fill durant aquests cinc mesos abans no iniciï la desintoxicació.

Ser una icona pop és segurament la cosa més contradictòria del món: tot el que fa la icona és notícia, però cap notícia seva aconsegueix canviar pràcticament gens la imatge que la gent se n'ha creat. Aquesta és la història de la vida de Donatella Versace, que ha estat notícia recentment perquè després de 27 anys ha deixat de ser la directora creativa de la firma que porta el seu cognom. Igual que a altres icones com Dolly Parton, l'obra musical de la qual queda apaivagada per l'ombra de les seves desorbitades cabelleres camp, o com Cher, els mèrits de la qual es veuen eclipsats per les seves cirurgies, l'obra de Donatella s'ha vist eclipsada sempre per la seva cabellera platinada ultrallisa i per la seva indissimulada addicció al bronzejat.

El 2020 Ferran Vidal va ser finalista del Premi ARA de Còmic amb la historieta curta Força, que retratava la quotidianitat i els usuaris d’un centre de drogodependents amb una empatia i lucidesa increïbles. La historieta estava narrada des del punt de vista de l’autor, un dibuixant que treballava al centre fent tasques de manteniment. Tanmateix, Vidal no treballava al centre sinó que n’era un dels usuaris. Hi va anar durant anys per tractar-s’hi, però va preferir amagar aquesta part, conscient de l’estigma que pesa sobre la drogoaddicció.

Parlem cada dia, i amb raó, de les guerres a Gaza i Ucraïna. Però parlem poc d'una guerra tan infinita com el conflicte del Pròxim Orient, encara que molt més rendible: la guerra contra les drogues. Ens crida l'atenció de tant en tant, com aquests dies, amb el caos a l'Equador. I ens n'oblidem de seguida. Sembla que ens sigui igual que aquesta “guerra” sigui la principal font planetària de corrupció i que estigui devorant tants països llatinoamericans. La droga és dolenta, no? Doncs cal seguir amb la guerra i mirar cap a una altra banda.

Una targeta que imita els bitllets del transport públic en color, tipus de lletra i mida, promoguda per la Federació de Casals de Joves de Catalunya, dona consells simpàtics a l’hora d’esnifar cocaïna, o, per dir-ho en llenguatge no boomer, de fotre’s una clenxa. Efectivament, amics, clenxa és de les poques paraules d’argot drogoaddicte que el català pot aportar al món.

Set anys després que la proposta es plantegés per primera vegada, arran d'una explosió de casos de VIH per consum de drogues amb material contaminat, aquest dimecres s'ha aprovat l'obertura al Regne Unit de la primera narcosala per consumir legalment i en condicions d'higiene sanitària drogues de classe A: és a dir, heroïna i cocaïna, entre d'altres.

A principis de setmana, el testimoni d'un exmilitar britànic, el Willie, de 48 anys, difós per la cadena de televisió Sky News, posava en evidència el fracàs més gran dels setze anys de govern del Partit Nacional Escocès (SNP) en tant que força hegemònica a Escòcia. No, l'exsoldat Willie no parlava sobre la derrota en l'intent d'aconseguir la independència al referèndum del 2014, ni tampoc de la impotència a l'hora de forçar el govern de Londres a concedir la celebració d'un segon plebiscit, després que el primer ministre, Rishi Sunak, s'emparés en el veto establert pel Tribunal Suprem del Regne Unit el novembre de l'any passat. El Willie parlava de la seva vida com a drogoaddicte a Dundee, la quarta ciutat del país, d'uns 150.000 habitants, epicentre de la crisi de sobredosis a Europa.

El cantant i actor Aaron Carter va morir el 5 de novembre passat després d'ofegar-se "accidentalment" a la banyera després d'haver inhalat un gas inflamable present en llaunes d'aire comprimit, ha revelat ara el departament de Medicina Forense del comtat de Los Angeles (Califòrnia). L'autòpsia del germà de Nick Carter, membre dels Backstreet Boys, evidencia que, a més d'haver aspirat aquest compost químic, anomenat difluoroetà, també va ingerir alprazolam, un sedant per tractar trastorns com l'ansietat.

Un opioide cinquanta vegades més potent que l’heroïna acaba amb les vides de prop de cent mil estatunidencs cada any. Mata més gent que els accidents de trànsit, els suïcidis o les armes de foc. Es tracta del fentanil, un narcòtic que tan sols necessita dos mil·ligrams per ser letal i que s'ha convertit en la principal preocupació de l'Administració per al Control de Drogues (DEA, en anglès). Està present en dues de cada tres morts per sobredosi al país, una ràtio que augmenta en ciutats com Nova York, on ja n'és la causant en vuit de cada deu.